El covid dispara la pobresa a xifres rècord

Tots els indicadors de pobresa empitjoren i van a l’alça. La pandèmia ha fet disparar en 2,7 punts, fins a situar-se en el 26,3%, el risc d’exclusió social a Catalunya. Això vol dir que més d’una quarta part de la població (26,6%) sobreviu per sota del llindar de la pobresa, el pitjor percentatge des del 2011, en la profunditat de la crisi financera, i per sobre dels registres des de fa quinze anys. En el cas dels menors d’edat, l’agreujament de la situació encara és més escandalosa, perquè des del 2014 ha més que doblat el nombre de criatures pobres, que ara se situa en el 35,7%.

La fotografia de la pobresa que ha elaborat l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) en l’Enquesta de condicions de vida del 2020 (la meitat del que portem de pandèmia) indica que també ha empitjorat en dos punts la taxa de la pobresa i en un punt qui no pot fer front a una despesa imprevista, respectivament. 

El resultat és “desolador”, en paraules de la Taula del Tercer Sector, que des de fa mesos no ha parat d’insistir que cal un replantejament de l’atenció dels col·lectius més vulnerables: des de garantir-los que no perdran el sostre o el subministrament de serveis bàsics (llum, aigua, gas) fins a agilitzar i ampliar les prestacions socials com la renda mínima garantida i l'ingrés mínim vital. Aquestes ajudes econòmiques són un flotador per a moltes famílies, que ja van quedar tocades en la gran recessió de fa una dècada, no havien tingut temps de recuperar-se econòmicament i no havien pogut fer-se uns estalvis. Sense aquests ingressos, la taxa de pobresa és del 42%, gairebé el doble que si no es comptabilitzen aquestes transferències socials o les pensions de vellesa.

Per edats, a part de la població de menys de 16 anys, amb un terç en risc d’exclusió (2,7 punts més respecte a l’any anterior), l’Idescat identifica altres col·lectius vulnerables que han vist com la seva situació personal es deteriorava encara més perquè les restriccions de la pandèmia han tancat o precaritzat les seves condicions laborals, fins al punt que població que fins ara mai havia sol·licitat ajuda s’ha vist obligada a fer-ho al perdre l’ocupació. També el segment de més de 65 anys pobres s’ha incrementat en 6,7 punts i ara representen el 20%. En tots aquests col·lectius la pobresa ha colpejat més les dones que els homes, en part perquè ja estaven en precari i treballaven en feines relacionades amb les cures i els serveis, els sectors més afectats per les mesures contra el covid. 

El factor del passaport

La nacionalitat és també un factor de pobresa i, si aquesta ha pujat un 8% entre els espanyols, en el cas dels ciutadans amb un passaport estranger la xifra s'ha doblat en l’últim any: ara dos terços dels migrants són pobres. En aquest sentit, els que no disposen de permís de residència han rebut per partida doble perquè, obligats a treballar en el mercat informal, no han tingut dret ni a prestació d’atur o a acollir-se a un ERTO ni a demanar una ajuda econòmica social.

D’altra banda, un 44% de les famílies espanyoles calculen que no podrien mantenir el seu nivell de vida actual si es quedessin sense ingressos. És a dir, tirant només d’estalvis. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) també ha publicat els resultats de la seva enquesta, en què es revela que només dues de cada deu famílies podrien preservar més d’un any el seu nivell de vida encara que deixessin d’entrar-hi ingressos. La resta, el 80,4%, podrien aguantar màxim un any, i, dins d’aquest grup, el 44% podrien fer-ho només tres mesos. Ara bé, si la persona que més ingressos aporta a la unitat familiar és extracomunitària són gairebé un 80% les famílies que no podrien mantenir el seu nivell de vida més de tres mesos. 

La xarxa social

Les economies estan tan ajustades que un terç dels nuclis familiars no arriben si els surt una despesa imprevista per valor de 750 euros. La privació també suposa per a tres de cada deu no poder permetre's plantejar-se una setmana de vacances a l'any o pagar les despeses ordinàries de la residència principal (el 12% de les famílies). L'enquesta revela que el 2,4% de la població catalana no pot menjar carn o peix almenys cada dos dies o que el 10% no pot mantenir una temperatura adequada en el seu habitatge.

La necessitat ha obligat el 14% de les famílies a demanar ajuda exterior per omplir la nevera o pagar les despeses. La majoria, un 10%, han pogut acudir a familiars o amics, un 2,7% tant a familiars i amics com a entitats i la resta a entitats privades o religioses socials, moltes de les quals han ampliat els seus pressupostos i han entrat en números vermells per fer front a l'augment d'usuaris.