Correbous, de nou a l’ull de l’huracà

TortosaSetmana negra per a les festes amb bous a les Terres de l’Ebre. La picabaralla fa dues setmanes a Aldover entre animalistes i taurins, i l’agressió a dues activistes antitaurines d’AnimaNaturalis divendres de la setmana passada a Mas de Barberans ha tornat a posar a l’ull de l’huracà una festa que, tot i que està regulada i blindada per la llei 34/2010, no s’ha acabat d’entendre ni d’acceptar a la resta del país. I és que el vídeo difós per l’entitat animalista en què es veia clarament com quatre aficionats als bous agredien les dues animalistes i un d’ells llançava violentament una càmera de fotos a terra ha contribuït a estigmatitzar encara més els espectacles taurins a l’Ebre.

“El més perjudicat per aquest incident és la festa dels bous”, va manifestar el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Joaquim Martí, que, tot i que va condemnar l’agressió, també la va qualificar d’incident aïllat. “Cada any s’autoritzen més de 200 dies de bous a les Terres de l’Ebre. No pot ser que per dos incidents aïllats se’ns criminalitzi així”, va assenyalar Martí, que també va remarcar que les denúncies continuades dels antitaurins contribueixen a caldejar l’ambient.

A les Terres de l’Ebre hi ha 32 municipis que celebren festes amb bous i es tracta d’una tradició molt arrelada. No es pot obviar que en la majoria d’actes taurins les places de bous estan plenes de gom a gom, incloses les dues modalitats més qüestionades i denunciades pels animalistes: el bou capllaçat i l’embolat. També a molts pobles de la zona els nens juguen a bous al pati de l’escola. Fins i tot en algunes botigues de joguets s’hi poden trobar places en miniatura amb tots els detalls, com el pal per embolar el bou.

De fet, no només l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines defensen la festa, també ho fan els alcaldes de la zona. Tot i que han condemnat l’agressió de Mas de Barberans, també han demanat respecte cap a una tradició que consideren seva. “Aquestes agressions han fet molt de mal a la feina que durant molts anys hem fet les institucions i forces polítiques del territori per defensar la singularitat de la festa dels bous”, va manifestar Adam Tomàs, alcalde d’Amposta, un dels municipis amb més tradició taurina. “S’ha de deixar que les entitats animalistes vinguin a la festa i filmin el que vulguin. No tenim res a amagar. Aquí no maltractem els animals i estem molt orgullosos de la nostra festa”, va assenyalar l’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu.

Curiosament, el focus s’ha posat a Mas de Barberans, un dels municipis on potser la festa es viu més desapassionadament. El seu alcalde, Josep Maria Lleixà, va lamentar la mala imatge que tot l’enrenou ha generat al poble i va remarcar que els agressors eren de fora. “Crec que s’ha fet un gra massa d’un incident aïllat -va assenyalar-. És molt trist que només sortim als mitjans d’aquí per temes d’aquest tipus”. De fet, a causa del ressò mediàtic de l’incident, la centraleta de l’Ajuntament es va col·lapsar i van haver de clausurar el compte de Facebook per l’allau de missatges ofensius. “Crec que d’eixelebrats n’hi ha als dos bàndols i que actituds d’aquesta mena no ajuden a calmar la situació”, va afegir.

Minimitzar riscos

En aquest context, la setmana vinent hi ha programats nous espectacles taurins: a Alcanar, l’Aldea i Santa Bàrbara. Per minimitzar riscos de nous enfrontaments, el delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, es va reunir divendres amb els alcaldes i comissions taurines d’aquests tres pobles i van acordar que cada Ajuntament designés una persona per acompanyar els animalistes a la plaça i al mateix temps posar a la seva disposició la zona reservada a les autoritats, les pubilles i la xaranga, perquè puguin filmar i seguir l’espectacle de manera segura. La proposta no ha agradat a les entitats animalistes, que l’han titllat de “dictatorial”. “Per evitar més casos de violència cal més presència policial”, afirma l’Associació Contra la Tortura i el Maltractament Animal (Actyma) en un comunicat públic. “Aquesta mesura ens impedirà gravar d’incògnit. No la compartim, i si és oficial lamentem que no l’hagin consensuat amb nosaltres, que som part afectada”, va assenyalar, per la seva banda, la directora d’AnimaNaturalis, Aïda Gascón, que com Actyma també reclama presència policial als espectacles taurins i diu que el 2012 també van patir una agressió semblant.

Per contra, des de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines, que ahir va tornar a reunir-se, rebutgen que es destinin mossos o policies locals a les places. “A les Terres de l’Ebre hi ha altres prioritats. A les places mai hi hagut presència policial i mai ha calgut que n’hi hagués”, afirma el president de l’entitat, que s’ha mostrat convençut que incidents com el d’Aldover o el de Mas de Barberans no es repetiran. “Han sigut incidents puntuals i aïllats”, insisteix. Durant la reunió també s’ha acordat demanar als Ajuntaments que denunciïn públicament les pressions que rebin dels animalistes, i s’ha instat a formalitzar també denúncies contra aquestes entitats. En aquest sentit, el mateix Martí, que va ser denunciat penalment per AnimaNaturalis per un delicte d’incitació a l’odi pels fets d’Aldover, ha avançat que presentarà una denúncia contra l’entitat per atemptat contra l’honor. “Jo només vaig llegir un manifest”, ha assenyalat.

Segons dades de la Delegació del Generalitat, el 2015, com acostuma a passar cada any, es van presentar 10 denúncies contra actes taurins per un suposat incompliment de la llei. Només dues van requerir que s’obrís un expedient. Lluny de les places, els correbous es juguen també el seu futur als jutjats.