La crisi atia els alcaldes contra “l’hipercentralisme” de Barcelona

BarcelonaNo són nous els laments dels alcaldes de l’entorn de Barcelona, però ara pretenen que s’escoltin. Ho plasmen en dos manifestos simultanis que articulen un bloc de tres batlles de la conurbació barcelonina enganxada al Besòs i un altre que n’aglutina nou de la segona corona que envolta l’àrea metropolitana. La doble maniobra pressiona perquè la rodalia no quedi relegada per la capital en els ajuts per refer-se del sotrac de la crisi del covid-19.

Amb tots dos moviments, alguns dels principals ajuntaments metropolitans prenen posicions per no quedar enrere en el repartiment del rescat europeu ni en el debat en marxa sobre el pla urbanístic que perfilarà els voltants de la capital en les pròximes dècades. La majoria d’alcaldes consultats avisen del risc de prioritzar massa Barcelona i menystenir una perifèria que, comptant les ciutats que han alçat la veu, sumen gairebé 1,3 milions d’habitants i prop de 32.000 milions d’euros de producte interior brut (PIB).

L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), rebutja “l’hipercentralisme” que creu que impera: “No es pot continuar dissenyant polítiques públiques només comptant amb Barcelona si es vol que creixem acompassadament”. Repudia que la zona de baixes emissions s’implantés d’esquena a poblacions afectades també per la contaminació i tem que l’èxode de barcelonins arran de la pandèmia encareixi el preu de l’habitatge. Planteja alterar les prioritats: “S’haurà de triar si connectem Sabadell amb Granollers d’una vegada o seguim invertint en línies de metro. Nosaltres no podem dir a la nostra ciutadania que no utilitzi el transport privat perquè, per exemple, de Martorell a Terrassa es pot trigar una hora i mitja encara que són a només 12 quilòmetres”.

“Critiquem el centralisme de Madrid, però a Catalunya també s’ha fomentat un model centralista”, pensa l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (Tot per Terrassa), que troba incongruències en el sistema tarifari de transport públic concebut des de Barcelona: mentre la T-Mobilitat es retarda, s'obliga a pagar més a Terrassa o Mataró que en localitats veïnes. També retreu que no s’agilitzi l’obra “empantanegada” del tram del quart cinturó fins a Sabadell i que no s’hagi materialitzat una línia de tren orbital per no haver d’enllaçar amb la capital.

Colau, al marge

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, queda al marge de les reivindicacions que uneixen alcaldies de gairebé tots els partits, excepte dels comuns, encara que participen als governs de Mataró i Rubí. Són dos dels nou municipis adherits al denominat Arc Metropolità, l’embrió d’un lobi que exerceix de contrapès a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

“Confiàvem que Barcelona trenqués amb una visió endocèntrica, però no s’ha reflectit i ens toca reivindicar més equilibri”, apunta l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete (PSC), que reclama equitat amb el finançament europeu per esvair el risc de “precarietat i decadència greus” a l’entorn del Besòs, on els ajuntaments sí que pertanyen a l’AMB però troben dificultats per prestar serveis que depenien del desaparegut Consell Comarcal del Barcelonès.

L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), advoca perquè els municipis vagin “a l'una” pels ajuts sense renegar de Barcelona: “El seu pes condiciona, però també ens obre oportunitats que difícilment explotaríem en cas de no ser a prop”.  

“Barcelona és el gran aparador, però al voltant de les nostres ciutats tenim el 20% del PIB català. No invertir-hi és perdre potencialitats per al país”, addueix l’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs (PSC). “El Vallès Occidental i el Baix Llobregat som les comarques més dinàmiques econòmicament de l’Estat, però l’intercanvi de persones i mercaderies és complicat. No tenim cap via d’alta capacitat sense peatge”, es queixa l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa (JxCat). L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau (ERC), també percep dèficits de mobilitat al Garraf: “Tenim la C-15, però es va acabar fa 10 anys i és l'última gran inversió. No només fent créixer una part del país creixerà tot ell”.

El catedràtic de la UPC Mateu Turró constata que les infraestructures de l’àrea metropolitana es basen en un model radial, “encara que no en excés”, matisa. Afegeix que “falten connexions entre municipis de la segona corona, però la clau és si hi ha demanda per justificar la inversió, perquè la majoria de gent d’aquelles ciutats on vol anar és a Barcelona”. L’altre debat gira en com es governa la regió que va de la capital a la segona corona, amb cinc milions d’habitants. Per a Marc Martí, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de la UAB, seria erroni estendre l’AMB a més de la meitat de la població del país. “Cal posar en valor espais de planificació –postula–. Existeix el Pla Territorial Metropolità, però té 10 anys i no s’ha actualitzat”.