Crida a la vacunació arran de la mort del nen amb diftèria

BarcelonaLa diftèria es va cobrar, ahir a la matinada, la vida del nen de 6 anys d’Olot que feia 28 dies que estava ingressat a la unitat de cures intensives de la Vall d’Hebron amb pronòstic greu. El tractament antitoxines, que es va importar de Rússia, no va ser suficient per revertir els danys que la malaltia havia provocat en els òrgans del menor, que no havia sigut vacunat de la diftèria per decisió dels seus pares, i que tenia afectades les funcions respiratòries, cardíaques i renals. “La causa de la mort ha sigut la diftèria en majúscules”, va sentenciar el conseller de Salut, Boi Ruiz, per deixar clar que la vacunació hauria pogut evitar aquest desenllaç fatal.

“És molt trist que això hagi passat en un país desenvolupat on ningú no té dificultats per accedir a la vacunació, que és universal i gratuïta”, va emfasitzar el conseller, que va fer una “crida a la responsabilitat” a tots els pares perquè vacunin els seus fills, tot i que, alhora, va demanar “no culpabilitzar-los”. El cas del nen malalt de diftèria, el primer en tres dècades a Catalunya, ha disparat la pressió contra els moviments antivacunes.

El conseller va ser ahir especialment crític amb les persones que defensen públicament arguments contra la vacunació. Va remarcar que “no hi ha cap debat científic sobre la utilitat de les vacunes” i va confiar que el cas del nen mort per diftèria obri una “reflexió col·lectiva” i contribueixi a fer que més famílies decideixin vacunar els seus fills. “Les víctimes són els nens no vacunats, però també els seus pares”, va concretar per posar el focus sobre els que defensen arguments contraris a les vacunes.

El president de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran A. Moraga, explicava ahir a l’ARA que “malgrat que hi ha malalties que, com la diftèria, sembla que hagin desaparegut, tornen si hi ha una bossa de població susceptible”. Els pediatres recorden que no és una malaltia eradicada, sinó que existeix i “és un perill latent”. I alerten de la importància de mantenir la vacunació, també, en l’edat adulta perquè, amb els anys, es va perdent la immunitat. Per això demanen millorar les dosis de reforç. La vacuna de la diftèria s’administra per primer cop als dos mesos d’edat combinada amb la del tètanus i la tos ferina. Ara també s’ha posat sobre la taula la possibilitat d’ampliar amb més vacunes el calendari finançat per la sanitat pública. S’hi inclouran la vacuna de la varicel·la i la de la meningitis B.

Vacunació obligatòria

Aquest cas ha reobert el debat sobre si la vacunació ha de ser obligatòria en la població infantil. Per a Moraga, com per al conseller, els pares que no vacunen “no en tenen cap culpa, sinó que estan mal informats”, i, per tant, el que és important és controlar els missatges de professionals sanitaris i d’altres àmbits que divulguen la no vacunació.

La Societat Catalana de Pediatria, a través del seu president, creu que s’ha d’obrir el debat sobre l’obligatorietat, però hi ha metges que defensen que això podria ser contraproduent i aposten per informar les famílies dels riscos de no vacunar. En aquest sentit, el conseller Ruiz va detallar ahir que treballen de bracet del ministeri de Salut i de la conselleria d’Ensenyament en una campanya “més incisiva” per convèncer els pares de la conveniència de seguir el programa de vacunació, ja que “no és només una qüestió individual, sinó una responsabilitat col·lectiva”, perquè es pot contagiar els altres. De fet, en el cas del nen d’Olot no s’ha identificat el focus originari.

El conseller defensa que ha de ser el gruix de la societat el que sigui “exigent” amb les persones que opten per seguir les idees dels antivacunes, sobretot si això es pot traduir en contagis. A Olot, per exemple, Salut estima que hi ha 47 nens -sobre una població escolar de 3.000- que no han sigut vacunats i que, per tant, sí que podrien desenvolupar la diftèria. Per això el conseller va agrair ahir que les famílies dels nens portadors del bacteri els mantinguin tancats a casa per evitar contagiar els no vacunats.

Autòpsia clínica

En la compareixença d’ahir, Ruiz va intervenir acompanyat del secretari de Salut Pública, Antoni Mateu; del gerent de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Vicenç Martínez, i de la facultativa especialista de l’UCI pediàtrica Montse Pujol, i va explicar que també s’està treballant a nivell espanyol i europeu per disposar d’un banc estable de l’antitoxina per fer front a la diftèria i no haver-la de tornar a portar de Rússia. El ministeri de Sanitat va anunciar que proposaria a la UE la creació d’un estoc centralitzat de reserves de l’antitoxina diftèrica al qual pugui accedir de manera urgent qualsevol país europeu per tractar-ne un cas.

La família de la víctima, per a qui Ruiz va demanar “màxima solidaritat”, ha autoritzat que es faci l’autòpsia del cos per poder estudiar “des de dins” les afectacions als òrgans causades per la diftèria i incrementar així el coneixement científic d’aquesta malaltia.