La desclassificació de residus com a subproductes per fer combustible permet aquesta pràctica no només a cimenteres sinó també a altres indústries a Espanya. A Ciments Molins, el 2010 l’autorització ambiental va ser per a la crema de fangs provinents de depuradores i fusta (anomenada biomassa). El 2012 van introduir els CDR, combustibles derivats de residus, que inclouen plàstics, per exemple. Els pneumàtics van començar a cremar-se pel seu gran potencial calorífic a partir del 2014 amb una ampliació de l’autorització del Govern. Per a les cimenteres aquests combustibles alternatius són una font d’estalvi en combustible convencional –coc de petroli– i també en compra de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) com el CO2 perquè amb la biomassa o els CDR estan considerats combustibles d’emissió zero. Ciments Molins explica que els drets d’emissió que té assignats per la UE són insuficients i que per això n’ha de comprar al mercat europeu cada any, i l’ús de combustibles alternatius com els residus són una via per estalviar costos i emissions de CO2.
Cremar una tona de fusta o de pneumàtic contamina el mateix?
Sant Vicenç dels Horts reclama un nou estudi per l’impacte de la cimentera
BarcelonaLa qualitat de l’aire preocupa els veïns de Sant Vicenç dels Horts i dels municipis de l’entorn al Baix Llobregat, una zona d’especial protecció ambiental justament per l’elevada contaminació atmosfèrica que registra. Una de les fonts d’inquietud radica en una pràctica que va a més en una de les principals indústries del municipi, Ciments Molins: la crema de tones de pneumàtics com a font de combustible alternatiu. Malgrat que és una activitat avalada pels estudis ambientals que la Generalitat va fer el 2010 –quan l’empresa va començar a substituir el coc de petroli parcialment per aquests combustibles alternatius–, entitats del municipi i ecologistes reclamen noves anàlisis d’emissions davant l’increment sostingut i previst de la crema d’aquests materials.
El 2014 la cimentera tenia autoritzada la crema de 5.000 tones de pneumàtics a l’any, però dos anys després la Generalitat va permetre quadruplicar aquest límit fins a arribar a les 20.000 tones anuals. Actualment la xifra real està en unes 8.500 tones l’any, segons l’empresa. Aquest augment ha anat en detriment de la crema d’altres materials que serveixen de combustible com ara la fusta –biomassa– o els anomenats CDR, combustibles derivats de residus, que es cremen a la planta des del 2012. La cimentera pot incinerar cada any 115.000 tones de material alternatiu al petroli i defensa que el canvi de proporcions (incinerar més pneumàtic i fangs de depuradora i menys fusta) no fa créixer les emissions: “El que surt per la xemeneia és el mateix si es crema una cosa o l’altra”, diu el director de la fàbrica, Manel Guillem.
Les entitats denuncien que el que falla és la manera de mesurar. Els sistemes són “insuficients” perquè hi ha compostos orgànics volàtils –anomenats COV– que no s’analitzen separadament ni de manera continuada des de les diferents estacions. “No sabem què s’emet exactament ni què respirem”, defensa la portaveu del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, Mercè Girona. Afegeix que la UE fixa els límits de molts contaminants, però falta una regulació específica de determinades dioxines i furans que són perillosos, en diferents graus, per a la salut.
Límits inexistents en emissions
De fet, un estudi del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC va determinar el 2013 que els criteris de qualitat de l’aire –que limiten emissions derivades de la combustió com ara els NOX, les partícules, el plom o el cadmi– no tenen en compte els COV, que inclouen hidrocarburs aromàtics, organoclorats, entre d’altres. Els límits pel que fa a les emissions d’aquests COV a Catalunya i a la resta de l’Estat són “inexistents” amb l’excepció de Navarra, segons l’estudi.
Malgrat les garanties que també dona el departament de Medi Ambient, que certifiquen que no han detectat “diferències significatives” en les emissions, sigui quin sigui el material que entra al forn de la cimentera, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts vol més certeses. “¿És igual cremar 5.000 tones de pneumàtics que de fusta o passar a 20.000 tones de pneumàtics? Potser en l’àmbit administratiu sí, però ¿és innocu per al medi ambient? Que m’ho demostrin”, reclama l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich.
El seu govern i el del Papiol fa sis mesos que van presentar un contenciós administratiu quan la Generalitat va donar llum verda a l’augment de crema de pneumàtics a Ciments Molins sense requerir nous estudis d’impacte ambiental. “Fa set anys que es van fer, però els successius canvis introduïts en el que s’incinera per fer combustible són substancials i això mereix noves anàlisis”, sosté l’alcaldessa, que insisteix que ha de prevaldre sempre el “principi de precaució”.
El paper del reciclatge
El director de la planta defensa que la crema de derivats de residus i pneumàtics és habitual arreu d’Europa. “Tenim una autorització ambiental i molts controls que cada cop ens pressionen més”, afegeix Guillem. També subratlla que l'aprofitament dels residus com els CDR o els pneumàtics per fer combustible "no competeix amb el reciclatge" sinó que impedeix que aquests materials acabin a l'abocador.
Les entitats ambientalistes com el CEPA discrepen, i defensen que la crema de residus a indústries com les cimenteres de Catalunya –Ciments Portland a Santa Margarida i els Monjos i Lafarge a Montcada i Reixac també usen aquests combustibles– no és el camí. Demanen a la Generalitat un canvi en el model de gestió dels residus que estableixi un calendari per abandonar del tot la incineració els pròxims anys.
"L'estratègia catalana de Residu Zero ha de prioritzar la producció neta, la responsabilitat del productor, la no generació del residu i en tot cas la reutilització o reciclatge abans d'anar a parar a l'abocador", opina la portaveu del CEPA. A més, Ecologistes de Catalunya demana una nova normativa catalana que sigui més restrictiva i posi límits als compostos més nocius que ara no en tenen.
