El cranc blau prolifera sense aturador al mar de l’Ebre
Pescadors i mariscadors alerten dels estralls als cultius marins
L’ampollaLa població de cranc blau americà - Callinectes sapidus - a la zona del delta de l’Ebre creix a un ritme exponencial. Aquesta espècie invasora es va detectar per primera vegada el 2012 i es va començar a comercialitzar l’agost de l’any passat. Ara les captures de les pesqueres de la zona evidencien que en un any s’ha multiplicat de manera alarmant la presència d’aquest crustaci al mar de l’Ebre. Segons fonts de la direcció general de Pesca, es van comercialitzar 984 quilos de cranc blau durant el 2016 i aquest any ja se superen els 11.262 quilos, repartits entre la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita -que és la que concentra més captures, sobretot de juny a octubre- i la Confraria de Deltebre.
El que podria considerar-se una bona notícia, perquè la comercialització d’aquest crustaci representa un benefici econòmic i els restauradors locals l’han rebut amb entusiasme, té un efecte col·lateral molt negatiu. El cranc blau fa malbé les xarxes i arts de pesca i l’agressivitat d’aquest cranc s’ha començat a notar en el retrocés en les captures d’altres espècies autòctones, com el cranc verd, del qual pràcticament no se n’agafen. L’any passat el cranc blau es va arribar a vendre per 10 euros el quilo a preu de llotja, i enguany es paga a 3 i 4 euros. “Hi perdem més que no hi guanyem, amb la presència d’aquest invasor”, assenyala Joan Balagué, secretari de la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita. “És un tema que ens està desbordant i l’única solució que hi veiem és incrementar-ne les captures”.
“Al final la xifra serà zero”
Qui ha notat amb especial virulència els impactes de l’invasor és l’aqüicultor Pedro López. Té dues parcel·les de 60.000 metres quadrats cadascuna a la zona del Goleró, a l’Ampolla, on cultiva cloïsses, i diu que els crancs se les mengen. Abans de la proliferació d’aquesta espècie invasora extreia diàriament entre 400 i 500 quilos de cloïssa al dia, i actualment amb prou feines arriba als 300 quilos la setmana. “Al final la xifra serà zero”, apunta. La cria de cloïssa tarda un any i mig a arribar a la mida comercial i ara López hauria d’estar replantant la parcel·la amb cria que importa d’Itàlia.
“Fins que això no se solucioni no en tornaré a plantar, i potser al final hauré de plegar”, explica, desesperat. Com a solució va comprar una xarxa per encerclar la parcel·la i evitar l’entrada dels crancs, però o bé salten per dalt o bé la foraden. Per això gairebé cada nit fa batudes de cranc blau amb un salabre. “Una nit en vaig agafar 85 quilos”, explica Xavi Subirats, un dels seus treballadors, i detalla que de dia és pràcticament impossible agafar-los, ja que es mouen a molta velocitat i fins i tot neden. N’ha agafat exemplars de gairebé un quilo. López demana a l’administració que es faci un seguiment del cranc i es busquin solucions.
On també estan patint, i molt, els estralls del cranc blau és a les llacunes del Delta, on es pesca d’octubre a febrer. Són llacunes d’aigua dolça connectades amb el mar, però que a l’època de pescar es tanquen amb xarxes i han quedat farcides de crancs blaus. “L’any passat ben just vam agafar-ne 140quilos en tota la temporada, i enguany ja en portem 1.500”, explica Raül Paulino, guarda pesquer de l’Encanyissada. “Això és una plaga que s’ho menja tot, i que a sobre no té cap depredador”, afegeix.
Pesca il·legal
Paral·lelament, a més, ha començat a proliferar la pesca il·legal d’aquest crustaci, la captura del qual requereix llicència de mariscador, alta d’autònoms en el sector i estar afiliat a una Confraria de Pescadors. Curiosament, molts dels denunciats són ciutadans xinesos de diferents punts de Catalunya.
Originari de les costes de l’Atlàntic oest i del golf de Mèxic, el cranc blau ha trobat a la zona del delta de l’Ebre un hàbitat ideal, sobretot a l’interior de les badies, on les aigües són menys profundes i més calentes. De fet, a l’hivern baixa l’activitat d’aquesta espècie invasora, que ja comença a ser un maldecap per a pescadors i aqüicultors. Cada femella pot produir entre 700.000 i dos milions d’ous. “Només amb un 1% de supervivència ja hi ha més de 1.000 crancs més”, comenta Balagué.
