Creix la demanda d'òvuls a Catalunya
L'endarreriment de la maternitat de les dones catalanes és la causa d'aquest augment. La clínica CEFER de Lleida ha doblat el número de tractaments
LleidaL'endarreriment de l'edat de la primer maternitat de les dones catalanes comporta un augment de la demanda d'òvuls de donants a les clíniques de reproducció assistida. La directora de la clínica CEFER de Lleida, Gemma Valls, explica que l'any passat van practicar el doble de tractaments que l'any 2009 i que els problemes d'esterilitat es detecten ja en dones de 35 anys.
L'edat mitjana en què les dones catalanes donen a llum al primer fill s'acosta ja a la trentena. En concret, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), des de l'any 2005 aquesta xifra s'ha mantingut estable en els 29,5 anys de mitja. Aquest fet, lligat al creixent problema d'esterilitat de moltes parelles, està fent augmentar la demanda d'òvuls de joves donants.
La directora de la clínica CEFER de Lleida, la ginecòloga Gemma Valls, assegura que en aquest centre han doblat els tractaments de fecundació amb òvuls de donant, en els darrers dos anys. En total, entre els anys 2009 i 2010 se n'han fet un total de 55. Valls explica que 'a partir dels 40 anys és habitual recórrer a la donació d'òvuls i veiem casos de dones que ja són estèrils als 35' per l'envelliment dels òvuls.
En els primers dos anys d'existència a Lleida, el centre ha fet també 34 inseminacions en dones amb semen de donants, nou fecundacions in vitro amb semen de donants, i set fecundacions on, tant el semen com els òvuls, provenien de donants. Les probabilitats d'embaràs varien segons cada cas, però en el de la fecundació d'un òvul propi amb semen de donant, se situa en el 50% en el primer intent.
270 donants
La donació d'òvuls es compensa amb 900 euros, mentre que per donar semen es poden arribar a obtenir uns 1.000 euros. No obstant, la directora de l'institut de reproducció CEFER de Lleida assegura que, en època de crisi, aquest reclam no s'ha traduït en un major nombre de donants. De fet, segons Valls, aquest nombre es manté estable, tot i que ara 'no hem de fer cap esforç de publicitat perquè ara són ells els qui ens venen a buscar'. A més, la baixa qualitat del semen fa que aquests centres descartin el 95% dels homes donants. Segons Valls, en general, els homes catalans i espanyols 'tenen un semen amb molts pocs espermatozoides i amb poca mobilitat'. El tabac, l'alcohol i altres factors externs de la vida quotidiana, afecten a la qualitat del semen.
El centre té comptabilitzades un total de 144 donants femenines i 126 de masculins. En el cas de les noies, es demana que tinguin menys de 30 anys i que no siguin adoptades. El procés de selecció de les donants consisteix en un test, un estudi genètic i una exploració. Majoritàriament, les donants d'aquest centre tenen entre 18 i 20 anys.
El tractament de donació d'òvuls és, segons Valls, 'més senzill del que es pensa'. El tractament dura entre deu i dotze dies, en els quals la donant se sotmet a ecografies, controls hormonals i estimulació dels ovaris. Finalment, l'extracció dels òvuls es realitza al quiròfan amb un sistema d'aspiració. La ginecòloga explica que el risc és mínim però que pot produir-se, bàsicament per problemes d'infeccions, hemorràgies o amb l'anestèsia.
En el cas dels donants masculins, també es demana que tinguin menys de 30 anys i que no siguin adoptats. En el cas dels homes, també cal superar un test, sotmetre's a analítiques i que el seu semen sigui 'apte' per a efectuar donacions. En aquest centre, els donants masculins han de realitzar unes 20 donacions (un màxim de dues per setmana), i reben una compensació de 50 euros per cadascuna (1.000 euros en total).
La directora del centre explica que de cada 20 donants, n'han de descartar 19 per una mala qualitat del semen. En canvi, en les noies donants, el grau d'acceptació és molt superior, d'entre el 60 i el 70%.