Lleida habilitarà el pavelló Onze de Setembre com a centre hospitalari

Santa Coloma de Gramenet / LleidaContinua el degoteig d'ingressos hospitalaris a la regió sanitària de Lleida, si bé la majoria són casos de covid-19 amb un bon pronòstic que poden ser atesos a planta. En les últimes hores, els cinc centres sanitaris de Ponent han sumat dues hospitalitzacions noves, que eleven a 84 el total de persones que requereixen atenció mèdica per coronavirus. Els dos pacients han entrat a l'Arnau de Vilanova, centre de referència, que ja té 46 persones a planta i sis a la unitat de cures intensives (UCI). De fet, la xifra de crítics es manté i només se'n comptabilitzen onze en total, cinc dels quals a l'Hospital Universitari Santa Maria. Els altres 27 malalts lleus –però sota vigilància– estan repartits entre els altres tres hospitals de la regió, de titularitat privada, on per ara no s'ha ingressat cap pacient greu.

El departament de Salut fa dies que es prepara per haver d'atendre una allau de malalts, per això ha reactivat el pla de convertir el pavelló Onze de Setembre de Lleida en un centre hospitalari, mesura que estava prevista "durant la primera onada", ha recordat la gerent de la regió sanitària de Lleida, Divina Farreny, però que "no havia calgut dur a terme". Amb capacitat per a 70 o 80 llits, la majoria dels quals cedits per l'Hospital Comarcal del Pallars, el pavelló s'habilitarà per a malalts lleus de covid-19 que encarin la recta final de la seva recuperació. "L'objectiu és desestressar l'Arnau de Vilanova en cas que sigui necessari", ha reconegut Farreny, que ha afegit que està previst que el pavelló municipal funcioni com a centre hospitalari "a partir de la setmana vinent o l'altra" i "fins a finals d'any".

A més, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha avançat que demà s'anunciarà un acord amb l'Ajuntament de Torres de Segre per reconvertir el seu pavelló en un altre centre hospitalari per a la comarca. Salut també instal·larà una carpa al costat del CUAP Prat de la Riba, similar a la que ja existeix a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, que ha de servir "per cribar els casos que arribin via atenció primària", ha manifestat Farreny.

Mesures totes elles per "desestressar" l'Arnau de Vilanova, si bé els professionals del servei assistencial encara no parlen d'estrès. "Hi ha certa pressió. Ara és suportable, però la situació pot capgirar-se en qüestió de dies o fins i tot d'hores", resumeixen fonts del centre. Davant el previsible augment de la demanda els pròxims dies, la direcció del centre té previst obrir una tercera planta exclusivament per a pacients de covid-19. La decisió ja s'estava coent feia dies, però, després que s'hagin omplert les dues plantes que inicialment es van sectoritzar i per prevenció, s'agilitzarà l'habilitació i obertura d'aquest nou espai.

El director de la unitat de covid-19 de l'Arnau de Vilanova, el doctor José Luis Morales, ha afirmat en una entrevista a TV3 que "els casos van augmentant progressivament" i que "la capacitat de covid està esgotada". D'aquí que el centre, que calculava haver d'obrir una tercera planta "entre dilluns o dimarts" de la setmana que ve, hagi decidit avançar el procés. És molt probable que el nou espai s'acabi obrint "avui o demà", ha assenyalat.

Des de l'1 de juliol, l'Arnau de Vilanova ha donat 38 altes hospitalàries, mentre que a l'Hospital de Santa Maria només n'hi ha hagut una. "Tot i que avui donarem algunes altes, l'augment de casos no ens pot agafar desprevinguts", ha afirmat el metge internista, si bé ha admès que no tenen prou personal per atendre'l. En aquest sentit, Morales s'ha mostrat confiat que dilluns tornin alguns col·legues que estan aquests dies de vacances per tal de redistribuir els especialistes i "minimitzar" la falta de personal. "Hem de lluitar amb el que tenim", ha sentenciat.

La redistribució de pacients també serà clau per garantir que l'Arnau de Vilanova pugui assumir la càrrega assistencial d'aquest rebrot que, sembla, està castigant amb força Ponent, un territori on la primera onada va sacsejar el sistema sanitari però no el va portar al límit. Fonts hospitalàries asseguren a l'ARA que l'Arnau de Vilanova encara pot assumir amb cert escreix la demanda actual i que no s'ha efectuat cap trasllat a hospitals d'altres territoris.

Derivacions d'origen a Igualada

La derivació de pacients seria essencial de cara a descongestionar l'Arnau de Vilanova, que és el que més malalts concentra actualment, però també suposa un risc important i els sanitaris es mostren prudents, especialment amb el moviment de pacients amb covid-19. "Intentarem no traslladar pacients fora del Segrià per no exposar altres ciutats a problemes epidemiològics", ha assenyalat Morales.

Però la derivació interhospitalària no és l'única opció. Sobre la taula també hi ha l'alternativa de l'assistència d'origen i que pacients de determinades comarques siguin atesos en centres d'altres zones. Aquests pacients directament no arribarien a centres de Lleida, sinó que tindrien un altre hospital com a referència. Per exemple, els malalts de la Segarra podrien ser atesos a l'Hospital d'Igualada, amb el qual ja tenen certa vinculació en determinades especialitats. Veïns de la zona expliquen a l'ARA que alguns ja estan sent tractats a l'hospital de la Catalunya Central, a 50 quilòmetres, i el centre confirma que ja està atenent tres malalts provinents de Cervera. El departament de Salut no descarta que pugui ser una bona alternativa per evitar el col·lapse de l'Arnau de Vilanova.

Contagi comunitari

Un metge del mateix hospital assenyala que fins ara arribaven uns malalts amb un perfil molt marcat, sobretot treballadors d'indústries càrnies i del sector hortofructícola, però també personal de residències de gent gran, però que des de fa uns dies és molt difícil identificar la traçabilitat dels contactes. "És la confirmació de la transmissió comunitària: no tractem tant persones vinculades a un dels brots detectats, sinó gent que s'ha contagiat a nivell local", remarca aquest professional. Morales comparteix la diagnosi i assegura que el 58% dels casos de covid que s'atenen són "gent del carrer, que va a bars i de diferents sectors", mentre que el 28% són del sector hortofructícola i familiars de persones que hi treballen. I alguns alcaldes del Segrià ho certifiquen. "La pagesia ho està fent bé. La majoria dels positius que hi ha al municipi no són temporers, són gent empadronada", corrobora l'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol.

El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ja va anunciar dimarts en una roda de premsa que tant la direcció del centre com l'Institut Català de la Salut s'estaven preparant per donar "una millor resposta a l'augment de casos de covid-19 a la zona del Segrià". Com ho faran? Segons Comella, els pròxims passos que pensa fer el departament de Salut són, d'una banda, incorporar professionals d'altres indrets del territori, "tant per cobrir les vacances dels sanitaris com per reforçar l'actual equip", i, de l'altra, procedir a derivar alguns pacients menys crítics, "de covid o no", a altres centres de Catalunya per "combinar una bona resposta al covid-19 amb la resta d'atencions ordinàries".