Creen a Catalunya la primera càtedra universitària del món en neuroeducació
L'objectiu és fer arribar els avenços científics als docents perquè puguin aplicar-los a l'aula
BarcelonaPer què hi ha alumnes més avesats a les matemàtiques i d'altres a les lletres? O per què hi ha nens a qui se'ls dona millor la música i a d'altres els idiomes? Sovint aquestes preguntes s'han abordat des de la psicologia, la sociologia i també la genètica, però fa anys que una nova disciplina s'obre pas per intentar que els aprenentatges s'assentin millor al cervell. És la neuroeducació, que se centra en estudiar com funciona i –sobretot– com aprèn el cervell humà perquè els docents ho tinguin en compte a l'hora d'ensenyar i d'educar. A partir d'aquest dijous, aquesta nova disciplina compta amb una nova estructura per donar-li impuls i reconeixement: la Universitat de Barcelona, en aliança amb la fundació Edu1st, ha creat la primera càtedra de neuroeducació del món.
Aquesta nova disciplina té dues branques que s'entrelliguen: d'una banda, la genètica i l'estudi del cervell, i de l'altra, l'educativa i pedagògica. Per això, el nou organisme estarà liderat pel científic, professor i investigador de genètica de la UB David Bueno, que serà nomenat director de la càtedra aquest dijous, i per la investigadora del departament d'Educació de la UB Anna Forés, que serà directora adjunta.
La UB, així com altres universitats catalanes, ja tenen una oferta de postgraus i màsters que tracten el tema de la neuroeducació, però la càtedra és una iniciativa inèdita fins ara i que no es dedicarà només a fer recerca, sinó que vol ser una eina de divulgació de noves metodologies d'aprenentatge. "Tenim moltes dades científiques per entendre com funciona el cervell d'un nen. És l'òrgan de la pensa, a través del qual aprenem les coses, prenem decisions i generem i gestionem les emocions. Però tot això a vegades no arriba als professionals de l'educació. L'objectiu és portar aquest coneixement al col·lectiu que més l'ha d'aplicar: els professionals de l'educació", afirma a l'ARA David Bueno.
Com ho faran? Els impulsors d'aquesta nova plataforma tenen previst fer formacions a pares i mares i impartir cursos –si cal, a distància– per acostar a la comunitat educativa els avenços de la neurociència perquè els puguin portar a l'aula, amb pautes i consells que permetin als docents i a les famílies millorar l'ensenyament i l'aprenentatge dels alumnes. Ho faran amb docència, recerca i formació –un postgrau en neuroeducació, per exemple–, però també amb iniciatives més pràctiques, com una revista digital que es posarà en marxa el curs que ve i un congrés anual sobre neuroeducació.
La càtedra compta amb el suport econòmic extern de la fundació nord-americana Education 1st, que invertirà 20.000 euros anuals durant quatre anys (es poden prorrogar quatre anys més) perquè ha vist en el projecte una oportunitat de crear relacions entre el món empresarial i universitari. A canvi, la UB deixa a la càtedra les instal·lacions i el segell de la casa. Està previst que, d'entrada, hi treballin quatre persones.