La pobresa intermitent s'acarnissa amb les dones de més de 50 anys

La Creu Roja alerta que el 20% de les persones que es recuperen econòmicament tornen a necessitar ajuda de l'entitat un any després

Imatge d'arxiu d'un kit d'alimentació bàsica per a famílies en situació de vulnerabilitat.
G.g.g.
25/10/2019
3 min

BarcelonaNo és fàcil trencar el cercle de la pobresa. Sovint la incorporació al mercat laboral i l'entrada d'ingressos a les llars són la principal arma de què disposen les famílies per fer-ho, però rebre un salari no és cap garantia. La Creu Roja alerta que una de cada cinc persones que l'any passat va manifestar que no necessitava ajudes bàsiques –aliments, kits d'higiene personal, bolquers i roba, per mencionar alguns exemples–, enguany les ha tornat a requerir. Aquest fenomen es coneix com a pobresa intermitent i s'acarnissa especialment amb les dones.

Es considera que una persona assoleix la recuperació econòmica quan viu durant dos anys sense sol·licitar ajudes per cobrir les necessitats bàsiques. La situació de bona part dels usuaris que atén la Creu Roja és tan fràgil que aquesta possibilitat es veu truncada fins i tot abans de superar l'any. No és un patró nou: la taxa de risc de pobresa catalana frega el 21% i tant homes com dones pateixen els seus efectes devastadors.

Un total de 116.384 persones van requerir la mà del voluntariat de la Creu Roja per sobreviure. Ara bé, són elles les que depenen més dels ajuts i viuen una situació de vulnerabilitat cronificada: per cada 15 homes que aconsegueixen sortir de la pobresa i consolidar la seva recuperació, només 11 dones ho fan. Les altres quatre, doncs, tendeixen a sol·licitar el suport d'entitats socials. Ho revela l'estudi Pobresa intermitent i fragilitat social, presentat aquest divendres per l'ONG i que s'ha elaborat a partir d'una mostra de 877 persones, totes ateses pels seus programes d'atenció a la vulnerabilitat.

L'informe subratlla que l'edat, a més, dispara el risc de viure en una situació cronificada de pobresa. De les persones ateses per l'entitat que han hagut de recórrer a l'ajuda bàsica continuada que ofereixen, un 62% tenien entre 50 i 59 anys i un 75% tenien més de 60 anys. Al final de la seva vida laboral o, directament, fora de la població activa, les persones jubilades, prejubilades, incapacitades i pensionistes tenen més dificultats per recobrar l'autonomia econòmica.

En una perspectiva de dos anys, la Creu Roja estima que per cada 12 persones que aconsegueixen recuperar-se i estabilitzar la seva situació econòmica, 21 recauran en la pobresa. La feina és el salvavides del 60% de les famílies ateses: han evitat demanar ajuda perquè han trobat un lloc de treball (44%) o han millorat les seves condicions laborals (16%). Però no en tots els casos això dota les famílies de la força suficient per tancar definitivament la porta a la pobresa: més de la meitat dels enquestats s'enfronten a la inestabilitat econòmica malgrat tenir una feina. De fet, el 29% de les famílies tenen com a font principal d'ingressos un salari que oscil·la entre els 800 i els 1.000 euros.

Tres de cada deu nuclis familiars, però, ni tan sols arriben als 600 euros mensuals malgrat que combinen algunes prestacions socials compatibles. L'entitat observa, també, que les persones que pateixen la pobresa intermitent han de fer front a despeses superiors que les que han assolit la recuperació: la mitjana de despesa de les llars que han superat la pobresa se situa entorn dels 702 euros, mentre que en el cas de les que segueixen encallades en la vulnerabilitat la xifra pot escalar fins als 850 euros.

La renda garantida de ciutadania (RGC), a la qual la Creu Roja es refereix com a "dret en construcció", és la principal font d'ingressos del 15% de la població atesa per l'entitat. Quatre de cada cinc persones que se'n beneficien, però, no poden cobrir les despeses bàsiques de la llar amb aquest ajut. A més, totes remarquen que el procés per accedir-hi resulta complex i aproximadament el 35% han de demanar assessorament per tramitar-ne la sol·licitud.

stats