El covid persistent porta 9 de cada 10 pacients a l'angoixa i la depressió

BarcelonaGairebé 9 de cada 10 pacients amb covid-19 persistent acaben patint trastorns psicològics o emocionals com l'angoixa i la depressió. Així ho ha constatat un estudi de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i el col·lectiu Long Covid ACTS en què han participat 2.100 pacients, dels quals el 86,2% han patit aquests trastorns. És a dir, que a més de tenir símptomes del coronavirus setmanes o mesos després de la infecció inicial, com ara fatiga extrema, dificultats per respirar, tos i dolors a les articulacions o al coll, també acaben patint depressió i angoixa.

Diversos estudis han constatat que la pandèmia ha augmentat un 30% els trastorns emocionals en la població general, i segons una recerca de l'Hospital de Sant Joan de Déu, aquests increments són aproximadament d'un 50% en nens i adolescents. Les principals afectacions que s'estan detectant entre la gent jove són angoixa, depressió, trastorns de conducta alimentària i un increment dels brots psicòtics i conductes autolesives. Pel que fa als adults, les problemàtiques més observades són trastorns d'angoixa, síndromes depressives, TOC i un increment de l'abús de substàncies, especialment d'alcohol i tabac.

En aquest sentit, el col·lectiu de gent gran és especialment vulnerable, perquè fins a la vacunació se'ls ha aïllat de l'entorn social, comunitari i familiar, i la solitud que han patit ha causat estralls emocionals molt durs. "Observem que en algunes d'aquestes persones grans que han patit solitud ara els costa novament recuperar la dinàmica de socialització, sigui perquè tenen por o perquè no se senten amb ànims", ha apuntat Gloria Ríos, infermera de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària (AIFICC).

Més recursos sanitaris

Ríos alerta de la cronificació d'alguns processos de dol: "Moltes persones no es van poder acomiadar dels seus éssers estimats com volien i necessitaven, i això implica no haver fet el dol correctament, cosa que fa que es cronifiqui provoqui malestar emocional". La psicòloga creu que és necessari "dimensionar" el nombre de professionals experts en salut mental d’acord amb la població i les necessitats que presenta: per tant, diu, fan falta més psiquiatres, psicòlegs i infermeres en salut mental en l'atenció primària. Segons Ríos, als CAP hi ha poques eines i poc temps per abordar aquests problemes, i avisa que és necessari "incrementar recursos i reforçar el sistema de salut, no només en el primer nivell assistencial", perquè els especialistes també estan col·lapsats.