La Barcelona del covid: la mortalitat es dispara un 32% i s'enfonsen els naixements
La ciutat perd un 0,4% de població el 2020 però frena la tendència de molts veïns a empadronar-se en pobles petits durant el confinament
BarcelonaL'impacte del covid ja es pot començar a mesurar. La lectura de les dades del padró de Barcelona evidencia que la pandèmia ha marcat un pic històric de defuncions a la ciutat: 18.968; la xifra més alta des del 1900 amb les úniques excepcions dels anys de la Guerra Civil (28.000) i de la grip espanyola (22.800). L'any passat van morir un 31,7% de persones més que l'anterior i el covid va ser el responsable que hi hagués 4.305 morts més de les que s'esperaven a la ciutat tenint en compte les últimes estadístiques.
El 2020 va ser l'any més dur de la pandèmia i, a més, va suposar una frenada en sec de la natalitat a la ciutat: hi va haver menys de 12.000 naixements, un 6,4% menys que el 2019 i la segona xifra més baixa dels últims 50 anys. A més, tot apunta a que la pandèmia contribuirà a enfonsar encara més la xifra de naixements per al 2021: les dades de desembre de 2020 i les avançades de naixements dels primers mesos de l'any ja evidencien que la baixada es farà més pronunciada. Això, sumat a la quasi neutralitat dels fluxos migratoris –que eren els que els últims anys feien créixer la població de la ciutat–, es tradueix ara en una pèrdua del 0,4% dels habitants en només un any. Una dada que trenca amb la tendència de suau creixement de l'últim quinquenni.
Barcelona tenia, l'1 de gener del 2021, 1.660.314 habitants empadronats, 6.200 menys que un any enrere. La lectura menys negativa que fa l'Ajuntament d'aquestes dades és que, a banda de l'impacte sobrevingut de la pandèmia, la població continua volent viure a la ciutat i s'ha frenat la tendència del confinament a empadronar-se en pobles més petits buscant calma i espais oberts. Després que la primera estimació de dades, el febrer d'aquest any, alertés d'una inclinació a fugir de la ciutat, que havia perdut llavors més de 13.000 veïns, les dades no mantenen ara aquells nivells de fugida.
"L'anunci de la mort de la ciutat és un clàssic, però continua sent un espai atractiu", resumeix Jordi Martí, regidor de Presidència, que a principis d'any ja radiografiava que molts dels que marxaven ho feien "amb la ciutat sota el braç" cap a municipis més petits però ben connectats a Barcelona per seguir-hi fent vida. "Ara la gent ha tornat a preferir el brogit urbà per viure", afegeix. Entre els mesos de juny i desembre, just després del tancament total, les sortides cap a altres municipis de Catalunya van créixer un 27%. Les dades globals evidencien ara que sí que hi va haver una tendència a escollir com a destí altres punts de Catalunya, que va concentrar el 70% dels fluxos de sortida, quatre punts per sobre de la dada del 2016.
Efectes en l'esperança de vida
La mortalitat del 2020, molta de la qual associada al covid, ha afectat més les dones perquè són majoria entre el col·lectiu de persones grans, les mes afectades per la pandèmia. De fet, ha repuntat una mica l'edat mitjana dels difunts: 82,4 anys. L'Ajuntament encara no disposa de dades sobre les repercussions del virus en l'esperança de vida, però es dona per fet que hi haurà disminució. Ja fa més de tres dècades que a Barcelona moren cada any més persones de les que hi neixen i si la ciutat suma habitants, és per l'arribada de població estrangera, però el que fa el 2020 és estirar les dues dades cap als extrems: més morts (18.968) i menys naixements (11.753).
El saldo demogràfic negatiu és generalitzat al conjunt de la ciutat amb l'única excepció de Ciutat Vella, mentre que Sarrià i l'Eixample són les zones on es fa més notòria la distància entre naixements i defuncions. Pel que fa als saldos migratori (immigrants menys emigrants) i administratiu (altes al padró per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat), el resultat és positiu, la ciutat suma 1.492 persones, però aquesta dada és un 80% inferior a la mitjana dels últims deu anys. Les persones que arriben són, majoritàriament, adults joves que venen sobretot de ciutats veïnes com l'Hospitalet i Badalona. La població que arriba de fora ve sobretot de l'Argentina i Colòmbia i destaca l'ascens del Regne Unit, que just abans del Brexit ocupava el novè lloc de la taula i ha escalat fins al tercer.
Un altre canvi que pot tenir vinculació amb els efectes del covid és la disminució dels domicilis: ara n'hi ha 660.063 i això suposa una baixada de més de 4.000 respecte al 2019. Una caiguda més pronunciada que la del nombre d'habitants que el consistori atribueix en part a un reajustament del sistema de càlcul, però també a la decisió de moltes famílies de reagrupar-se en context de pandèmia. Hi ha 203.781 persones que viuen soles i el més habitual és trobar pisos amb dos habitants.
La mitjana d'edat dels barcelonins continua estable en els 44 anys i, per segon any consecutiu, més del 50% no han nascut a la ciutat, sinó que hi han arribat de fora. També es manté el predomini de les dones, que representen el 52,4% de la població. Les zones del nord i l'oest de la ciutat són les que concentren més infants i, en canvi, Horta-Guinardó, Nou Barris, les Corts i Sant Martí són els districtes més envellits.
Maria i Antonio
Els noms més freqüents entre les dones que viuen a la ciutat són Maria, Montserrat, Marta, Carmen i Núria, però varien molt en funció de la dècada de naixement. Entre les nenes més petites, predomina Emma, Sofia i Julia, mentre que entre les que van néixer la dècada anterior, Martina i Laia també ocupaven llocs al podi. Pel que fa als homes, els noms més habituals a la ciutat són Antonio, José, Jordi, David i Manuel i els més habituals entre els acabats de néixer són Pol, Bruno i Marc.