La mort “cruel” i “salvatge” d’una nena de 13 anys a Vilanova i la Geltrú
El jurat popular haurà de dir si la condemna és per assassinat o homicidi
Barcelona“Demano justícia, no venjança”, ha dit l’àvia de la Laia, la nena de 13 anys assassinada el juny del 2018 a Vilanova i la Geltrú. Després que divendres es constituís el jurat popular, aquest dilluns l’àvia ha sigut un dels primers testimonis del judici que els pròxims dies recordarà un crim que la fiscal ha qualificat de “cruel”, “salvatge” i “brutal”. “Uns fets estremidors”, ha afegit, que els avis han reviscut amb els minuts de desesperació que van passar el 4 de juny del 2018 quan faltaven pocs minuts per a les set del vespre. Tant l’àvia com l’avi han explicat que aquella tarda el pare de la nena, en veure que no arribava a temps a recollir-la a l'escola, els va demanar que hi anessin ells.
La menor va ser a casa dels avis fins que el pare va trucar per dir que l’esperava al carrer amb el cotxe. En una rutina habitual, la menor va marxar del pis i l’avi ha afirmat que va veure com baixava “el primer escaló”. L’àvia tenia el costum de mirar pel balcó per assegurar-se que la nena, com feia amb la resta dels nets, es trobés amb els pares. Però mai la va veure sortir per la porta d’accés a l’edifici. Per això quan al cap d’escassos minuts el pare va prémer l’intèrfon per preguntar si la menor ja havia baixat, l’àvia ha declarat que li va respondre: “La Laia no ha sortit del bloc”. En aquell moment van muntar una recerca improvisada per trobar la nena.
D’entrada van buscar-la al carrer, perquè el pare havia aparcat el cotxe al costat contrari d’on ho acostumava a fer. En no localitzar-la a fora, van començar a trucar les portes dels altres pisos de l’edifici. Quan van prémer el timbre del 1r 1a, van trigar uns minuts a obrir i l’avi ha explicat que va dir que no calia esperar perquè no hi hauria ningú. La raó és que la dona que hi vivia estava ingressada a l’hospital on li feien companyia el seu home i una filla. Però el fill de la parella, en contra del que creien els avis i altres veïns –que pensaven que continuava a la Xina–, era al pis. El primer cop que van trucar l’home va trigar a obrir i de seguida se’ls va treure de sobre però van insistir un segon cop i van descobrir l’escena del crim.
“Espectacle dantesc”
Ningú posa en dubte que l’home, ara acusat al judici i que té 45 anys, va matar la nena perquè ell mateix ho va confessar poc després. El que hauran de dir els cinc homes i les quatre dones que formen el jurat popular és si la condemna ha de ser per assassinat o per homicidi. La Fiscalia i l’acusació particular –que representa la família de la menor– demanen que se’l condemni per assassinat i també agressió sexual a la nena, mentre que la defensa de l’acusat vol que sigui per homicidi en legítima defensa, sota la influència de les drogues i sense delicte sexual. L’advocat de la família ha descrit l’escena del crim com un “espectacle dantesc” comès per algú “calculador que sabia perfectament” què feia, com sosté la fiscal.
En canvi, la tesi de l’advocada de l’home és que ell vivia “una situació de caos” perquè la seva mare es moria i això, sumat al consum de drogues, va fer que “perdés el contacte amb la realitat”. “Veia que s’estava defensant d’un atacant”, ha assegurat sobre l’assassinat de la menor. Les dues germanes de l’acusat han mantingut que prenia drogues malgrat que mai l’havien enxampat consumint. En els seus testimonis, han definit l’home com algú “aïllat”, que havia treballat de cuiner, que acostumava a tancar-se a la seva habitació del pis dels pares i que demanava diners. També ha declarat l’exparella de l’acusat, que ha explicat que el dia del crim la filla que tenen en comú va veure el seu pare “estrany”, motiu pel qual havia marxat del pis.
L’àvia de la nena ha descrit l’home com algú que “no mirava mai a la cara ni als ulls”, que sempre anava amb el cap abaixat però que fins llavors no havia donat problemes. La Fiscalia i l’acusació particular volen que se li apliqui la presó permanent revisable, cosa que dependrà del veredicte del jurat perquè almenys ha de considerar l’home responsable d’assassinat.