Un entrenador al rescat de pares i nens

BarcelonaEls nens l’adoren. Els pares també. Sobretot des del dia que va deixar clar que l’objectiu del grup era divertir-se i no quedar primers a la lliga, un dels reptes que fixava el club. Perquè són nens –el més petit té 7 anys, el més gran acaba de fer-ne 10– que aquesta temporada, per primera vegada, juguen junts a Futbol 7 al Catalonia. L’Eloi Casanova els va conèixer a principis de setembre, quan va fer el primer entrenament a l’Escola Industrial de Barcelona. I aquell primer dia de nervis i timidesa els joves jugadors van descobrir què s’amagava darrere aquell rostre còmplice de llargues patilles, i pírcings i arracades a banda i banda.

Als pocs dies d’iniciar-se el confinament l’Eloi va decidir que era molt important mantenir el contacte amb els nois –i la Clara!, l’única jugadora de l’equip– i va començar a fer entrenaments a través d’Instagram. A la mateixa hora que ho farien si no hi hagués el confinament, però a ritme de Txarango, Rolling Stones o Springsteen, des de la seva casa a Sant Llorenç d’Hortons, on viu amb els seus pares i dos germans. "Vaig veure que tots necessitàvem seguir en contacte i fer alguna cosa... i els trobava a faltar", se sincera l’Eloi, que va començar a fer d’entrenador fa 4 anys, quan en tenia 16, i va fer de segon entrenador en un equip infantil en què els jugadors només tenien tres o quatre anys menys que ell.

"El tema del futbol és secundari. Volia aportar el meu granet de sorra a aquesta problemàtica, fer-ho més amè als nens i als pares, crear una distracció perquè s’intentin evadir del fet d’estar tancats a casa", explica aquest estudiant de tercer d’educació primària a la UAB. I això es nota. No és un simple entrenador. Ell és abans docent que tècnic, sap entendre els nens, les seves necessitats, les seves angoixes. Per això, al cap de pocs dies, va decidir que, tot i la reclusió, els partits també s’havien de jugar. Durant els caps de setmana, quan l’equip hauria d’estar jugant, els ha posat diferents reptes. Una manera de "cohesionar" el grup i ajudar uns nens que viuen una situació anòmala, totalment desconeguda, que troben a faltar els seus amics i es troben orfes de relacions.

El primer cap de setmana van trencar el gel i els va reunir a tots en una videoconferència. Després va muntar un escape room que va obligar-los a trencar-se les banyes per resoldre els enigmes plantejats. El tercer, un concurs de cuina que va provocar que els futbolistes canviessin la pilota per l’olla i la paella durant unes hores, cuinant des de postres originals –el mateix Eloi també va fer-ne unes– fins a macarrons o pa. I l'últim cap de setmana els ha reptat a un concurs de talents, en què cada nen que ho vulgui ha de fer un vídeo mostrant alguna de les seves habilitats –ell ja ha sorprès amb el domini del diàbolo.

Són petits gestos d’un noi de 20 anys que no ha volgut deixar sols els seus jugadors durant aquests dies de solitud. Una lliçó del que és, en realitat, un vestidor.