Can Ruti crea la primera unitat pediàtrica integral de Catalunya de covid persistent

BarcelonaEl 12 de març del 2020 la mare de la Nerea, que és infermera d’UCI, va tenir els primers símptomes de covid i, l’endemà, el va agafar la seva filla, que té 12 anys. Primer van tenir unes dècimes de febre, tos i dispnees. La mare –es vol mantenir en l’anonimat–, de 43 anys, va tenir problemes de respiració molt greus durant tres setmanes i actualment si fa esforços s’ofega, però la Nerea ho ha passat molt pitjor i encara avui, 12 de gener del 2021, no pot fer vida completament normal.

Després dels símptomes respiratoris, va tenir diarrees i cefalees molt fortes, fins que al juny de l’any passat li va venir un dolor ocular "impressionant", mareigs, vòmits i una paràlisi a la part inferior de la mandíbula. "Semblava un ictus", compara la mare, que explica que finalment van ingressar la Nerea a l’hospital tot i que els metges van descartar que tingués res a veure amb el covid. Abans, a més, ja havien trucat al CAP, però simplement els van dir que els símptomes ja anirien desapareixent.

De fet, segons denuncia el Col·lectiu d’Afectats i Afectades Persistents per la Covid-19, si la "invisibilització" de casos de covid persistent és "preocupant", encara ho és més en els infants. Per aquest motiu, quan la mare de la Nerea es va assabentar a través del col·lectiu que l’Hospital Germans Trias i Pujol volia posar en marxa una unitat de covid persistent pediàtrica per a adolescents i preadolescents a Catalunya no va dubtar en apuntar-s'hi.

A Can Ruti, el primer dia ja li van fer una ecografia pulmonar –van veure que només funcionava el 40% del pulmó dret–, analítiques, radiografia al tòrax i la va visitar el rehabilitador, que li va proposar exercicis respiratoris per exercitar el diafragma. De fet, per casos com aquest, que presenta diferents símptomes derivades del covid, la cap de servei de pediatria de Can Ruti, Maria Méndez, destaca la importància de crear una unitat integral i multidisciplinària que compta amb especialistes en malalties infeccioses, neurologia, pneumologia i cardiologia, i treballen amb l’Institut Guttmann per aquells que necessiten rehabilitació cognitiva. Durant una època, la Nerea també va tenir problemes neurològics. "Se li enrampaven els braços i les cames i l’havia d’ajudar a aixecar-se del sofà com si fos una padrina de 90 anys", explica la mare.

A més, tal com destaca la doctora Méndez, els psicòlegs i els psiquiatres també juguen un paper important. "El fet de trobar-se malament de forma perllongada té repercussions emocionals evidents; no poden quedar amb els amics o fer esport perquè es cansen i tenen debilitat, i alguns ni anar a l’escola i han de deixar les extraescolars", apunta la doctora Méndez, que diu que la majoria de casos són noies d'entre 14 i 16 anys. Per sort, la Nerea no ha hagut de necessitar aquest tipus de suport tot i que fins al juny només sortia de casa per anar al metge, i encara ara no pot fer, per exemple, educació física a l’institut; i també li costa molt més concentrar-se a l’hora d’estudiar. Però, sobretot, com la majoria de casos, es cansa molt ràpid, té debilitat i fatiga.

Des que el programa de Can Ruti es va posar en marxa, el 15 de desembre, i la Nerea hi va, ha fet un pas endavant molt important. "Tot i que no sabem si es curaran del tot ni quan tardaran, el que és segur és que amb ajuda física i neurocognitiva milloren molt", apunta Méndez, que explica que de moment només estan tractant 14 pacients –n'hi ha més en llista d'espera– i no han hagut de destinar recursos extres al projecte, però que si tenen una allau de peticions, s'ho hauran de replantejar. També dijous de la setmana que ve Can Ruti ja ha organitzat una videotrucada amb diferents hospitals de Catalunya per difondre el projecte.