La recerca d’excel·lència europea reconeix Catalunya

Deu investigadors de centres catalans reben finançament per a projectes de frontera

Milers de científics busquen tractaments per a la Covid-19
Xavier Pujol Gebellí
01/04/2020
3 min

BarcelonaSe'n diu recerca de frontera perquè fa plantejaments innovadors per fer avançar el coneixement científic. Tant hi fa que sigui en biomedicina com en ciències socials, matemàtica, economia o enginyeria. La qüestió és que el projecte de recerca aporti punts de vista diferents dels convencionals i els resultats perseguits assoleixin nous paradigmes. Això és el que busca el European Research Council (ERC), l’òrgan de finançament de la recerca d’excel·lència europea que finançarà fins a 185 projectes a tot el continent amb 450 milions d’euros. Deu d’aquests projectes que rebran finançament els pròxims cinc anys (en la categoria d’Advanced Grants) corresponen a investigadors que fan recerca a Catalunya. La meitat es concentren al BIST (Barcelona Institute of Science and Technology), l’entitat que agrupa una part dels centres d’excel·lència catalans. En total, Espanya rebrà finançament per a 14 projectes.

Els projectes catalans fan referència a múltiples línies de recerca, des de càncer –sobretot la metàstasi– fins a l’estudi adaptatiu de la maternitat durant l’embaràs i el període postpart, passant per la generació de miniòrgans, l’expressió gènica de proteïnes, nous processos de catàlisi i estudis associats a polítiques monetàries i macroeconomia. Totes aquestes línies s’inscriuen en els grans reptes de la ciència mundial i responen a un dels principis de l’ERC, el de la llibertat de càtedra. Segons aquest principi, l’organisme europeu no pretén finançar ciència orientada a cap propòsit predeterminat, cosa que sí que fan altres projectes europeus, sinó que busca obrir nous camins de recerca a partir de la iniciativa contrastada dels investigadors independentment del país d’origen o del centre on treballen.

Els projectes que s’han adjudicat a Catalunya se centren principalment en les àrees de salut, la sostenibilitat energètica, l’enginyeria química i l’economia. Cadascun està dotat amb 2,5 milions d’euros per a tot el període.

Des del càncer a les proteïnes

És el cas, per exemple, d’Eduard Batlle, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB). Treballa en l’estudi de càncer colorectal de fa anys i ha establert, entre més fites, la importància del microambient cel·lular en la progressió dels tumors. El pas següent és esbrinar com avança la metàstasi en aquesta mena de càncers, una línia que és capdavantera a escala internacional. El mateix es pot dir de Xavier Trepat, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). En el seu cas, intenta determinar per què les cèl·lules adopten una forma o una altra, un aspecte fonamental a l'hora de generar miniòrgans funcionals per estudiar múltiples malalties.

També el d’Òscar Vilarroya, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que s’ha proposat veure quines adaptacions fa el cervell durant l’embaràs i el postpart. Ben Lehner, al Centre de Regulació Genòmica (CRG), investigarà l’estructura tridimensional de les proteïnes. Rubén Martín, a l’Institut Català d’Investigació Química de Tarragona (ICIQ), treballarà en el desenvolupament de nous models de catàlisi, igual que Miquel Costas, de la Universitat de Girona. Clívia Sotomayor, a l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN2), investigarà la transmissió d’informació amb molt baixes energies. Jan Eeckhout i Hector Geffner, de la Universitat Pompeu Fabra, desenvoluparan models d’estudi de mercat i l’establiment de tècniques d’intel·ligència artificial per a la planificació econòmica. I finalment Jordi Galí, del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), plantejarà models d’estudi de política monetària i fluctuacions econòmiques.

Dels deu projectes seleccionats, cinc formen part del BIST, una institució que reuneix set centres catalans de recerca d’excel·lència en àrees considerades complementàries. El seu objectiu és afavorir la col·laboració entre aquests centres i aplegar prou massa crítica per competir amb garanties amb les grans institucions de recerca mundials. Fins a la data ha aconseguit finançament per a 133 projectes europeus per a 74 dels seus investigadors.

stats