Sant Joan de Déu detecta el doble d'adolescents que s'autolesionen

Esplugues de LlobregatTalls als braços, cops al cap i fins i tot cremades. Aquestes són algunes de les formes de lesions que s'autoinfligeixen els adolescents per escapar d'emocions negatives i que la pandèmia ha fet augmentar, en sintonia amb l'increment d'atencions i consultes a urgències pediàtriques de salut mental. Concretament la xifra es dobla en l'últim any, segons les dades de l'Hospital Sant Joan de Déu, el centre de referència a Catalunya, que entre desembre del 2020 i febrer d'aquest any ha atès 80 casos de joves que es fan mal conscientment però sense cap voluntat d'acabar amb la seva vida. Tot just en el mateix període anterior al confinament, el nombre de pacients van ser de 40.

Tot i que tradicionalment aquesta conducta s'associava a malalties mentals greus, cada cop és més freqüent que siguin joves sense cap trastorn previ i que en molts dels casos tampoc en desenvoluparà cap posteriorment, però, amb tot, els especialistes recomanen estar-hi alerta però en cap cas respondre amb càstigs. La majoria de les pacients que han atès a Sant Joan de Déu són noies, que opten per fer-se mal amb talls als braços, les natges o la panxa o amb rascades que les fan sagnar, mentre que en el cas dels nois s'infligeixen cops i cremades. Darrere d'aquestes autolesions hi ha un problema d'adaptació i la dificultat per "gestionar la por, la tristesa o el malestar", en paraules d'Ester Camprodon.

La repetició i la intensitat dels danys en el propi cos són les claus que poden donar pistes de si serà una conducta transitòria, perquè, si bé la majoria es poden tractar i gestionar dins de l'àmbit íntims de l'adolescent, Camprodon adverteix que si es tracta de lesions més greus cal posar l'adolescent sota supervisió professional per avaluar i descartar patologies soterrades o associades.

Estrès per la crisi

L'últim any les autolesions han sigut les urgències que més han crescut en aquest hospital pediàtric, que ha atès un 47% més de joves per trastorns mentals. La doctora Montse Dolz, la cap de la unitat de salut mental de Sant Joan de Déu, ha atribuït l'increment, en part, al fet que les famílies han descartat anar a l'atenció primària per por a contagis amb el covid durant els mesos més durs de la pandèmia i també perquè amb uns ambulatoris col·lapsats s'ha esperat molt a casa i s'ha recorregut al metge quan la situació ja era greu.

Per a l'especialista, els joves han patit un doble factor que ha sigut una tempesta perfecta per impactar en les emocions, just en un moment en que els adolescents estan configurant les connexions cerebrals per portar-los a la maduresa: s'han tancat els espais de socialització on es poden trobar amb altres joves i esbargir-se de problemes i mals pensaments alhora que s'han sumat els "estressors" de totes les crisis desencadenades pel covid. "No han tingut vàlvula d'escapament", ha expressat la doctora Camprodon.

Amb les autolesions, l'altre gran gruix de pacients adolescents atesos al centre han sigut per un trastorn de conducta alimentària (bulímia o anorèxia), per exemple, que bàsicament afecta noies (nou de cada deu), que amb una connexió permanent a les xarxes socials durant el confinament s'han preocupat més per mostrar una imatge que encaixés en l'ideari d'estar primes i sempre perfectes.

Dolz i Camprodon han subratllat la importància de les famílies d'estar atentes als senyals de trastorns incipients que deixen els adolescents. En aquest sentit, apunten com a pistes el canvi radical de conducta i comportament, l'afany d'aïllar-se d'amistats i familiars, pèrdua de pes en poc temps i sense justificar, trastorns menstruals o el perfeccionisme i la insatisfacció gairebé malaltissa. La prevenció, ha apuntat Dolz, és essencial per evitar que si hi ha una patologia es faci més greu i es pugui començar a tractar en les etapes incipients.

L'Organització Mundial de la Salut estima que entre un 10% i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, i són els relacionats amb l'ansietat, més freqüents en l'etapa infantil, i la depressió. La presentació de l'ansietat en aquest col·lectiu difereix de la dels adults i normalment apareix en forma de pors, preocupacions excessives, prudència en excés, però també en forma de factors més físics, com la fatiga, la tensió muscular o el mal de cap o de panxa.