Un forense a qui la pandèmia va fer tornar als seus orígens: "Ets metge i penses que has de fer alguna cosa"

BarcelonaEn Carles Blanch té 62 anys i en fa 18 que treballa com a forense de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de la Generalitat (IMLC), tot i que abans havia fet de metge assistencial. La declaració de l'estat d'alarma i l'inici del confinament va fer que la seva agenda de treball als jutjats de Sabadell es capgirés totalment. "D'un dia per l'altre es va tancar el jutjat". Uns dies abans, ell i altres companys havien fet una enquesta de l'IMLC per saber la seva disponibilitat per reforçar el sistema sanitari durant la pandèmia del covid-19. En Carles, com molts companys, ho va tenir clar: "No deixes de pensar que ets metge, que has de fer alguna cosa. No pots quedar-te a casa".

Des de l'IMLC expliquen que, dels 191 metges forenses de Catalunya, se'n van presentar voluntàriament una vintena. En 48 hores en Carles va rebre la trucada del departament de Salut i en menys d'una setmana ja tenia destinació, a l'Hospital de Terrassa. Reconeix que els primers dies van ser complicats. Ell anava descol·locat, i els seus nous companys, fins al capdamunt de feina. "Els primers dies em vaig dedicar a plegar bosses i a preparar les EPI [equips de protecció individuals] per no molestar i anar ajudant". Però diu que de seguida va ser "un més de l'equip".

Ara col·labora amb l'equip assistencial d'atenció a una vintena de residències de gent gran que té l'hospital. Després de 18 anys en un jutjat, no només ha tornat a la primera línia de l'atenció sanitària sinó que ho ha fet en un dels sectors en què la pandèmia ha tingut un més impacte. "Aquesta crisi ha desbordat a tothom, un dels centres es va quedar sense assistents d'un dia per l'altre", explica. Les seves sensacions a l'hora de tornar a posar-se la bata de metge van ser contraposades. "Estava espantat, però també em feia molta il·lusió poder ajudar", explica. "Fa respecte quan t'estàs posant l'equip i quan entres a la residència", admet.

Tot i així, en Carles explica que habitualment ell no ha estat tan exposat com la resta de la plantilla que forma l'equip d'atenció als geriàtrics i ha fet una feina més administrativa. Però això no l'ha fet distanciar del context d'emergència que hi ha al seu voltant. "És una situació inimaginable, em sembla viure una pel·lícula cada dia".

La tornada als jutjats

De moment en Carles no té data per deixar de col·laborar amb l'hospital i tornar als jutjats, però admet que li preocupa pensar en l'arribada d'aquest moment. No pas perquè no vulgui reprendre la seva agenda de forense sinó perquè veu poc compatible "el tsunami" de feina que hi haurà quan els jutjats tornin a l'activitat amb el manteniment de les mesures de protecció per als professionals i la població. "¿Com es podrà fer tot això sense que s'acumuli gent al jutjat?", es pregunta.

El que sí que té clar el forense de l'IMLC és que d'aquesta crisi sanitària se n'emporta "uns valors que pensava que s'havien perdut": en destaca la unió i la il·lusió que ha vist entre els nous companys de l'hospital però també la que han creat els mateixos forenses. "Si estem units, la societat és més forta, hi ha tanta gent anònima que ha fet tant, els assistents de les residències, el personal de les funeràries, els companys forenses...", va enumerant en Carles. No s'esmenta a ell mateix, però també forma part de l'interminable llistat.