Precisament aquesta setmana s'ha anunciat que l'Ajuntament de Barcelona impulsarà que tots els nens de la ciutat puguin aprendre a programar, uns coneixements que seran claus per a moltes professions del futur. Per fer-ho, el consistori invertirà 100.000 euros fins al 2023 perquè les escoles puguin accedir als continguts de la iniciativa Code.org, una entitat sense ànim de lucre dels EUA que promou l'aprenentatge de les ciències de la computació. El primer tinent d'alcaldia d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda i president de Barcelona Activa, Jaume Collboni, va assegurar que a Barcelona cal "trencar amb la bretxa digital i amb totes les bretxes socials que dificulten l'accés a les professions científiques i tecnològiques". L'Ajuntament va calcular que un de cada quatre menors de 16 anys no va poder seguir les classes online durant el confinament.
La creació de 300 assessors digitals trasbalsa els centres educatius
Educació argumenta que els 27 milions d'inversió són diners d'Europa que s'han de destinar específicament a digitalitzar els centres
BarcelonaDesprés del polèmic repartiment d'ordinadors –van arribar amb molts mesos de retard–, els centres educatius viuen de nou amb neguit la nova mesura que ha anunciat el departament d'Educació per impulsar les tecnologies a les escoles i instituts. El Govern va aprovar fa unes setmanes la dotació de 284 mentors digitals i aquesta setmana se n'ha publicat la convocatòria oficial: els docents que compleixin els requisits (ser funcionari i acreditar alguna formació en cursos sobre tecnologies digitals) i passin el procés de selecció deixaran l'escola o l'institut on ara treballen i, a partir del gener, passaran a ser assessors digitals d'entre 4 i 15 centres fins a l'estiu del 2023. L'objectiu és que aquests mentors ensenyin als claustres –del sistema públic i del concertat– a fer servir les noves tecnologies per aconseguir que el 80% dels docents tinguin la competència digital B1 i tots els alumnes "tinguin experiències d'aprenentatge que incorporin el pensament computacional, l'ús d'instruments i aplicacions digitals, la comunicació transmèdia o la robòtica". Però la mesura, que arriba després d'una pandèmia que ha posat de manifest els dèficits del sistema educatiu pel que fa a les tecnologies, ha revolucionat els centres educatius: hi ha qui es pregunta si la prioritat ha de ser aquesta, d'altres lamenten que persones clau en el funcionament d'un centre marxaran de l'equip i també n'hi ha que apunten que, tot i l'augment de sou de 370 euros, sembla que costarà trobar candidats que vulguin ser mentors digitals.
La creació d'aquesta nova figura es pagarà amb 27 milions d'euros que arriben dels fons europeus, segons va assegurar Joan Cuevas, director general d’innovació educativa, recerca i cultura digital.
Diverses veus de la comunitat educativa han criticat aquests dies que es prioritzi aquesta partida i no d'altres que consideren més urgents. Per exemple, activistes per l'escola inclusiva han retret al Govern que arribin abans els mentors digitals que les infermeres escolars a les escoles, però el departament assegura que són diners finalistes, és a dir, que s'han de destinar específicament a la transformació digital d'escoles i instituts. "No podem triar on posem aquests diners", afirmen a la conselleria.
"És una mala jugada"
La mesura forma part del pla d'educació digital de Catalunya, que entre altres objectius preveu seguir repartint ordinadors a l'alumnat. Si el curs passat es van donar dispositius a 220.000 alumnes de 3r i 4t d'ESO, batxillerat i formació professional, aquest curs l'objectiu és comprar-ne 250.000 més per als nois de 1r i 2n d'ESO i, després, 6è i 5è de primària. Però aquestes accions, anunciades amb poc temps, saturen els centres: "És un programa tan gran que no sé si ho hem pogut assumir", admet Eduard Cirera, director de l'Institut Neus Català, de Cornellà de Llobregat. Malgrat que considera necessari "posar-se al dia" en competència digital i creu que fins i tot "afavoreix la inclusió", Cirera posa en qüestió l'estratègia anunciada. "Que l'oferta s'hagi publicat ara és una mala jugada per als centres, perquè l'administració està convidant a marxar a mig curs persones que són claus per a l'estratègia digital del centre", argumenta. A parer seu, hauria sigut millor fer-ho abans de començar aquest curs o ja de cara al que ve. "Fer-ho al gener és un trasbals per a tothom", sentencia.
Tampoc ho veu clar Anna Pérez, que forma part de la direcció d'un centre i que és mestra TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). "Ens ha sorprès la convocatòria dels mentors digitals perquè no està planificada. És rocambolesc i és una oportunitat perduda", afirma. Tot i l'enorme inversió que s'hi farà, Pérez té dubtes perquè no queda gens clar quina serà la feina concreta d'aquestes noves figures: "Què faran? Com podrà una sola persona assessorar 15 centres? ¿Hi anirà només un dia a la setmana?"
De fet, una de les crítiques és que el nombre de places és "insuficient", segons denuncia Jesús Martín, del sindicat de la UGT: tenint en compte que a Catalunya hi ha uns 5.400 centres educatius i només 284 mentors, cada professional hauria d'assessorar una vintena de centres per arribar a tots. "Cal un pla de xoc de formació digital del personal educatiu, utilitzant tots els recursos disponibles als centres de formació del SOC i a les escoles d'adults", afegeix Martín. Tot i això, hi ha qui dubta que s'arribin a ocupar les 284 places, després que alguns experts en TIC hagin rebut trucades del departament en què els demanen que s'apuntin a la convocatòria, oberta fins al 8 de novembre. "Potser la solució seria formar persones de cada centre durant un any i que siguin elles les mentores del seu centre i estenguin els seus coneixements a la resta del claustre, com si fos una taca d'oli", proposa Pérez. I afegeix: "¿O és que pensem que només una persona farà possible el canvi?"