Com sobreviure al confinament en família?

BarcelonaEl tancament d’escoles i la recomanació de confinament que ha comportat l’expansió del coronavirus posarà a prova aquests dies la convivència dins de moltes llars. El fet d’haver de passar moltes hores tancats a casa pot tensionar les rutines familiars i les relacions entre els membres de la família, situació que exigeix una dosi extra de responsabilitat, solidaritat i implicació per part de tots. La recepta per sobreviure a aquests dies demana bones racions de paciència, cintura i humor, molt d’humor.

Organitzem-nos

Comencem. Una de les claus per poder superar aquests dies de confinament amb certa normalitat passa per aconseguir una bona organització a casa. La piscòloga Mercè Bermejo, directora de l’editorial Sentir, especialitzada en la publicació de contes sobre educació emocional, apunta que, com que es desconeix el temps que els menors estaran sense classes, activitats extraescolars o altres activitats, “és important planificar-se amb antelació i informar-los sobre aquesta planificació”. “En aquest sentit, recomano mantenir els horaris i hàbits familiars habituals i evitar que aquesta situació alteri l’ordre, l’estructura i la seguretat que donen les rutines”, afegeix. També recorda que és important “procurar temps per al joc lliure, l’esport, el moviment corporal i, fins i tot, l’avorriment. Hem de procurar un hàbit d’horari, tasques i responsabilitat d’acord amb la seva edat. Dedicar un temps diari a la lectura, a tasques o estimulació intel·lectual”. En aquest sentit, també aposta per diferenciar entre els horaris i les rutines d’un dia entre setmana del cap de setmana i buscar la millor manera de conciliar la vida laboral i la familiar procurant organitzar els horaris amb l’altre progenitor, familiars i altres persones de suport. En definitiva, diu Bermejo, “aprofitar aquesta situació per passar més temps de gaudi i oci en família, una cosa tan necessària i escassa habitualment”.

Per la seva banda, Juanjo Fernàndez, consultor pedagògic, recomana “crear una nova quotidianitat”. “Feu esforços per fixar un horari, per fer un menú (depenent de les edats, tan consensuat com sigui possible). Deixeu clars uns mínims no negociables (higiene, vestuari, exercici físic, feines de la casa, feines de l’escola, relació familiar). Ja modificareu el que calgui, però feu-vos un horari”, diu.

Tots implicats

Per sortir-se’n, aquests dies demanaran la implicació de tothom. Caldrà adaptar responsabilitats en funció de l’edat de cada membre de la família. Juanjo Fernàndez recomana “sistematitzar les feines de la casa”. “És molt important mantenir-ho tot endreçat i net”, diu. En el cas dels adolescents, sempre complicats, el psicòleg i educador Jaume Funes recomana deixar-los clar “des del primer moment que això afecta tothom i que tothom ha d’aportar activitat i responsabilitats”. “Però ens ha de quedar clar que caldrà insistir-hi, que les seves urgències no seran les nostres, que viuen en un caos raonable i que la pedagogia del pacte serà permanent. Tot temps de crisi és un bon moment per descobrir què necessiten els altres i que poden ser útils en la vida d’un altre”, afegeix.

Més joc i menys pantalles

Quinze dies (mínim) a casa. Ja són molts els pares i mares que comencen a patir per la factura de la llum, ja que ordinadors, consoles i tauletes trauran fum. Però, tal com alerta Oriol Ripoll, especialista en joc, “les pantalles no poden, ni han de ser, un pàrquing”.

Així, Juanjo Fernàndez assegura que “tota crisi és una oportunitat” i que “aquesta pot ser-ho”. “Aprofiteu per establir activitats conjuntes programades. Jo us recomanaria molt que jugueu. Descobriu jocs de taula que us puguin agradar a tots i jugueu-hi. Aprofiteu per jugar cada dia. Recupereu jocs d’infantesa que tingueu guardats (sovint jocs de construcció, escalèxtrics...). Sí, també videojocs als quals pugueu jugar en família. Jugueu a ninos i nines. Dibuixeu alhora grans i petits. Si esteu subscrits a Netflix, HBO, Amazon o qualsevol servei de vídeo online, dediqueu temps a fer un cicle temàtic (una pel·lícula cada dia sobre aquest tema o aquest altre). Compte amb les maratons: que siguin excepcionals, no cada dia! Recupereu les recomanacions de Toni de la Torre sobre sèries interessants per a diferents franges d’edat. Cuineu junts (receptes familiars i d’altres que trobeu a internet). Llegiu-los i expliqueu-los contes (a Instagram i a la web del Criatures hi trobareu moltes i bones recomanacions, però aprofiteu també per treure la pols a llibres que teníeu oblidats... i a la vostra memòria!). Canteu amb ells! Potser sabeu tocar algun instrument (o en saben ells) i el teníeu oblidat: és un bon moment per reprendre’l, assajar cançons i passar bones estones cantant i tocant junts (si sou molt llençats, potser us podeu gravar i passar el concert als familiars o penjar-lo a les xarxes). Podeu fer un diari-àlbum familiar d’aquest temps de tancament, amb dibuixos, fotos, reflexions...”

