Cosir l’espai metropolità

BarcelonaLa humanitat es juga el seu futur a les ciutats. Les àrees urbanes ja concentren el 60% de la població mundial, el 80% de la riquesa i un percentatge similar, esclar, d’emissions de CO2. És un fenomen global que anirà en augment al llarg del segle XXI i que planteja reptes de llarg abast pel que fa a la gestió, l’organització i la sostenibilitat d’un món que cada vegada està més interconnectat.

Catalunya no n’és una excepció. El 42% de la població viu a l’àrea metropolitana i és aquí, en aquest 2% de tot el territori, on es concentra la meitat de la riquesa del país. Però l’espai metropolità no acaba de ser percebut com una gran unitat per la majoria dels ciutadans. Barcelona es menja la resta, però sense aquesta conurbació que aporta la meitat de ciutadans de l’àrea (3,2 milions totals, per 1,6 de la capital) no podria competir en l’entorn global. En conjunt, és la vuitena regió metropolitana més gran d’Europa per nombre d’habitants, i la competitivitat futura, així com el benestar dels seus ciutadans, dependrà de com s’articuli el conjunt i s’aprofitin les seves potencialitats.

Una mica de tot això és el que reflecteix l’exposició que a partir del 29 de gener es presentarà al Disseny Hub de Glòries. Organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que reuneix 36 municipis i que té al seu govern representants de tot l’espectre polític català (encara que amb majoria del PSC i CiU), aquesta mostra se centra en l’urbanisme i vol obrir al debat ciutadà la feina que al llarg de tot aquest any s’ha fet per preparar el futur Pla Director Urbanístic (PDU), que serà l’instrument que regularà l’organització d’aquest espai a llarg termini.

Més col·laboració entre ciutats

“Un dels grans reptes que tenim és aconseguir una bona articulació del sistema metropolità”, comenta l’arquitecte i urbanista Joan Busquets, comissari de la mostra i assessor de l’AMB en les tasques preparatòries del PDU. Busquets considera que ara mateix no té sentit reobrir el debat sobre els límits de l’AMB: “És molt difícil definir on acaba una ciutat avui dia, són sistemes molt oberts que no depenen tant del territori com dels fluxos econòmics i de gent, i també del temps que trigues en els desplaçaments. És veritat que molta gent viu a Tarragona i troba ben normal anar a treballar a Barcelona cada dia, i que per anar a Girona pots trigar només 30 minuts, però per poder gestionar una àrea has de mirar de treballar amb perímetres controlats”.

El mateix pensa en relació a la governança, avui atomitzada entre els diferents ajuntaments: “Quin és l’objectiu final? Crear oportunitats perquè hi hagi espai per al desenvolupament, aconseguir que la gent visqui millor i mirar que la societat sigui més justa. I els instruments de govern metropolità poden servir per gestionar aquests desequilibris i redistribuir la riquesa entre unes zones i les altres”. L’urbanisme, avisa, no pot fer miracles, però sí que és l’instrument per facilitar que les coses puguin passar.

Reciclatge i microurbanisme

“Els últims trenta anys hem fet infraestructures, possiblement molt necessàries, que han sigut molt dures i costoses”, diu Busquets. “Ara ha arribat el moment d’estovar una mica la cosa, de fer-les més amables. La gent ens hem tornat més sibarites, volem menys soroll, menys contaminació, entorns més confortables”. La nova tendència en urbanisme, explica, passa pel reciclatge dels equipaments construïts -per exemple, aprofitar una escola per situar-hi també fora d’horari activitats culturals o cíviques-; per la col·laboració i relació entre equipaments i poblacions -que una piscina i un poliesportiu puguin compartir pàrquing i serveis o connectar vies per a vianants i comercials entre ciutats...; o per fer actuacions de microurbanisme amb una incidència puntual però que irradien una millora a tot l’entorn.

Des del 1975 fins avui, el sòl ocupat de l’àrea metropolitana s’ha duplicat i, per tant, les actuacions de futur no passen per més ocupació de sòl sinó per reciclar el que hi ha, per cosir els espais metropolitans de manera que siguin més eficaços, més útils i més sostenibles. “Ara el que toca és lligar les coses, i això afortunadament no és el més car”, comenta Busquets. “Per exemple, en conjunt tenim una gran ràtio de zona verda, però no ens serveix de res, ja que en general no és accessible, perquè no hi ha un transport adequat o perquè no es coneix, i ens cal fer entrar el verd dins la ciutat”. Per això, insisteix, les actuacions a cada ajuntament s’han de fer amb visió metropolitana: “Ens hem d’acostumar a tenir una visió de conjunt, perquè ens beneficiarà a tots”.

Sense data per al PDU

Al llarg del 2014 i aquests primers mesos del 2015 s’han organitzat diversos seminaris professionals en què experts d’aquí i de fora han analitzat la situació actual, han explicat exemples d’altres llocs i han fet propostes de futur. El material d’aquests workshops s’ha publicat en part i servirà de base per al futur PDU, que redactaran finalment els tècnics de l’AMB. No hi ha dates. Entremig vénen unes eleccions municipals que poden canviar les prioritats polítiques. “Tota aquesta feina, i també l’exposició, serviran per dir: «Això és el que tenim i aquestes són les oportunitats». El que és important de l’urbanisme és que crea la base per després poder actuar. Tot el que s’ha fet ajudarà en el procés polític posterior de presa de decisions. No ens hem de posar nerviosos. L’important és anar empenyent, i sobretot que la gent pugui estar al corrent de les decisions i participar-hi, implicar-s’hi”.