El Zoo, confinat: el coronavirus endarrereix la sortida dels dofins i les reformes

El parc es reivindica com un espai "segur" quan comenci a recuperar-se la normalitat

El Zoo de Barcelona tancat per la pandèmia del coronavirus
Maria Ortega
12/05/2020
4 min

Barcelona"El Zoo serà un oasi. El fet de ser un espai obert li atorga avantatge de cara a la recuperació de certa normalitat, serà un dels llocs més segurs quant a mesures higièniques i sanitàries". El director del Zoo de Barcelona, Sito Alarcon, té en ment ja la reobertura de les instal·lacions, tancades al públic des del 14 de març, i que aquests dies han continuat la seva vida habitual però sense famílies ni grups d'escolars badant entre animals. Sense mirades de curiosos, s'hi han viscut moments de molta felicitat, com el naixement d'un òrix blanc, una espècie extingida en llibertat, i de molta tristesa, com la mort, ara fa uns dies, de la Vieja, la veterana dels ximpanzés. Tot, en la màxima intimitat. "La imatge és estranya, trobem a faltar la gent, però el Zoo està preciós, com més salvatge", apunta Damià Gibernet, del comitè d'empresa. Els cuidadors s'han organitzat en dos torns de treball de cinc dies, perquè el que no s'ha deixat de fer és tot el que està relacionat amb la cura dels animals, i aquests dies es negocia amb l'empresa, B:SM, la manera d'anar augmentant efectius.

La direcció espera les indicacions del govern espanyol per saber com haurà de ser la nova normalitat al parc i quan es podrà començar a aplicar. Donen per fet que caldrà introduir canvis com la regulació dels fluxos de visitants o les desinfeccions regulars d'espais. "Complirem escrupolosament", defensa Alarcon, que espera que la reobertura no s'endarrereixi més enllà de finals de juny o principis de juliol.

Pols per triar qui es queda al Zoo

De moment, la crisi sanitària, a banda de complicar la situació econòmica del Zoo –que el 2018, l'últim any amb dades disponibles, va tancar amb un dèficit de 7,3 milions d'euros–, ha afectat les instal·lacions per dos fronts: deixant aturat el procés per treure els tres dofins que encara hi viuen, i posposant, també, les obres que s'hi havien de fer de la mà del nou pla estratègic, aprovat l'any passat, per donar un gir al parc, amb menys animals i més centrat en la conservació i la recerca. Pel que fa als dofins, Barcelona hauria de ser una ciutat lliure de cetacis en captivitat des de l'any passat, però la realitat és que encara busca un destí per als tres que manté al delfinari després d'haver enviat ja dos exemplars, la Leia i el Kuni, a l'Ocenogràfic de València.

L'últim sotrac va ser la mort, el mes de novembre, de la matriarca del grup, Anak, víctima d'un virus que va afectar el conjunt dels dofins i que ella no va aconseguir superar. El director del Zoo, que en aquell moment explicava que la malaltia de la qual es recuperaven podia endarrerir la sortida dels tres animals, apunta ara que la crisi sanitària que ho ha paralitzat tot també ha parat aquesta operació. Barcelona encara espera la recomanació de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) per saber qui acollirà els seus dofins. "Havia de ser ara, però el covid-19 ho ha aturat tot, també això", admet Alarcon, que confia que, amb tot, el trasllat es pugui fer abans que acabi l'any: "Nosaltres estarem preparats".

Descartada per inexistent la possibilitat de portar-los a un santuari marítim, els tres dofins es traslladaran a un altre zoo o aquari europeu. Aquests dies, els cuidadors mantenen el maneig dels dofins a les petites instal·lacions del Zoo i estan especialment pendents d'un d'ells per una infecció fúngica.

Inversió garantida

L'imperatiu d'aturar-ho tot també ha alterat el calendari previst per a les obres, que havien de començar entre els mesos de maig i abril, i que ara s'endarrereixen de manera forçada. Segons l'Ajuntament, però, les inversions estan garantides i, tot i que amb cert decalatge, es mantindran projectes com el pavelló d'invertebrats, la culminació del bioma del Sahel o el nou restaurant. En total, segons el pla estratègic s'han d'invertir al Zoo 64,6 milions des d'ara i fins al 2031 i, tot i l'anunci del govern municipal d'ajornar les no engegades per eixugar el forat obert a les arques municipals per la crisi del covid-19, el compromís és no alterar les partides. Per a aquest 2020, 3,8 milions.

De moment, tampoc no s'ha pogut reunir el Patronat Barcelona Zoo, que és qui ha de validar els plans d'espècie que s'estan fent per decidir quins animals no podran seguir reproduint-se a les instal·lacions i crear el comitè ètic i científic que avali les decisions. El compromís que es va adquirir amb l'aprovació de la iniciativa ciutadana de Zoo XXI –el mateix dia que es va aprovar el pla estratègic– és que només es reproduirien en captivitat les espècies que disposessin d'un pla per ser reintroduïdes al seu hàbitat.

Dos ERTO a B:SM

La crisi, de fet, ha sacsejat especialment l'empresa municipal B:SM, que és qui gestiona el Zoo i també altres espais com el Tibidabo o les zones blava i verda d'aparcament, que aquests dies no s'estan cobrant. Segons el càlcul presentat pel govern als grups de l'oposició, el forat causat a B:SM, en la qual l'activitat ha caigut per sobre del 90%, és de 2,1 milions d'euros, i l'empresa ja ha aplicat dos ERTO durant el confinament. Un per motius considerats de força major per a activitats que han estat tancades com el Tibidabo, el recinte del Parc Güell o el mateix Zoo –ha afectat treballadors de punts com l'atenció al client o les botigues–, i l'altre per causes productives, com la baixada d'activitat a l'Estació d'Autobusos Barcelona Nord.

En total, han afectat 973 dels 1.338 treballadors i, com remarquen fonts de l'empresa, la decisió s'ha pres d'acord amb els sindicats i garantint el 100% del sou, les vacances i pagues extra, antiguitat i la continuïtat dels llocs de feina. La previsió és ara poder reprendre al més aviat possible les obres previstes, com el dic de recer del Port Olímpic, la nova Cuca de Llum del Tibidabo o l'aparcament del nou espai de recerca Ciutadella del Coneixement.

stats