Què pot contaminar més que 50 milions de cotxes?
Els vaixells més grans provoquen més pol·lució que l'automoció, segons diversos estudis
BarcelonaTé un tobogan de 10 pisos d'alçada, 23 piscines, 20 restaurants, un casino, un teatre per a 1.400 persones, un parc amb 12.000 espècies vegetals, un hospital i, fins i tot, calabossos i un tanatori. Tot el que fa referència al 'Harmony of the Seas' és espectacular. Més llarg que la Torre Eiffel, en els 362 metres de longitud del vaixell de passatgers més gran del món hi caben 6.780 clients i 2.100 treballadors. Prop de 9.000 persones en un gegantí mamut flotant de proporcions mai vistes. Un mamut que a començaments de juny arribarà a Barcelona, on fins a l'octubre tindrà la seva base d'operacions. Amb ell, arribaran a la ciutat molt més que piscines, restaurants i tobogans gegants. Amb milions de tones d'emissions contaminants, el vaixell afegirà encara més productes nocius a l'aire d'una de ciutat amb un problema de contaminació crònic, Barcelona. Una ciutat on, segons un estudi científic, hi ha un greu problema de concentració de partícules nocives bona part de les quals tenen el seu origen en el trànsit marítim.
Barcelona és una potència turística de primer ordre i una part important d'aquest èxit es deu al seu port. La capital catalana lidera el rànquing de ports del Mediterrani pel que fa al trànsit de passatgers; a nivell mundial és la segona ciutat, només per darrere de Florida, als Estats Units. Uns 2,3 milions de turistes arriben cada any a Barcelona en vaixell. Alguns només s'hi estan durant unes poques hores, d'altres hi pernocten. Uns i altres generen un notable impacte econòmic a la ciutat, que alguns estudis situen en 413 milions d'euros anuals (o fins i tot 800, tenint en compte la repercussió indirecta). Restaurants, botigues, taxis, hotels… la llista dels que es beneficien de l'èxit del port és llarga, i això deriva en llocs de treball i ingressos a les administracions públiques. La ciutat, doncs, hi surt guanyant.
El debat sobre el turisme
Això és, si més no, el que es repeteix de forma incansable des de Turisme de Barcelona i el Port. Però en el discurs triomfalista de les xifres econòmiques s'evita parlar de les conseqüències que l'arribada d'un creixent nombre de creuers té per a una ciutat que incompleix de forma sistemàtica els límits de contaminació atmosfèrica fixats per la Unió Europea. Un problema que no para de créixer, any rere any, sense que, més enllà d'organitzar comissions per estudiar el tema, cap administració s'hagi decidit a actuar per canviar la situació. Ni les amenaces de multa de la Comissió Europea han servit per fer que es posi fil a l'agulla. Durant uns anys, la crisi va fer que la contaminació baixés, però amb l'arribada de la recuperació econòmica els nivells s'han tornat a disparar.
És a aquesta Barcelona que supera de llarg el màxim de partícules PM2,5 i PM10 fixat per l'Organització Mundial de la Salut on la primera setmana de juny arribarà el 'Harmony of the Seas'. Des del punt de vista de la mecànica el vaixell és un prodigi, un colós que bat tots els rècords de la indústria naval. Però el 'Harmony of the Seas' també és colossal des d'un altre punt de vista, el dels danys mediambientals. D'entrada, cadascun dels dosmotors del vaixell s'empassen 52.000 litres de fuel cada hora, 2.500.000 litres al dia tots dos junts. Un consum descomunal que es tradueix en un volum d'emissions contaminants igualment descomunal.
Eficient, però no tant
"Un monstre gegantí que devora fuel". Així descriuen el 'Harmony of the Seas' els Amics de la Terra, que denuncien la "incoherència" que suposa que la companyia propietària del creuer, Royal Caribbean, per una banda es comprometi a reduir les emissions contaminants i per l'altra posi a treballar un vaixell que consumeix més energia que 77.000 llars dels EUA (amb un consum que supera de llarg la mitjana mundial).
La companyia es defensa adduint que el 'Harmony of the Seas' consumeix un 25% menys de combustible que els vaixells anteriors. Els ecologistes responen argumentant que, amb més vaixells en funcionament i cada cop més grans, la companyia ha disparat l'emissió de contaminants: l'any 2014 va emetre 77 milions de CO2 més que el 2013.
Els vaixells i el sofre
Una directiva europea obliga els vaixells a cremar fuel baix en sofre durant les seves estades a port. Però els experts denuncien que, fins i tot així, el combustible dels creuers contamina 100 vegades més que el dièsel dels cotxes. El resultat és que un creuer de les dimensions del 'Harmony of the Seas' llança a l'atmosfera, en un any, el mateix volum de sofre que 50 milions de cotxes, segons un informe de la universitat de Delaware. És cert que, d'ençà que la UE va introduir els nous límits, s'ha reduït la pluja àcida, però més enllà del sofre, un agent particularment nociu, els vaixells aporten a l'atmosfera més gas NO2 que el trànsit rodat. I també òxid de nitrogen, benzè… La contaminació que emeten els vaixells ha quedat ben documentada en nombrosos estudis científics.
Per posar aquestes dades en perspectiva: en una de les principals avingudes de Berlín la concentració de partícules en suspensió és de 6.000 per centímetre cúbic; a la Meridiana, un dels punts negres de la contaminació a Barcelona, arriba a les 30.000. Al port de Barcelona s'han mesurat fins a 480.000 partícules ultrafines per centímetre cúbic. I si algú creu que el problema de la contaminació de l'aire queda limitat a l'aire de la zona del port, s'equivoca. El vent i les condicions meteorològiques poden fer que la pol·lució que genera el port arribi fins a 400 quilòmetres de la ciutat.
Els que contaminen més
És d'acord amb dades com aquesta que alguns estudis responsabilitzen la indústria naval de causar fins a 60.000 morts prematures. I la situació, alerten els tècnics mediambientals, no farà més que empitjorar. El sector, un poderós lobi, va aconseguir quedar exclòs dels objectius de reducció d'emissions fixats pel Protocol de Kyoto. Ara l'augment imparable en el nombre de viatges farà que, l'any 2020, el transport marítim sigui el principal emissor de gasos contaminants, per davant de la indústria i el transport rodat junts.
Segons dades publicades fa uns anys, els 15 vaixells més grans del món contaminen el mateix que tots els cotxes del món. I a les aigües del planeta hi ha 100.000 vaixells, la majoria transportant mercaderies des de les fàbriques d'Àsia cap als mercats occidentals. Els vaixells emeten, cada any, 2,3 milions de tones de diòxid de sulfur, 3,3 milions de diòxid de nitrogen i 250.000 partícules PM, tots ells agents especialment nocius, perquè són tan petits que arriben amb facilitat als pulmons i d'allà passen a la sang, provocant des d'al·lèrgies i inflamacions fins a malalties cardiovasculars o, fins i tot, càncer.