“Quan et criden pel nom masculí la gent t’observa i no és còmode”

BarcelonaKenzo Marín es trobava malament i va anar a Urgències perquè l’atenguessin. Un cop allà, en veure la quantitat de gent que hi havia a la sala d’espera va decidir marxar. No perquè no volgués esperar-se sinó perquè li feia mandra haver de donar la targeta sanitària i exposar-se públicament. El nom que hi consta no és el que es correspon amb la seva identitat sentida. Zenia Liñán sí que s’ha canviat el nom al DNI i a la targeta sanitària. Però fins llavors, i quan ja vivia com a dona, cada cop que anava al metge la continuaven cridant pel nom masculí que constava a la seva documentació, tot i haver demanat expressament que no ho fessin. “Quan per megafonia et criden per un nom masculí i trenta persones t’observen, no és còmode. No passo desapercebuda però no tenen per què saber el meu nom masculí”, diu Liñán. Amb l’objectiu d’evitar situacions com aquesta, l’Institut Català de la Salut (ICS) impulsa un pla d’actuació per promoure un tracte adequat a les persones LGTBI i, especialment, al col·lectiu transsexual. El projecte, batejat com a Taulells Inclusius, vol copiar l’exitosa iniciativa Hospitals i Centres sense Fum per combatre el tabaquisme als centres sanitaris.

En aquest cas, els centres que acreditin bones pràctiques rebran una acreditació de taulell LGTBI inclusiu. Es recullen diferents propostes, com ara anomenar l’usuari sempre pels cognoms, preguntar quin és el nom i el gènere amb què s’identifica l’usuari i adreçar-s’hi d’acord amb la identitat sentida, demanar a l’usuari si vol que s’informi de la seva identitat al professional que l’atendrà, oferir el canvi de nom a la base de dades o donar informació a l’usuari sobre on ha de fer el canvi de nom de la targeta sanitària. “Com que els noms tenen gènere estàs marcat, en canvi, si t’anomenen pels cognoms, això no passa”, explica Kenzo Marín, que és administratiu de l’ICS i un dels impulsors de la iniciativa Taulells Inclusius.

El projecte començarà pel personal d’administració i s’implantarà a principis d’any com a prova pilot en tres CAP, i després s’estendrà a la majoria de centres d’atenció primària i a la resta de professionals sanitaris. “La llei 11/2014 obliga a reconèixer les persones amb la seva identitat sentida, però si no fas sensibilització entre els professionals acaba sent una llei que no s’aplica i dona lloc a actes discriminatoris i de mal tracte, la majoria de cops per desconeixement”, explica Rosa Almirall, responsable de la unitat Trànsit d’Atenció a la Salut de les Persones Trans. I posa exemples com una infermera que repetidament feia servir un nom femení per dirigir-se a un home trans o un ginecòleg que es va negar a atendre una dona trans que s’havia fet una vaginoplàstia.

Sensibilitzar els professionals

Per combatre-ho es faran cursos de formació als professionals. El personal també aprendrà “aptituds de sensibilització en tracte no discriminatori i conceptes bàsics sobre identitats de gènere”, que en una segona fase els permetran ser reconeguts com a “professionals inclusius de la diversitat”.

De retruc, també es vol augmentar la freqüentació als serveis sanitaris d’aquest col·lectiu. “No és que no ens agradi anar al metge, sinó que genera incomoditat haver de donar explicacions de la teva vida privada. També ens trobem comentaris fora de lloc o desinformació sobre la realitat trans”, diu Marín, que recorda que això no passa només en l’àmbit sanitari però sí que és un entorn en el qual ets més vulnerable.

La xifra més baixa de naixements en 14 anys

Catalunya va registrar un total de 68.902 naixements el 2016, la xifra més baixa dels últims catorze anys. De fet, l’any passat van néixer 20.000 nadons menys que el 2008, quan es va registrar un pic màxim. Respecte al 2015, la reducció va ser d’un 2,2% i va ser especialment rellevant en població autòctona, on van reduir-se un 3,9%, mentre que els naixements van créixer un 1,9% entre la població estrangera, segons dades de la Generalitat.