Santa Coloma de GramenetAixí com la corba epidemiològica es comença a estabilitzar a Lleida, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Badalona, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha alertat aquest dijous que ara són les ciutats de Figueres (Alt Empordà), Amposta (Montsià) i Castelldefels (Baix Llobregat) les que més preocupen les autoritats sanitàries. La taxa de contagi (R) d'aquestes poblacions –que calcula quantes persones contagia de mitjana un infectat– ja se situa per damunt de 4.
En el cas de Castelldefels, des d'on es va demanar voluntàriament l'aplicació de restriccions per controlar la propagació del virus, aquest valor s'ha duplicat en pocs dies, de 2 a 4. Argimon nega que en el cas d'Amposta es pugui parlar de transmissió comunitària i diu que es tracta d'un brot que s'ha donat en un ambient laboral, concretament en una empresa, i que es pot controlar.
Aquesta fotografia demostra que el virus va a diferents velocitats segons el territori i que genera situacions molt canviants en ben poc temps. Argimon ha assenyalat que algunes poblacions que tenien un risc de rebrot molt elevat "van millorant" mentre que unes altres evidencien que "no es pot abaixar la guàrdia". Per exemple Figueres. Malgrat que ja fa deu dies que el Govern hi va desplegar mesures restrictives per frenar l'auge de contagis que es donava des del 5 de juliol, la ciutat no aconsegueix aturar la transmissió del virus. Entre altres motius, per l'alta mobilitat que hi ha a tota la comarca de l'Alt Empordà per la seva proximitat amb la frontera i com a pol d'atracció turístic.
Als principals focus fins ara, la R comença a anar de baixa. Com a Lleida, on ja baixa d'1 (0,8), i la ciutat de Barcelona, que se situa en l'1,1. També ha disminuït en altres zones de risc de l'àrea metropolitana com l'Hospitalet de Llobregat (1,2), Cornellà de Llobregat (1,5), Esplugues de Llobregat (1,2) i Sant Adrià de Besòs (1,3), a més de Tortosa (1). Atesa la treva que està donant la corba epidemiològica després de dues setmanes d'increment perillós de contagis, el Govern ha aprovat aixecar el confinament perimetral a la comarca del Segrià i ha acordat noves restriccions més suaus per a Barcelona i l'àrea metropolitana, com per exemple l'aval a l'activitat comercial, cultural, lúdica i esportiva amb un aforament màxim del 50%.
Com ja es va anunciar al principi de la setmana, Salut insisteix que l'objectiu de l'executiu és evitar un segon confinament "a tota costa". El coordinador de la unitat de seguiment del covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, ha posat la comarca del Segrià com a exemple d'actuació a partir de mesures de contenció: "El fantasma del confinament el podem deixar enrere si som responsables. L'entorn segur el fem nosaltres".
"Fem un seguiment de l'increment dels casos i del ritme de propagació a tot el territori i allà on trobem increments sobtats, anem a buscar on s'ha provocat i ampliem els cribatges", ha explicat l'epidemiòleg, sobre la realització de proves massives en àmbits laborals, barris o entorns on es declaren brots importants de coronavirus. És una pràctica que s'ha fet al Segrià i que, aquest mateix dijous, s'ha començat a implantar a Amposta.
12.000 consultes a la primària
L'atenció primària, el mur de contenció del covid-19, és l'àmbit assistencial que més està patint l'impacte d'aquest augment dels contagis. El director del CatSalut, Adrià Comella, ha assegurat que hi ha una tendència a l'alça de la pressió sanitària, sobretot als ambulatoris. Els últims set dies han arribat al primer nivell assistencial un total de 12.000 casos sospitosos (la setmana anterior en van ser 8.000 i l'anterior, 5.600). Amb tot, Comella ha puntualitzat que aquesta xifra tan alarmant trontolla quan s'obté el nombre de diagnòstics positius: 1.183 aquesta setmana, 1.318 la passada i 927 l'anterior. "Es diagnostiquen menys casos que fa una setmana", ha afirmat.
Pel que fa a les urgències hospitalàries, el responsable del CatSalut ha explicat que els centres treballen a un ritme semblant al de la setmana passada, amb 2.218 atencions (el 4,5% del total de les urgències). Només una mica més de la meitat d'aquests pacients (1.308) obtenen un resultat positiu a la PCR. Les hospitalitzacions creixen moderadament respecte a la setmana passada (+34), amb 541 pacients ingressats a tot Catalunya, dels quals només el 16% –és a dir, 87 persones– a les unitats de cures intensives (UCI).
Comella ha detallat que hi ha més de 900 llits per a crítics i ha assegurat que en cap cas cal fer-los servir en aquests moments per atendre malalts de covid-19. "Podem fer servir aquesta capacitat per a l'activitat normal vinculada a l'oncologia o la cirurgia", ha afegit. Això és així perquè el perfil de pacients que arriben als hospitals és molt diferent respecte als mesos de març i abril: són més joves, amb menys problemes crònics i, per tant, tenen menys risc de patir complicacions o, fins i tot, morir. "Són dades esperançadores", ha dit el director del CatSalut.
1.898 casos nous i sis defuncions
La xifra total de contagis confirmats a Catalunya s'eleva a 95.259 després que aquest dijous s'hagin registrat 1.898 infeccions noves corresponents als últims dies. Les funeràries, a més, han notificat al departament de Salut la mort de sis persones amb diagnòstic o sospita de covid-19, que eleven a 12.726 el total de víctimes mortals de la pandèmia.
Les dades governamentals també comuniquen 728 hospitalitzacions, 107 dels quals en unitats de cures intensives (UCI). D'aquests pacients, 18 han entrat en les últimes hores. Entre el 20 i el 26 de juliol, Lleida va ser la ciutat que més nous ingressos hospitalaris va registrar (+134), seguida de l'Hospitalet de Llobregat (+50).
