El primer cribatge en una escola detecta un 5% de casos positius i tanca 8 dels 23 grups

BarcelonaEl primer gran cribatge massiu en un centre educatiu ha acabat amb el 40% dels alumnes confinats, tot i que els casos positius representen menys del 5% de l'alumnat. L'Escola Puig-Agut de Manlleu, a Osona, ha tancat 8 dels 23 grups estables després de conèixer els resultats de les proves PCR que es van fer a tots els alumnes, mestres i personal de l'escola. De les 306 proves, 15 han donat positives (13 alumnes i 2 treballadors del centre). Com que els 13 alumnes formen part de vuit classes diferents, durant 10 dies aquests vuit grups estaran a casa confinats i s'afegeixen a dos grups més que ja ho estaven. Un tercer grup que també estava en aïllament s'ha reincorporat aquest dilluns a classe. En total, doncs, ara estan en quarantena una desena de grups, cosa que suposa el 43% de l'escola, que seguirà les classes a distància.

És molt o poc? Els científics calculen que en un cribratge massiu acostumen a sortir un 6% de positius de mitjana, i en aquesta escola han donat positiu el 4,9% de les proves. De fet, aquest 43% d'alumnes confinats també significa, alhora, que el 57% de l'escola segueix en marxa com fins ara. Aquest és el missatge que vol destacar el departament d'Educació: que es trobin casos positius en els cribatges a les escoles i instituts no és una mala notícia, diuen, sinó l'evidència que l'escola pot funcionar com un dic de contenció de la transmissió del virus, perquè quan es detecta un cas (la majoria són asimptomàtics) s'aïlla automàticament tant ell com els seus contactes estrets. Segons la conselleria, els contagis no s'estan produint dins del centre, sinó que són un reflex del que està passant a nivell comunitari. I a nivell comunitari les coses, a Osona, no pinten gens bé.

Un reflex de la situació comunitària

Manlleu és la tercera ciutat de Catalunya amb l'índex de rebrot més elevat (només superat per Puigcerdà i Canet de Mar), per sobre dels 850 punts –es considera que és alt quan sobrepassa la frontera dels 100 i molt alt quan supera els 200–. De fet, precisament per això el departament de Salut va escollir Manlleu per fer-hi un cribatge, no només a l'Escola Puig-Agut sinó també al centre cívic Frederica Montseny, amb l'objectiu de detectar casos asimptomàtics, aïllar els contactes estrets i poder tallar les cadenes de transmissió i l'expansió del virus.

No és casual que tant l'escola com el centre cívic estiguin al barri de l'Erm de Manlleu, una de les zones més vulnerables, amb més densitat de població, amb una trama urbanística complexa i una taxa d'immigració elevada. Hi viuen famílies nouvingudes, moltes en infrahabitatges i pisos petits, que tenen feines al sector primari en què el teletreball és una utopia i es requereix la presència física cada dia. Com alertava fa uns dies el metge de família i autor del llibre Epidemiocracia Javier Padilla a l'ARA, "la malaltia està molt estratificada per classes socials", i Manlleu no se n'escapa. La taxa de pobresa, l'any 2017, era d'un 21%, quan la mitjana a Osona era del 12,6% i la catalana del 16,5%.

Així, la situació epidemiològica no és massa millor a la resta de la comarca. De les sis ciutats catalanes amb aquest índex de rebrot més disparat, dues són a Osona, després que a Vic ja superin els 540 punts. En aquest context, els centres educatius de la comarca estan força colpejats pel virus. Segons l'Idescat, a Osona hi viuen unes 160.000 persones, 26.000 de les quals de 0 a 14 anys i, per tant, en edat escolar. Ara mateix, hi ha 72 grups tancats: a Manlleu n'hi ha 29 de 9 centres diferents, a Vic n'hi ha 18 que afecten una desena d'escoles i instituts, i a Torelló 8, de quatre centres educatius, per només posar alguns exemples. Per comparar: al Bages, comarca veïna, hi viuen encara més persones, 175.000, i en canvi només hi ha 16 grups confinats, sis dels quals a la capital, Manresa.

Aquesta setmana els cribatges massius arriben a Barcelona i la seva àrea metropolitana: es faran a l'Escola Barrufet, al barri de Sants de Barcelona, i a la Joaquim Ruyra, i l'Institut Eduard Fontserè, al barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat.