"El covid-19 ho va aturar tot: no tinc ingressos i em fa por tornar-me a quedar al carrer"

BarcelonaEl Pere –nom fictici– té 49 anys i en fa trenta que ha anat "entrant i sortint del carrer". L'última etapa sense llar la va passar a Barcelona, on va arribar l'octubre del 2017 fugint d'una complicada situació familiar a Mallorca. Amb els mesos va aconseguir una plaça en un alberg de serveis socials de Sant Joan de Déu i, des de l'octubre del 2018, viu a un pis del programa de housing first de la mateixa entitat. Malgrat tenir esquizofrènia i un 69% de discapacitat psíquica, tenir un sostre li va permetre trobar feina com a vigilant de seguretat en un museu. Fins que va patir un brot. Després d'agafar la baixa no li van renovar el contracte, i quan va rebre l'alta mèdica ja havia consumit tot l'atur. "Em volia reincorporar al món laboral, però el covid-19 ho ha aturat tot", explica, i admet que ara té por pel seu futur: "Estic acollonit, tinc molta por. No tinc ingressos i en qualsevol moment em puc tornar a quedar al carrer".

Com el Pere, més d'una quarta part de la població de Catalunya es podria trobar en risc d'exclusió com a conseqüència de la pandèmia, segons la Taula del Tercer Sector. Una premissa a la qual s'han agafat Òmnium Cultural, Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i Coop57 per impulsar una marató solidària davant l'emergència social que el virus ha agreujat al país. La iniciativa, en el marc del projecte Lliures, va arrencar dijous passat i acabarà el mateix dia d'aquesta setmana. Els fons recaptats es destinaran a projectes socials al voltant de la pobresa cronificada i l'exclusió agreujada per l'atur, la infància en risc i sense accés a l'educació, l'absència d'una llar digna i l'emergència alimentària i de necessitats bàsiques.

Amb el pis per ara garantit –mentre no tingui ingressos no ha de pagar el lloguer–, el principal repte del Pere és menjar cada dia. Té una "relació trencada" amb els seus pares des de fa molts anys i no disposa de cap xarxa de suport al seu entorn, de manera que per alimentar-se ha hagut de recórrer a vies com menjadors socials o la targeta moneder Barcelona Solidària. Rep 121 euros mensuals amb aquesta ajuda, que li arriba per a una "bona compra", però no es vol quedar en aquesta situació. Donada la seva discapacitat, confia en poder accedir a una pensió no contributiva (PNC), una prestació que l'aturada pel covid-19 no li ha permès tramitar. "Amb aquesta ajuda podria anar sobrevivint, i també és compatible amb tenir una feina", explica esperançat.

El seu objectiu principal, de fet, és trobar feina. En el passat havia exercit com a cambrer, i ara s'està formant en llenguatges web perquè li agradaria provar sort al camp de la informàtica. Les seves patologies, però, li compliquen la vida al món laboral. "Tinc problemes per socialitzar-me i normalment no encaixo. Els companys em veuen alguna cosa diferent, però com que parlo bé i tinc una certa cultura no acaben d'entendre que tingui una diferència i no se solen relacionar amb mi", lamenta.

El context actual agreuja la situació: "Sense covid et pots moure, repartir currículums i anar de bar en bar si cal, però amb el covid…", diu, sense acabar la frase. Paradoxalment, la seva discapacitat és el que li permet en aquests moments tenir un sostre i una "perspectiva de recursos". "M'estan permetent aquestes condicions de lloguer i puc accedir a la PNC [...] Què seria de mi, amb el covid, si no tingués una discapacitat?", es pregunta. "La pandèmia agreuja una situació de vulnerabilitat i pobresa que ja existia al nostre país", apunta el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en un comunicat sobre la marató solidària. "L'avui ja és pitjor. El demà encara el podem canviar", conclou David Fernàndez (Coop57).