El cost del Castor es va multiplicar per tres

BarcelonaLes polèmiques relacionades amb el cas Castor són com un pou sense fons. D’acord amb un informe intern del ministeri d’Indústria, Energia i Turisme del febrer del 2012 al qual ha tingut accés l’ARA i que va avançar el programa Salvados, el preu del projecte de construcció del controvertit magatzem de gas va passar de 481 milions d’euros a 1.272,9 entre el 2007 i el 2010. Així, a l’anunci de prequalificació d’Escal UGS SL com a empresa per liderar el projecte publicat al BOE el 2007, apareix la quantia de 481 milions d’euros (400 + IVA), un preu que després es converteix en 894,5 milions, per pujar fins als 1.163 en la sol·licitud de concessió administrativa del projecte i fins als 1.272,9 en un pla d’inversió posterior presentat per Escal el març del 2010. L’últim augment està lligat a conceptes com, per exemple, l’aplicació d’uns marges de benefici industrial per part d’ACS -la principal empresa adjudicatària de la construcció del projecte- tres cops superiors al que es considera habitual. ACS, de la qual Florentino Pérez és el primer accionista, va adquirir el 66,7% d’Escal, promotor del projecte i beneficiari de la concessió d’explotació del magatzem.

Joan Llinares, cap dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser director general del Palau de la Música després de l’escàndol del saqueig de l’entitat, qualifica aquests augments d’“increïbles” en l’entrevista emesa ahir al programa Salvados sobre el document, tenint en compte que encara no s’havia posat ni una pedra per iniciar els treballs. En aquest sentit, Llinares -expert en casos de corrupció - assegura: “Quan veus aquesta escalada, és que aquí no s’ha dit la veritat”. Al seu parer aquesta informació evidencia que el promotor va anar proposant nous pressupostos sense que l’Estat li plantegés res, fins que es va arribar als esmentats 1.272,9 milions i el govern va posar-hi fre a través de l’aprovació d’un reial decret en què es fixava aquesta xifra.

D’acord amb José María García Casasnovas, el president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginers Industrials de Catalunya, els preus de sortida no necessàriament s’estimen a la baixa, com va passar en el cas del magatzem de gas. Amb tot, Casasnovas, un dels assessors del Síndic de Greuges sobre el cas Castor, sosté que les primeres estimacions no tenen caràcter contractual i que, en aquest sentit, sovint no s’ajusten al preu final perquè encara no s’ha investigat a fons el terreny ni les característiques tècniques. “És quan hi ha una oferta concreta del projecte”, precisa, que s’han de donar explicacions sobre els canvis en els costos establerts. Això va passar, d’acord amb aquest expert, quan Escal va presentar la sol·licitud de la concessió administrativa i va calcular en 1.163 milions la inversió del projecte de construcció.

L’adjudicació del contracte de construcció a ACS que va tenir lloc sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero va despertar els recels del ministeri d’Indústria i Energia del govern de Mariano Rajoy, que, en el mateix informe confidencial, assegura que “la concurrència efectiva va ser reduïda”, referint-se al fet que només s’hi va presentar la mateixa ACS. Les raons, d’acord amb el document, van ser el requisit d’haver realitzat cinc projectes en el sector de l’energia a Espanya i de tenir un volum de vendes anual superior a 4.000 milions d’euros, que va “limitar encara més el nombre potencial d’empreses”. Aquesta valoració casa amb la d’altres adjudicacions a subcontractes per obres específiques, com ara la de la planta de terra de les instal·lacions a UTE Cobra-Sener, que també pertanyia a ACS. En aquest cas, l’escrit destaca el fet que la Comissió Nacional d’Energia (CNE) assegurés que no hi va haver un sistema transparent d’adjudicació, ni altres ofertes, i ho qualifica d’“autoadjudicació” sense preu fixat. L’empresa que havia d’explotar el projecte (Escal) hauria fet un concurs a mida perquè s’adjudiqués la construcció de la planta a ACS. En tots els casos la figura del contractista (Escal) i del contractat (ACS o UTE Cobra-Sener) coincideixen, una realitat que l’informe d’Indústria i Energia descriu com “un conflicte d’interessos” o un “incentiu pervers” que no contribueix a optimitzar els costos, ja que “com més alta sigui la inversió en el projecte més gran serà la retribució assignada al promotor”. Aquesta dinàmica, d’acord amb Llinares, va fer que els “preus s’acabessin fixant unilateralment”.

El periodista Jordi Marsal, autor de Castor: la bombolla sísmica, considera que el magatzem de gas ha sigut una “obra magna de la incompetència des del punt de vista no només tècnic, sinó també econòmic”. Una qüestió que, probablement, Enagás, el gestor tècnic de la xarxa d’infraestructures i magatzems gasistes i que tenia l’obligació d’adquirir el 33% d’Escal quan es posés en marxa el magatzem, sospitava. El representant d’Enagás, es pot llegir en l’escrit, ja feia un any que havia deixat d’assistir als consells d’Escal perquè “discrepava de les decisions adoptades per l’empresa”.

Precisament, Llinares considera que les empreses han sigut les màximes beneficiàries d’aquest projecte, un aspecte que tampoc nega Garcí Casasnovas, davant “l’absència” de l’Estat. Una posició que no es pot entendre, diu aquest gestor, “de cap manera”.

D’acord amb García Casasnovas, l’informe hauria servit de base a la demanda que el govern popular va presentar el maig del 2012 per demanar l’anul·lació de la clàusula del reial decret del 2008 amb què es va autoritzar la concessió administrativa a Escal UGS perquè es considerava abusiva i que reconeixia el dret a una indemnització en cas que es posés fi a la concessió.

1.350 milions per indemnitzar Escal

L’empresa gestora del magatzem de gas Castor, Escal UGS, va rebre una indemnització de 1.350,7 milions d’euros per la seva renúncia a la gestió de la planta, anunciada el 25 de juny del 2014. Els fets van arribar després dels terratrèmols registrats a la costa de Castelló i el delta de l’Ebre, perquè una clàusula del 2008 instava a compensar l’empresa si s’aturava el projecte. A principis del 2016 va transcendir que la comissió europea estudiava si la decisió era legal.