Esperança en una vacuna, dubtes en una altra

LondresUna de freda i una de calenta. Potser. La carrera per aconseguir una vacuna contra el coronavirus continua a ritme frenètic i aquest dilluns, poques hores després que es conegués que els experiments amb micos de l'anomenat prototip d’Oxford havien produït resultats desiguals, hi ha hagut una novetat més esperançadora. En un comunicat emès a primera hora del matí als Estats Units, la companyia nord-americana Moderna ha anunciat resultats provisionals "positius" de la primera fase de l'assaig en humans de la vacuna que va començar a experimentar el 16 de març.

Amb tot, la informació es basa només en la reacció que s'ha produït en les primeres vuit persones a què es va inocular l'antídot, una xifra clarament insuficient per poder demostrar-ne l'eficàcia. Tot i així, la reacció a la borsa ha estat d'eufòria, amb una pujada del 3% a Wall Street i del 25% per a les accions de la biomèdica de Massachusetts.

En qualsevol cas, d'acord amb la informació facilitada per l'empresa biomèdica, els voluntaris, tots persones sanes, han produït anticossos que posteriorment s'han provat en cèl·lules humanes al laboratori i, en principi, han evitat la reproducció del virus. Segons la mateixa informació, els nivells dels anomenats anticossos neutralitzadors del covid-19 coincidirien amb els generats per pacients que s'havien recuperat de la infecció després de contreure-la en un procés de transmissió comunitària.

La companyia ha anunciat que accelera el calendari per iniciar la segona fase de la investigació, en la qual haurien de participar fins a 600 persones. Si es confirmessin resultats semblants, una tercera fase posterior s'iniciaria al mes de juliol, llavors amb el concurs de milers de voluntaris.

Moderna també ha assegurat que proves addicionals en ratolins vacunats després de ser infectats amb covid-19 van demostrar que la vacuna evitava que el virus es repliqués als pulmons, i que els animals tenien nivells d'anticossos neutralitzadors comparables als de les persones que havien rebut el prototip. L'afectació als pulmons no és l'únic efecte de la infecció però sí, aparentment, el més mortífer, tot i que també s'estudien ara derivacions a altres òrgans vitals.

Tres tipus de dosis

L'experiment s'ha basat en l'administració de tres dosis: baixa, mitjana i alta. Els resultats inicials abans referits es basen en dosis baixes i mitjanes. L'únic efecte advers va ser envermelliment i dolor en el braç d'un pacient. La dosi més alta va provocar febre, dolors musculars i mals de cap a tres voluntaris, símptomes que van desaparèixer al cap de 24 hores.

La protecció dels pulmons contra el virus és, de fet, la bona notícia parcial del prototip de la vacuna d'Oxford, que aquest cap de setmana hauria rebut parcialment una galleda d'aigua freda. La raó és que els resultats provisionals després de les primeres experimentacions dutes a terme en animals haurien mostrat que no els ha protegit prou d'infectar-se de coronavirus. Amb tot, un cop practicades les autòpsies, cap dels micos vacunats mostrava evidències de pneumònia, fet que suggeriria que, tot i que potser no s'atura el virus, el tractament podria ser parcialment protector.

El projecte d'Oxford està duent a terme l'assaig en animals i en humans pràcticament al mateix temps. En paral·lel a la investigació amb un grup de 9 macacos rhesus al Laboratori Rocky Mountain de l'Institut Nacional de la Salut dels Estats Units, la vacuna (batejada com ChAdOx1 nCoV-19) es va començar a provar en humans el 24 d'abril. La fase de l'assaig es va dur a terme després que les indicacions inicials de l'experimentació amb els primats suggerís que podria funcionar.

Dades del fabricant Sinovac mostraven una protecció completa dels micos. Va ser arran d'aquestes primeres esperançadores novetats que científics de l'Institut Jenner d’Oxford i de la Universitat d'Oxford van anunciar que la seva vacuna havia funcionat per protegir-los i, en conseqüència, podien avançar amb seguretat a la nova fase amb humans. En aquell moment, però, les dades avançades no permetien extreure conclusions definitives. Ara, després que s'hagi publicat el preimprès de l'assaig, el 13 de maig, l'eficàcia de la vacuna ha quedat qüestionada.

Ho posa en dubte qui durant 20 anys ha sigut catedràtic de l'Escola de Medicina i de l'Escola de Salut Pública de Harvard, William Haseltine, en un article publicat aquest cap de setmana a la revista Forbes. Haseltine assegura que tots els micos tractats amb la vacuna d'Oxford es van infectar, segons es va poder comprovar a partir de la identificació de l'ARN del genoma del virus en les secrecions nasals dels micos.

Sigui com sigui, tant en el cas del prototip de Moderna com en el d'Oxford el camí encara per recórrer és llarg i les conclusions inicials només poden esperonar-ne la investigació.