Els centres de menors tutelats, saturats i sense recursos
La Generalitat es compromet a canviar el model
BarcelonaEl cas de presumptes irregularitats al CRAE Petit Príncep, de Santa Coloma de Gramenet, destapat per aquest diari dijous passat, ha posat altre cop sota el focus el sistema de tutela de menors de la Generalitat. A Catalunya hi ha actualment -xifres del 2014- poc més de 7.000 menors els pares dels quals no se’n poden fer càrrec per múltiples motius. D’aquests, 2.720 viuen en centres residencials de titularitat pública, una xifra que es manté igual des del 2010. La resta o bé estan amb els seus pares -però només en tenen la guarda i no la tutela-, amb la família extensa -familiars més o menys llunyans-, o bé amb famílies d’acollida. Hi ha quatre tipus de centres a Catalunya: els centres d’acollida temporal previstos per a ingressos urgents i una estada màxima de sis mesos; els CRAE (centre residencial d’acció educativa), que és on s’intenta reproduir la dinàmica d’un nucli familiar (n’hi ha 97); els CREI (centre residencial d’educació intensiva), per a menors amb trastorn de conducta (n’hi ha 5), i els centres terapèutics per a menors amb malalties mentals (només n’hi ha un, el de Can Rubió, amb 25 places).
Queixes antigues del Síndic
La DGAIA (direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) admet les queixes que ja fa anys que publica el Síndic de Greuges, que assegura que aquests centres estan saturats i hi ha molts infants que haurien d’estar en un centre més adequat per a la seva problemàtica, però no hi poden accedir perquè no hi ha places. Segons l’informe del Síndic del 2014 sobre els drets del nen a Catalunya, el 36% dels menors dels centres d’acollida (195) haurien d’estar als CRAE o CREI, i el 20% dels dels CRAE (349) haurien de passar als CREI o centres terapèutics. Per exemple, hi ha infants que s’arriben a passar dos anys en centres on com a màxim s’hi haurien de passar sis mesos, o bé hi ha alguns CRAE que concentren un alt nombre de menors amb trastorns de conducta que, segons recomanen les EAIA (equip d’atenció a la infància i a l’adolescència), haurien d’estar en un CREI. En aquests casos, molts educadors no tenen eines ni estan preparats per tractar joves amb aquests problemes. O fins i tot hi ha peticions d’ingrés en un CRAE de menors que estan amb la seva família que tampoc s’atenen per falta de places. “Això és inadmissible”, afirma Maria Jesús Larios, adjunta al Síndic en defensa de la infància.
La DGAIA és conscient d’aquesta situació, i l’atribueix al fet que la majoria de casos que tracten ja arriben molt cronificats, i costa de recuperar-los perquè puguin tornar amb les seves famílies. El 50% dels menors que ingressen en un centre residencial ja tenen 15 anys o més. El nombre de CREI i CRAE fa temps que és el mateix. Per aquest motiu, la Generalitat -tal com ha explicat a l’ARA- està treballant per solucionar-ho per dues vies: fer més prevenció per agafar els casos a temps i que no hagin d’ingressar en cap centre, i reformar el model actual de centres per fer-lo més flexible i que s’atengui el menor en funció de les seves necessitats. L’adjunta al Síndic comparteix el diagnòstic, però recorda que actualment no s’està fent prou prevenció, ja que als serveis socials de l’atenció primària els falten molts recursos, i el canvi de model, que fa temps que reclamen, s’ha de fer aviat “perquè els menors actuals també tenen drets”.
Retallades?
La DGAIA diu que no hi ha hagut retallades amb els menors tutelats, però sí un pla d’eficiència “per fer el mateix amb menys diners”. Malgrat això, s’ha passat de 8.000 tutelats el 2010 als 7.000 actuals, i cal recordar que el Govern paga a cada centre residencial quasi 4.000 euros al mes per totes les despeses de cada un d’ells (dades del 2012). Des del sector dels educadors socials que treballen als CRAE sí que denuncien que cada cop tenen menys personal, menys qualificat, i que no es cobreixen baixes, entre d’altres problemes.