Travessar l’Estret en una barca de joguina per viure sense papers

BarcelonaTambé hi ha classes entre els pàries de la terra. Dembo Faty no tenia els 2.000 euros que costa una plaça en una pastera amb motor per creuar l’estret de Gibraltar. Després d’un periple de cinc mesos que el va portar des del Senegal fins a Rabat, es va trobar dormint al carrer. “Allà ens vam organitzar. Ens vam adonar que mai aconseguiríem els diners i vam decidir provar-ho pel nostre compte. Vam comprar una barca inflable que podia aguantar 200 quilos”, explica des del centre d’acollida del barri barceloní de l’Eixample. La Creu Roja el va portar a la ciutat en un bus amb altres subsaharians arribats les últimes setmanes a les costes andaluses.

Faty i els seus companys van pagar 1.600 dírhams marroquins (145 euros) per una barqueta de joguina pensada perquè les criatures es remullin a tocar de la platja. Es van fabricar uns rems i van localitzar un passador a Tànger. El 15 de juny hi havia previsió de bona mar. “Quan vam arribar a la platja de matinada vam saltar i vam arrencar a córrer per esquivar la policia marroquina. Nichén, nichén! [Tot recte]”. Tampoc tenien diners per comprar-se una armilla salvavides, així que ell i els seus companys només es van poder permetre una cambra de neumàtic que es van lligar al cos com un flotador. Només un dels nàufrags sabia nedar. “Quan no tens diners, fas bogeries”, reconeix el senegalès, de 25 anys, que va decidir abandonar el seu país perquè amb el que guanyava treballant de perruquer no podia mantenir el seu pare ancià.

La policia marroquina, que en virtut dels acords entre Madrid, Rabat i Brussel·les fa de guardiana de la frontera europea, va enxampar un grup de camerunesos que havien sortit de la mateixa platja, però el grup de Faty ja havia pogut avançar fins a tenir l’aigua al coll i enfilar-se a la barqueta de joguina. No van parar de remar durant hores, fins que a les deu del matí Salvament Marítim els va localitzar gràcies a l’activista Helena Maleno, que va alertar els equips de rescat. “No pots connectar el GPS del mòbil fins que no has arribat lluny”, relata. Si ho fan abans d’hora s’arrisquen que la Guàrdia Civil els atrapi i els retorni al Marroc (les anomenades devolucions en calent que el govern de Mariano Rajoy va legalitzar amb la llei mordassa ) o bé que la marina reial marroquina els retorni al punt de sortida. En el primer semestre de l’any Salvament Marítim ha rescatat 13.394 persones (gairebé les mateixes que en tot el 2017), mentre que les forces marroquines n’han atrapat 2.821. La majoria ho van intentar en barques de joguina: entre el gener i el juny s’han registrat 144 morts (en tot l’any passat el mar en va engolir 148).

Les polítiques d’externalització de fronteres de la UE han convertit el camí dels joves subsaharians fins a Europa en una cursa d’obstacles i el pas de l’Estret només és l’última barrera. A Mali els tuaregs el van detenir dos cops i la seva família va haver de pagar un rescat. També va haver d’esquivar la policia algeriana i la violència urbana (“dormíem de dia i de nit estàvem desperts”).

Amb la frontera a l’esquena

Faty ha fet la part més difícil i perillosa del seu trajecte migratori, però això no vol dir que els seus problemes s’hagin acabat. A diferència dels nàufrags rescatats per l’ Aquarius i l’ Open Arms, a qui s’ha concedit un permís extraordinari d’unes setmanes per mirar de regularitzar la situació, els migrants que arriben en pastera es converteixen en sensepapers. A Tarifa la policia espanyola va oberir un expedient d’expulsió a Faty.

I és que la frontera no queda enrere quan es creua, sinó que durant anys es porta enganxada a l’esquena. La majoria dels seus companys han continuat el viatge cap al nord, a França o Bèlgica, per reunir-se amb els seus familiars o pensant que els resultarà més fàcil trobar feina en un país francòfon. Dels 828 migrants que han passat pel dispositiu especial que l’Ajuntament ha organitzat amb la Creu Roja des del 19 de juny, només 358 han estat més d’una nit a la ciutat. Entre els que s’han quedat més temps hi ha 71 menors i 10 dones, que podran acollir-se a una protecció especial. Faty haurà d’abandonar el centre d’acollida demà i no sap què fer ni on anar. “Vull treballar per guanyar-me la vida i ajudar la meva família. El meu lema és que no hi ha res impossible, i és així com he arribat fins aquí”.