Cambridge farà classes virtuals a les llicenciatures del curs 2020-21
Altres universitats ja es preparen per fer el mateix, almenys durant el primer trimestre
LondresMolts s'ho temien però ningú no volia fer saltar l'alarma definitiva. Fins que ho ha fet Cambridge. Aquesta matinada, la universitat ha anunciat que es prepara per impartir de forma virtual, en principi fins a l'estiu del 2021, totes les classes magistrals de llicenciatures que fins ara es feien de forma presencial. Es tracta de les dels primers anys de formació, les més massificades, i les que es poden substituir sense gaire dificultat per sessions online.
Les de postgraus i doctorats, molt menys nombroses, es podrien impartir de forma presencial, sempre que es mantinguin "els requisits de distanciament social" a què obliga el covid-19. Cambridge, de fet, té un sistema bastant exclusiu d'ensenyament en què moltes de les sessions, fins i tot per a grups dels primers anys de llicenciatura, tenen lloc en petites trobades fins i tot a les residències dels professors tutors. Des d'aquest punt de vista, l'anunci crearia més rebombori mediàtic que no pas un impacte directe sobre l'educació, sempre que es poguessin mantenir les altres modalitats d'ensenyament.
En qualsevol cas, Cambridge és la primera institució britànica que ha confirmat que farà classes virtuals durant tot el curs vinent, una pràctica que ja duen a terme des de la suspensió de les classes i la imposició del confinament, el 24 de març. A més, altres centres, com la Universitat de Manchester, o diferents colleges de la de Londres, com Birkbeck, han previst també que almenys durant tot el primer trimestre del curs vinent, de setembre a desembre, les classes siguin virtuals.
Més enllà de l'impacte acadèmic en la formació dels estudiants, la decisió d'alterar la normalitat de les classes fins ara pot impactar també de forma molt negativa en la ciutat, que viu, a més del turisme cultural que hi ha al voltant dels històrics colleges, en bona mesura d'abastir de serveis els poc més de 21.600 alumnes matriculats en llicenciatures i els 12.000 en doctorats. És el cas també, per exemple, d'una altra de les grans ciutats universitàries del Regne Unit, St. Andrews, a Escòcia, on hi ha la universitat més antiga del país, i en què els seus 9.000 estudiants formen un terç de la població i constitueixen una font contínua d'ingressos, així com de llocs de treball per a la població local: al voltant de 4.000. De fet, sense la universitat i el també històric club de Golf, St. Andrews possiblement no existiria.
Una crisi damunt d'una altra
La crisis del coronavirus ha posat sobre la taula un problema de molt més llarg recorregut per a les universitats del Regne Unit: el forat financer que tenen i el que creen en els mateixos estudiants. Dels dos milions d'universitaris que hi ha al Regne Unit, almenys 300.000 ja han firmat una petició perquè se'ls reemborsin part de les taxes del curs 2019-20, que costen 10.500 euros.
Si es confirmen les classes virtuals, i es generalitzen, l'impacte del covid-19 es podria manifestar en un descens del 20% en el nombre d'alumnes, fet que crearia un forat estimat de quasi 800 milions d'euros. La possible absència d'estudiants estrangers a causa de les restriccions vigents, però també de les noves normes derivades de les lleis d'immigració del post Brexit, és un altre dels factors de distorsió de les finances de les universitats. Els estrangers paguen fins a quatre vegades més que un resident al país. Els estudiants de l'Índia i de la Xina, fins ara els més nombrosos, també podrien abstenir-se d'incorporar-se a les classes online.
La secretària d'estat d'Universitats, Michelle Donelan, ha assegurat aquest dimecres a la BBC que, "mentre els estudiants rebin un adequat suport virtual, no han d'esperar cap rebaixa en el preu de les matrícules".
