El covid-19 obliga a repensar el model de residències

BarcelonaEl covid-19 ha evidenciat les mancances del model de residències català i ara cal repensar-ne el rumb i posar la gent gran al centre de l'equació. Aquesta ha sigut la conclusió de la primera comissió al Parlament de Catalunya sobre els geriàtrics, un espai que es va obrir després de la polèmica gestió de les residències durant la pandèmia. Aquest matí s'han analitzat els greuges de la situació que ha viscut la gent gran i s'han proposat noves mesures per iniciar un canvi de paradigma. L'objectiu ha sigut clar: mirar enrere per condemnar els errors i poder millorar el rumb de les residències.

Durant quatre hores s'ha debatut a la cambra catalana quin model s'ha de seguir perquè les residències del futur s'adaptin millor a les necessitats de la gent gran. Un dels encarregats d'explicar cap on han d'anar els geriàtrics ha sigut Víctor Bayarri, portaveu de Llars per Viure –una associació que defensa una vida independent de la gent gran–. "S'han vulnerat drets", ha començat apuntant Bayarri, una opinió que han firmat la gran majoria dels grups parlamentaris. Per solucionar-ho, el portaveu de l'associació ha reclamat que es destini una injecció de diners al sector i ha fet una proposta que ha protagonitzat bona part del debat: apostar per habitatges independents per a la gent gran on tinguin una atenció personalitzada. Una idea que no ha desagradat els grups parlamentaris, però molts han posat de manifest una falta de finançament que faria impossible aquesta alternativa.

El model de residències actual ha sigut per a molts dels presents el principal causant que el covid-19 entrés als geriàtrics i hi causés un alt nivell de mortalitat. Els comuns i la CUP han coincidit a apuntar que les residències volen aplegar massa gent gran, amb unes ràtios molt altes, i això fa que l'atenció no sigui "personalitzada". També consideren que la Generalitat "fa negoci" en aquest àmbit, perquè la gran majoria de residències són gestionades per entitats privades. El debat ha sigut fructífer i ha demostrat que tots els grups parlamentaris estan disposats a repensar el model de residències, una reflexió que continuarà en pròximes sessions de la comissió. De fet, JxCat i ERC, membres del Govern i responsables de la gestió de les residències, també han mostrat una actitud constructiva perquè no ha sigut un diàleg basat en retrets, sinó en idees sobre la manera d'encarar el futur.

Entre els compareixents hi havia Assumpció Ros, vicepresidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat, que ha apuntat que abans del covid-19 el model de residències "ja estava malament". Ha explicat que la pandèmia ha posat en evidència unes mancances que ja "existien" i ha mostrat, també, la necessitat de reformar el model de residències.

Un dels elements en què s'ha posat el focus és la coordinació dels geriàtrics amb el sistema sanitari. La presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, ha indicat que no hi ha un model millor a Europa per atendre les persones grans i dependents, però sí una diferència: la coordinació amb el sistema sanitari. "Teníem recursos socials insuficients per fer front a la crisi, sense derivacions hospitalàries i sense accés a la salut universal de les persones, i això va passar en els moments més durs de la pandèmia", ha argumentat.

Ara que la situació ha millorat, Pascual també ha explicat que els centres s'han convertit en "búnquers", i ha alertat que té "efectes secundaris". És per això que ha demanat que les primeres proves ràpides eficaces que hi hagi s'enviïn precisament a les residències, perquè la gent gran pugui sortir i veure la família.