Covid persistent: el repte de futur de la pandèmia

BarcelonaEva Sanfacundo, de 37 anys, ha arribat a deixar les claus de casa al congelador o a oblidar què és el que havia decidit fer segons abans i trobar-se al mig del menjador sense saber per què. "Un cop vaig cremar el dinar perquè havia oblidat que estava cuinant", confessa. Arrossega aquestes pèrdues de memòria des que es va contagiar de covid-19 el març de l'any passat. Maite Castillo, de 51 anys, també va passar el covid durant la primera onada. Al principi, poc després de superar la malaltia, "sortia a comprar el pa i havia de seure pel camí", recorda aquesta infermera de l'Hospital del Mar de Barcelona. "Sabia que alguna cosa em passava, em continuava trobant malament i els símptomes no marxaven". Un any i mig després encara no ha aconseguit deslliurar-se de la sensació constant de cansament.

Tant Sanfacundo com Castillo pateixen covid persistent o long covid, un trastorn que es caracteritza per la persistència de símptomes del coronavirus setmanes o mesos després de la infecció inicial i que no es poden explicar per cap altra causa. Els més habituals són la fatiga extrema, les dificultats per respirar, la tos i els dolors a les articulacions o al coll, o també problemes de memòria i concentració. Però la llista és extensa: algunes enquestes han arribat a identificar fins a un centenar d'afectacions en pacients que aparentment ja s'han recuperat de la malaltia, però que alhora han quedat incapacitats per a tasques tan quotidianes com dutxar-se, fer la compra o recordar paraules.

A banda de la varietat de símptomes, la gravetat varia segons la persona i la temporada: les seqüeles poden fluctuar i provocar fases de més o menys intensitat. Ermengol Gassiot, de 49 anys, el març del 2020 es va contagiar de coronavirus i diu que les "onades de símptomes" no han deixat d'afectar-lo. En alguns moments "l'asfíxia ha arribat a ser constant", diu, i la febre alta i la tos li han arribat a impedir parlar. "Sempre he estat una persona activa i he fet exercici físic, i ara és com si cada dia em fumés un paquet de tabac -explica-. Són símptomes molt variants, que poden ser inhabilitants, no sempre són permanents i a vegades apareixen i desapareixen".

Degoteig que no s'atura

A Catalunya, el Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19 ja compta amb prop de 2.000 persones de totes les edats. El febrer eren 1.500. Els metges asseguren que des que es van començar a diagnosticar malalts amb símptomes que s'allargaven més enllà de la infecció, el degoteig de casos no s'ha aturat. Una tendència que preveuen que es mantingui en els pròxims mesos. "És possible que donat el nombre de casos no greus que hi ha hagut amb aquesta cinquena onada els casos de covid persistent augmentin, també", pronostica la coordinadora de la unitat de covid persistent de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona, la doctora Lourdes Mateu.

La coordinadora de la consulta de rehabilitació física per a aquests tipus de malalts a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, Judith Sánchez, hi coincideix. La unitat va obrir el maig de l'any passat després de detectar "un nombre important de pacients que tenien problemes de mobilitat a les articulacions o paràlisi als peus i les cames després d'haver estat ingressats". Ja n'ha atès 700, una xifra que Sánchez preveu que continuï augmentant. "Sobretot arran d'aquesta cinquena onada, perquè n'han ingressat molts a l'UCI i esperem que una bona part tinguin afectacions a llarg termini", explica.

Sánchez diu que, amb el temps, han pogut "identificar i catalogar" els pacients que acudeixen a les consultes, i assegura que el principal problema actualment és que es desconeix el temps que han de passar a rehabilitació per recuperar-se de la gran varietat de símptomes que pateixen. "Tinc pacients que fa un any que han passat el covid i que encara estan fent rehabilitació perquè encara tenen seqüeles neurològiques de la primera onada", apunta Sánchez. I s'hi han anat afegint els corresponents a les successives onades.

Diversos experts lamenten que encara no s'hagin solucionat grans dubtes que envolten el covid persistent, com ara per què alguns pacients no desenvolupen símptomes a llarg termini i d'altres sí, quin és el perfil de pacient -tot i que diversos estudis apunten la predominança entre dones joves- o si la vacuna pot ajudar a reduir els símptomes. "Encara hi ha molt desconeixement sobre el long covid, tant per part del col·lectiu mèdic com per part de la població", diu Mateu.

Sense tractament definit

Precisament, a causa de la poca informació sobre la malaltia, el covid persistent no té un tractament definit. I com que no se sap la causa del trastorn, les rehabilitacions disponibles se centren només en els símptomes. A la unitat postcovid del servei de pneumologia de l'Hospital Clínic han atès des del maig de l'any passat més de 600 persones amb deficiències respiratòries que es mantenen després de rebre l'alta per covid. "Estudiem els pacients per entendre què els està passant, i en funció d'on trobem les alteracions intentem tractar-les basant-nos en altres malalties respiratòries, però no tenim un tractament dirigit per a això", explica el cap de la unitat, el doctor Oriol Sibila.

Alguns malalts de covid persistent lamenten també la dificultat per diagnosticar una malaltia que sovint els ha portat a haver de peregrinar de consulta en consulta per trobar una resposta. "Hi ha gent a qui sí que se l'està atenent, i d'altres que no paren de fer voltes per diferents metges, alguns dels quals no reconeixen el covid persistent", denuncia Eva Sanfacundo, portaveu de la plataforma d'afectats pel covid persistent a Catalunya. Diu que no vol responsabilitzar els metges d'un problema que atribueix al "col·lapse hospitalari" i a la "inflexibilitat de protocols", que en molts casos no s'adapten a la realitat dels pacients. "Però el temps passa i molts continuen igual", afegeix.

Tant professionals com afectats demanen que s'obrin noves línies de recerca que permetin definir el covid persistent, per tractar-lo i prevenir seqüeles. "Estem davant d'una malaltia que no coneixem i ara el que cal és estudiar-la i caracteritzar-la", diu Sibila. Mateu, per la seva banda, demana una atenció integral d'aquests pacients alhora que considera "essencial" la coordinació entre centres d'atenció primària (CAP), hospitals i altres centres sanitaris per a un millor abordatge. "Tothom s'està adonant que el covid persistent existeix i que serà un problema de salut pública en un futur, però encara ens queda molt per conèixer i avançar", sentencia Mateu.