El cranc blau: un invasor que irromp en la gastronomia

Sant Carles de la RàpitaDiuen els que l’han tastat que és boníssim. “Dóna quaranta mil voltes a la cabra de Galícia”, assegura Joan Navarro, pescador de tresmall de la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, que n’ha enxampat uns quants, però que ha preferit menjar-se’ls abans que vendre’ls. Detectat per primera vegada a la mar de l’Ebre a finals del 2012, el cranc blau americà (Callinectes sapidus ), originari de les costes de l’Atlàntic oest i del golf de Mèxic, sembla que ha trobat un hàbitat idoni a la costa ebrenca, principalment a la badia dels Alfacs. De fet, al llarg d’aquest any els pescadors han vist incrementar les captures accidentals fins al punt que la Confraria Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita ha sol·licitat a la direcció general de Pesca poder vendre’l a la llotja. Se’ls ha concedit l’autorització, perquè el cranc no està inclòs en el catàleg espanyol d’espècies exòtiques del 2013 i perquè des del 2002 està registrat dins del llistat d’espècies pesqueres i aqüícoles que es poden comercialitzar a l’Estat. Per aquesta raó, la llotja rapitenca el subhasta des de l’agost i de moment és l’única de Catalunya que en ven.

“Primer anaven molt barats, a dos o tres euros el quilo, però ara ja superen els 10”, apunta Joan Balagué, secretari de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, que assenyala que tant pel volum de captures com de negoci la presència d’aquesta espècie encara és molt anecdòtica. “Des del 4 d’agost han passat per la llotja més de 200 quilos”, explica, tot i que alguns restaurants de la zona ja s’han interessat en el producte. Un exemple és la Casa Lupe de les Cases d’Alcanar. El seu cuiner, Federico Gil, explica que primer el bullien per al brou, però ara fan arròs caldós de cranc blau. “Té un gust molt intens que amb l’arròs lliga molt bé. No té res a envejar al llamàntol o a la llagosta”, assegura, i afegeix que cada vegada arriba més gent al seu restaurant que li demana tastar “el cranc famós”. “Ara és la novetat, però 10euros el quilo és un preu excessiu”, es queixen alguns peixaters.

Des de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Sant Carles de la Ràpita s’ha fet un seguiment d’aquesta espècie al·lòctona des del 2013. “Ha sigut sorprenent l’increment de captures dels últims mesos, no ens l’esperàvem”, reconeix Diego Castejón, estudiant de doctorat del centre encarregat del seguiment del cranc blau. L’espècie també s’ha detectat al litoral de València i Múrcia. “Fins ara no ha ocasionat gaires problemes, però si la població de cranc continua creixent no sabem quin impacte pot tenir en les espècies autòctones”, afegeix. En la seva edat adulta, el cranc blau -es coneix per aquest nom perquè els mascles tenen les pinces d’un color blau elèctric- pot arribar a fer més de 20 centímetres. En l’últim mes, de fet, se n’han capturat exemplars d’un quilo, i també femelles ovades. El punt negatiu és que són depredadors sense competidors a l’Ebre, que s’alimenten de tot tipus d’espècies: ous de sípia, tallarines, cloïsses o cria de llagostí.

Referent gastronòmic?

D’entrada, i a diferència d’altres invasors tristament famosos a les Terres de l’Ebre com el cargol poma i el musclo zebrat, sembla que el cranc blau pot generar un benefici econòmic. Els pescadors, però, no les tenen totes. “Són molt agressius i ens fan forats de mig metre a les xarxes. Hauríem de buscar com pescar-los sense patir danys”, explica Navarro. Al marge d’això, també preocupa l’afectació a les espècies autòctones, i per això pescar-lo pot contribuir a pal·liar-ne l’afectació. Només el temps dirà si el cranc blau es convertirà en un nou referent gastronòmic.