Covid: de malaltia laboral a comuna sense avisar

BarcelonaDes del març de l’any passat la Maria (identitat falsa) està de baixa per les seqüeles que el covid li ha deixat. És auxiliar d’infermeria en un hospital públic i explica que els quatre primers mesos (fins al 5 de juliol) constava que la seva era una incapacitació temporal per malaltia professional. Des de llavors, sense avisar ni justificar-l'hi amb criteris mèdics, està de baixa per malaltia comuna. De fet, al seu informe ja no hi consta covid-19 sinó una patologia hematològica, un canvi de contingència –utilitzant l’argot jurídic– del qual es va assabentar quan la seva metges de capçalera l'hi va comunicar en una visita de control. 

“Per molt que em diguin, tinc molt clar com em vaig contagiar i amb quina pacient”, diu per indicar el seu desacord al fet que se la tracti com a pacient de malaltia comuna, com si fos un refredat. Rememora com durant quatre dies, sense comptar amb la protecció adequada, va cuidar i tenir contacte molt estret amb una malalta a qui, malgrat que la pandèmia ja estava en boca de tothom, no se li va fer cap prova diagnòstica. I quan li van fer una PCR, la mateixa Maria ja presentava símptomes. De moment no ha notat a la nòmina aquesta modificació de malaltia laboral a comuna perquè l’empresa pública li paga tot el salari, però no tots els treballadors amb aquesta mateixa situació tenen aquesta sort, com denuncia Oriol Arechinolaza, advocat del Col·lectiu Ronda.

Aquest despatx, que recentment ha aconseguit que es reconegui el covid persistent, assessora una quarantena de treballadors a qui l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) ha modificat l’informe d’incapacitació temporal. “És arbitrari perquè ho fan sense visitar de manera presencial, ni notificar-ho als afectats, senzillament un dia al metge de capçalera li arriba un comunicat amb un nou diagnòstic”, exposa el lletrat. 

Instruccions de Sanitat

L’organisme públic, que depèn del departament de Salut, justifica que els canvis es fan “seguint indicacions marcades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i pel ministeri de Sanitat” i, a través d’un escrit remès a aquest diari, explica que “quan hi ha hagut un canvi de diagnòstic” correspon “fer baixa del procés covid i generar una nova incapacitació temporal, si escau, per la patologia concreta”. El diagnòstic de la Maria fa referència a una anomalia que ja tenia però que mai s’havia manifestat. “Com que poden accedir a l’historial mèdic s’agafen a qualsevol cosa”, diuen des del Col·lectiu Ronda sobre l’ICAM. Ara la Maria espera que la Seguretat Social resolgui el recurs presentat, on al·lega que la segona baixa és una recaiguda i, per tant, li correspon la catalogació de laboral.

Arechinolaza atribueix els canvis de diagnòstic a una voluntat de “limitar que els treballadors exerceixin el seu dret a reparació del dany”. És a dir, que en un futur es pugui reclamar una indemnització econòmica a les empreses per incompliment de les mesures de protecció. Però, a més, les nòmines i prestacions se'n ressenten perquè en cas de malaltia comuna es calcula inicialment a partir del 60% de la base reguladora i es cobra a partir del quart dia de baixa i, en canvi, en patologies laborals es cobra el 75% i a més l’empresa sol complementar la resta, així que no hi ha pèrdua econòmica. 

L’advocat revela el cas d’un treballador d’una residència a qui la mútua li reclama els 8.000 euros que va cobrar de baixa perquè al seu sector no li han reconegut el covid com a malaltia laboral. O el d’una treballadora social d’un ambulatori, que té fins i tot un informe mèdic que certifica el seu contagi a la feina però que queda fora del reconeixement perquè no és sanitària. “Els canvis de diagnòstic són operacions molt pensades perquè es fan sota una premissa d’estalvi i restricció de drets”, apunta Arechinolaza.

Així, la Maria indica que, malgrat tot, continua en l’estudi de seqüeles de la unitat de covid persistent, segueix el tractament i té la mateixa agenda d’especialistes des del principi. “És irreal”, es queixa, i il·lustra que el covid ha sigut “com un tsunami que dona una patacada a l’edifici i quan l’onada ja ha marxat l’edifici encara està afectat”.

El govern espanyol va reconèixer el covid com a malaltia professional per a plantilles de centres sanitaris i sociosanitaris, en un reial decret del març del 2020. Però segons els advocats del Col·lectiu Ronda, aquesta norma era “innecessària” perquè és restrictiva respecte a altres d'anteriors que ampliaven la cobertura també per a treballadors no sanitaris i establien que el de malalties laborals no és un llistat tancat. En conseqüència, Pau Estévez, advocat del mateix despatx, assenyala que s’estan començant a trobar netejadores, cuidadores o tècnics d’ambulàncies o caixeres per als quals el covid és una malaltia comuna, en aplicació de l’última norma, malgrat que són professionals de primera línia, declarats essencials en l’estat d’alarma. “Els diuen que s’han contagiat al metro”, matisa. Arechinolaza apunta que és “una discriminació per raó de classe i gènere perquè al final són professions molt feminitzades on les treballadores queden desprotegides”.