Per la seva banda, Oriol Ripoll, especialista en joc, recomana “aprofitar per fer aquelles que coses que normalment no tenim temps de fer, com jugar. El joc pot ser un magnífic aliat. Podem buscar activitats molt simples que només demanin paper i llapis, o un joc de cartes, apostar pels jocs de taula més tradicionals, o fins i tot descobrir plegats videojocs interessants als quals puguem jugar en família. També podem fer partides rol”. Perquè sigui una experiència motivadora, Ripoll proposa fer una llista en família sobre activitats que tothom voldria fer, penjar-la a la nevera, per exemple, i anar tatxant el que es vagi fent.

Fem deures?

Són dies sense escola, però no vacances. Cal fer tasques educatives. Juanjo Fernàndez, consultor pedagògic, es mostra partidari d’incloure en l’horari establert “un temps de formació”. “Si hi ha feina de l’escola, doncs es fa. Si no, aquests dies trobareu a les xarxes un munt de propostes i iniciatives de continguts educatius per a totes les edats. Dediqueu una estona llarga (els adults) a fer selecció i programació de continguts: documentals, tutorials, booktubers, TedTalks... i distribuïu-los al llarg dels dies. El que fareu aquestes setmanes hauria de ser molt semblant a fer homeschooling (escola a casa): aprofiteu tasques i activitats quotidianes per aprendre! El que interessa és que no es converteixin en molsa inactiva adduïda per les pantalles. Si estan fent activitats diverses i enriquidores al llarg del dia, cada dia, estaran aprenent molt”.

En el cas dels adolescents, Jaume Funes apunta que “cada adolescent serà un cas”, però que “d’entrada el virus és un alliberament escolar”. “Negociem el que ens agradaria que fessin. Posem lectura, activitats escolars en què tenien un especial interès. Organitzem entre pares una mena d’acadèmia online on els professors són pares i mares i un Instagram d’amics per parlar d’aprenentatges. Busquem el bon tutor o tutora disposat a fer un bon diàleg de propostes per WhatsApp”.

Adolescents rebels?

Si lidiar amb un adolescent ja és complicat per se, fer-ho amb un confinat pot ser una batalla èpica. Com podem organitzar les jornades familiars perquè la convivència sigui més fàcil? Respon Jaume Funes, psicòleg i educador: “No podem oblidar que són personatges que necessiten barallar-se amb nosaltres i que estar entre quatre parets augmenta la necessitat de confrontació. Millor separar espais, temps de no relació... Però cal no oblidar que nosaltres estarem en crisi i crispats. Caldrà aplicar la regla de no barallar-se per qualsevol tema. Caldrà recuperar la idea que totes les respostes no serveixen. Caldrà buscar la manera de relaxar-se. I, de tant en tant, confessar-los que ens fan patir”. En aquest context, Funes ha elaborat un decàleg per viure confinat entre adolescents “i descobrir la felicitat”. La seva primera proposta passa per ser capaços de reinventar-nos, i hi afegeix petits gestos que poden facilitar aquesta convivència diària: “Hem de fer subdivisions de confinament -diu-. Descobrir que la seva habitació sempre serà seva i reclamar més sofà per a nosaltres”. Funes alerta que, aquests dies, pares i mares hauran de dedicar forçosament més temps a qui no vol passar temps amb ells, una oportunitat per “mirar-los més, escoltar-los més i descobrir part de les seves vides que desconeixem”. També proposa dedicar més temps a negociar les activitats a fer, aprofitar per parlar sobre riscos i proteccions (veient algun capítol de Sex education ) i assumir que serà inevitable descobrir a què podem jugar junts, “temps per aprendre a jugar al Fornite i compartir la Play”.

Pares i mares, cuideu-vos!

Més enllà de pensar en el lògic benestar de les criatures durant aquests dies, i de pensar en com fer rutllar la dinàmica familiar en aquestes circumstàncies tan particulars, pares i mares també han de disposar de moments de respir per a ells. Juanjo Fernàndez insisteix que “és molt important cuidar la vida de parella”. “Dediqueu-vos temps conjunt i temps individual. Programeu-lo! Sí, també us heu de fer un horari. Pot ser un bon moment per fer una dieta més saludable, per fer ioga, meditació, mindfulness... Recupereu lectures, música, cuina... Diu Walter Riso que en una parella hi ha d’haver Eros (l’expressió més física de l’amor), Fília (les coses que fem junts perquè ens ho passem bé junts, perquè som amics) i Àgape (tots els compromisos que fem perquè som parella: la hipoteca, triar l’escola dels fills, el canvi de roba de l’armari, la compra setmanal, les visites al metge, portar els fills a les extraescolars...). Ja veieu que, per poc que ens descuidem, Àgape està sempre present. “Aprofitem aquestes setmanes per equilibrar-ho i fer que hi hagi més Eros i més Fília!”