Córrer a Barcelona és bo malgrat la contaminació

BarcelonaCórrer a Barcelona és beneficiós malgrat els contaminants perjudicials presents a l’aire de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió (PM 2,5). Ho asseguren des de fa temps els experts i ho confirma un estudi que van presentar ahir RACC i Zurich Seguros, que ha mesurat la contaminació mitjana per horaris en quatre punts de Barcelona: la Diagonal, el Paral·lel, el passeig Marítim i la carretera de les Aigües.

El doctor Mark Nieuwenhuijsen, cap del programa de contaminació atmosfèrica i entorn urbà a ISGlobal, recorda que “en general fer esport és millor que no fer-ne malgrat alguns riscos per contaminació”. “Si corres molts dies sense escollir espais i moments lluny del trànsit, el risc pot ser una mica més gran”, adverteix, i afegeix també la variable dels asmàtics, que han de ser “més curosos”. Adverteix que tant l’NO2 com les PM 2,5 generen “irritació” i creu que no cal fer distincions sobre quina és més o menys perjudicial. Això sí, recorda que al voltant del 50% de l’NO2 és en llocs pròxims als cotxes, un percentatge que disminueix pel que fa a les PM 2,5, amb un 30%. Això vol dir que a la ciutat no hi ha cap zona 100% descontaminada, perquè part de la contaminació ve de la indústria i els ports. Per això recomana Collserola.

Els resultats de l’estudi de les asseguradores, en efecte, apunten a la carretera de les Aigües com el millor dels indrets, d’entre els estudiats, per córrer. L’informe aconsella que, si no es pot evitar una zona amb trànsit, es faci esport al migdia, mentre que a les zones sense trànsit l’ideal és exercitar-se al capvespre. Escollir un moment i un lloc o un altre pot ajudar a reduir entre 6 i 10 vegades l’exposició a la contaminació.

El Paral·lel, segons l’estudi, és la pitjor zona per fer running, tant un dia feiner com un festiu. La millor àrea per sortir a córrer a Barcelona depèn de l’hora i de si és feiner o festiu. Si és feiner, dels punts analitzats el passeig Marítim és el més adequat al vespre. L’informe recomana evitar els entrenaments durant el matí -entre les 7 hores i les 11 hores- perquè el nivell de contaminació és el més alt del dia a totes les ubicacions examinades.

El clima, determinant

La mesura de la contaminació de l’aire té en compte tres elements: els òxids de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió i contaminants (PM), que són els gasos que afecten la qualitat de l’aire i, en conseqüència, la salut humana. Aquests gasos són reactius a causa de processos de combustió en altes temperatures –trànsit o calefacció–, en el cas dels NOx i, en cas de les PM, són formades per conjunts de diverses molècules –pols del desert, d’obres, desgast dels neumàtics o activitats metal·lúrgiques, entre d’altres.

La recerca confirma la gran diferència entre els carrers amb trànsit i els carrers sense trànsit. De fet, a Barcelona, les partícules en suspensió (PM) són un 50% superiors a les zones més transitades i el diòxid de nitrogen (NO2) s’incrementa fins a sis vegades on hi ha més circulació.

L’impacte en el sistema respiratori pot variar segons la distància del focus emissor o les condicions meteorològiques, ja que, per exemple, la pluja s’emporta les partícules. Per aquest motiu, l’estudi recomana als corredors allunyar-se de la calçada i proposa la instal·lació de barreres vegetals per la ciutat. També aconsellen respirar pel nas en comptes de per la boca.

Tot i les conseqüències que podrien afectar a llarg termini el sistema respiratori i/o cardiovascular, el director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, va defensar que la contaminació “en cap cas ha de ser un impediment per fer esport” i que el sedentarisme no és una opció contra la pol·lució. Deixar de sortir a córrer només seria una opció amb un “nombre molt elevat” de partícules.

Entre els corredors hi ha divergència d’opinions. Mentre Sergio Heredia, periodista i exatleta professional que encara s’entrena, no para cap atenció a la contaminació, David Enrich sí que reconeix que té la “sensació” que l’aire quan corre a General Mitre “està més carregat” que quan ho fa al front marítim, al Parc de la Ciutadella o al Parc del Guinardó. “A Barcelona li falta un gran parc, perquè el Parc de la Ciutadella es queda petit i si vius al centre no tens gaire opció, ja no per la contaminació sinó perquè els semàfors et tallen el ritme”, diu Heredia, que assenyala també Collserola i el front marítim com les millors opcions. Enrich hi està d’acord i lamenta haver de córrer per General Mitre perquè és l’única opció, en pla, que té a prop de casa.

Heredia contraposa exemples com Bangkok o Pequín, on quan ha corregut curses sí que ha notat el pes de l’aire. El cèlebre maratonià Gebrselassie, asmàtic, va arribar a negar-se a córrer la Marató de Pequín el 2008 per la contaminació. “No vull suïcidar-me”, va dir.

Més de 60 curses al llarg de l’any

Quan es van convocar les eleccions generals, Pep Ribas, organitzador de la Cursa dels Bombers, es va veure obligat a demanar una altra data, ja que el dispositiu de la Guàrdia Urbana no permet que els comicis coincideixin amb la competició. “Només hi havia dates a l’estiu, quan no podem sortir a córrer amb els uniformes”, explica Ribas. Fins al 27 d’octubre no hi havia cap diumenge disponible i aquesta serà finalment la data. El boom de curses a Barcelona fa que n’hi hagi, segons estimacions de l’Ajuntament, unes 60 al llarg de l’any. El vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme i expert en curses populars, Josep Maria Antentas, estima que l’any 2010 la xifra era aproximadament la meitat. Però adverteix que l’augment del nombre de curses, moltes de barri, no té tant a veure amb un increment de corredors com amb l’augment de curses de veïnats, solidàries i d’altres tipus. En els últims anys, de fet, assegura que han disminuït els participants, “però la incorporació de les dones està ajudant a contenir el decreixement”, explica. En molts casos la presència femenina ja arriba al 50%.