Les persones amb covid-19 persistent demanen no ser invisibles

BarcelonaFa més de nou mesos que tenen símptomes de covid-19 tot i que ja fa molt de temps que van passar la fase més aguda del virus i des de llavors han donat negatiu de la prova PCR. Les persones amb covid persistent, que podrien ser un terç dels pacients lleus o moderats, són en un 79% dones amb una mitjana d'edat de 43 anys, tot i que també s'han detectat casos en menors, i la durada mitjana dels símptomes que pateixen ja és de 185 dies, és a dir, més de mig any. Tot i l'abast de la seva situació, no apareixen en cap registre oficial.

És per tenir respostes i una atenció adequada que s'han agrupat en el Col·lectiu d’Afectats i Afectades Persistents per la Covid-19, creat arran d’un article a l’ARA sobre la problemàtica i que ja aplega 1.300 persones. Ara, després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconegués la seva existència i reclamés més estudis al respecte i el departament de Salut engegués fa uns mesos un grup de treball amb representants del col·lectiu, l'associació creu que no s'ha posat ni tota la llum necessària ni s'ha treballat amb prou esforç per visibilitzar, investigar i atendre la malaltia.

"No hem estat ateses a cap lloc. Els mesos avancen i els símptomes continuen", ha denunciat Sílvia Soler, membre del Col·lectiu d’Afectats i Afectades Persistents per la Covid-19, aquest matí en una roda de premsa en què han demanat que es reconegui la malaltia i que s'ampliï la investigació i la recerca en aquests àmbits. "França, el Regne Unit i fins i tot l'OMS l'han reconegut, però el ministre de Sanitat, Salvador Illa, no ens ha dirigit una paraula en nou mesos", ha criticat. A Catalunya el departament de Salut sí que ha fet alguns passos cap al reconeixement, com la creació de la taula de treball, de la qual ha sorgit un comunicat a tots els centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya en què s’informa de l’existència d’aquests malalts, que sovint s’han sentit desatesos pel sistema sanitari, i demana que se’ls faci un “seguiment i acompanyament”. Però el col·lectiu afirma que amb això "no n'hi ha prou", i calen noves accions com iniciar un còmput de les persones que pateixen covid persistent o presentar un protocol clar per actuar davant de casos de símptomes prolongats.

De fet, amb aquest protocol ja s'havien fet passos endavant i Salut havia promès al col·lectiu que abans de Nadal s'enviaria a tots els CAP una guia clara per actuar. "Fa pocs dies Salut ens va dir que no ho tindrien enllestit però no ens van donar més explicacions", ha condemnat Eva Sanfacundo, membre del col·lectiu. La difusió del protocol anava acompanyada d'una campanya de visibilització de la malaltia, que aquesta sí que està enllestida, però des de Salut han dit al col·lectiu que ho publicaran tot junt a finals de gener. "Nadal era una època clau per explicar que el covid pot arribar a ser així de greu, i, una vegada més, no ens han fet cas", ha denunciat Sanfacundo.

Assessorament legal

Davant les promeses incomplertes i la falta de cobertura legal que avala les baixes laborals de les persones amb covid persistent, el Col·lectiu Ronda iniciarà un procés d'assessorament jurídic. "Estem treballant en un llibret perquè aquestes persones sàpiguen que tenen opció a baixes, invalideses, reduccions de jornada, etc.", ha informat Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda. Veu la cobertura legal com un element imprescindible, ja que "a moltes persones amb covid persistent no els donen la baixa per coronavirus pel fet de tenir la PCR negativa". En aquest sentit, Sanfacundo ha afegit que a "sanitaris amb símptomes persistents els obliguen a anar a treballar si el resultat de la prova és negatiu". Sumat a això, des del col·lectiu afirmen que donen l'alta a moltes persones que continuen tenint seqüeles que no els permeten fer vida normal. De moment, encara no es plantegen tirar endavant accions legals contra les institucions i es limitaran a un assessorament. "Som dones malaltes que intentem cada dia llevar-nos per aconseguir curar-nos", ha conclòs Sílvia Soler.