La vacuna d'AstraZeneca estalviaria centenars d'ingressos a l'UCI entre els més grans de 55 anys

BarcelonaLes persones que tenen entre 56 i 78 anys tenen més risc d'acabar ingressats a les unitats de cures intensives (UCI) en cas de contagiar-se de coronavirus. Durant la tercera onada, que va començar al gener, 1.233 persones d'entre 55 i 74 anys han passat per l'àrea de crítics d'un hospital, tot i que la franja que va dels 25 als 54 anys és la que concentra la majoria de les infeccions. L'edat, juntament amb les patologies de base, és un factor decisiu per emmalaltir greument de covid i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha defensat que amb la vacunació amb AstraZeneca de les persones de més de 55 anys es podrien haver evitat 393 hospitalitzacions els últims tres mesos. Per exemple, una persona de 35 anys amb covid té una probabilitat d’ingressar a l'UCI del 0,2%, mentre que si té entre 55 a 64 anys, el risc creix fins al 3,4%.

Davant d'aquestes dades, el facultatiu ha tornat a urgir l'Estat a "replantejar" el criteri per prioritzar el col·lectiu més vulnerable i immunitzar també les persones grans "com han fet la majoria de països europeus". “Estem parlant d’evitar morts i no té cap sentit que limitem una vacuna que és altament efectiva, precisament, en els trams d’edat que acaben ingressant més”, ha denunciat.

Espanya es resisteix a eliminar el topall fixat pel ministeri de Sanitat que impedeix administrar el preparat anglosuec a les persones de més de 55 anys, però Argimon ha remarcat que està "convençut" que el govern espanyol aviat arribarà a "consensos" amb les comunitats autònomes per ampliar l'administració a totes les persones majors d'edat, tal com va aprovar l'Agència Europea del Medicament (EMA, en anglès). “No es tracta de desobeir [l’Estat]. Li demanem evidència científica per mantenir un topall que no manté ningú a data d’avui”, ha insistit Argimon, si bé ha descartat "una DUI amb les vacunes”, tal com insinuaven els metges col·legiats catalans.

A hores d'ara hi ha 1.585 pacients hospitalitzats per covid i 502 malalts greus a les UCI, una xifra que ha augmentat lleugerament aquest dimarts amb cinc ingressos en les últimes 24 hores. "Mig miler de llits de crítics ocupats és una pressió enorme, ha de baixar al mínim possible. Hem d'entendre que som en el tram final d'aquesta crisi, no ens la podem jugar", ha afirmat el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella.

La vacunació és un dels punts clau per reduir la pressió assistencial, però encara és massa incipient: s'han posat 789.980 dosis de les tres vacunes disponibles contra el covid –581.079 primeres dosis i 208.901 segones dosis–, el 87% del total de les vacunes rebudes. En concret, almenys un 7,52% de la població ha rebut la primera dosi i un 2,7%, eminentment avis i professionals sanitaris, han completat la seva pauta amb les dues dosis.

62% de grans dependents vacunats

Amb tot, i davant els retards i els incompliments en l'abastiment de vacunes en l'àmbit europeu, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha plantejat la necessitat que Europa decideixi si cal espaiar totes les segones dosis de les vacunes 12 setmanes després de la primera per “maximitzar-ne l'efectivitat i reduir la malaltia greu en fins a un 85%” o bé “tenir menys població vacunada però molt ben protegida individualment”.

El secretari de Salut Pública considera que la millor estratègia seria "combinar" les dues estratègies, de manera que els grups de més risc (la gent gran i els més grans de 56 anys) rebessin les dues dosis i retardar la segona dosi als grups de menys risc. "Cal plantejar en l'àmbit europeu una demora en la segona dosi als col·lectius que no siguin de risc per tal d'ampliar la cobertura vacunal de la població perquè seguim sense tenir prou vacunes”, ha lamentat. Segons Argimon, cal valorar si aplicar l’estratègia britànica, que es basa en endarrerir la segona dosi per protegir més gent, però ha advertit que aquest no s’ha de convertir en un debat polític, sinó científic, i que la decisió s'ha de prendre “més enllà de Catalunya i d’Espanya”. És a dir, a la Comissió Europea.

Catalunya rebrà aquesta setmana unes 171.240 vacunes: les 84.240 que van arribar dilluns de Pfizer i 87.000 d’Oxford/AstraZeneca que Salut espera que arribin aquest dijous. A més, la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha confiat que la vacuna de Janssen, que la Unió Europea hauria d’aprovar aquest 11 de març, es pugui administrar sense límit d’edat. “Ens han dit que segurament arribaran a partir del 15 d’abril, però no en sabem el nombre de dosis”, ha apuntat Cabezas.

La facultativa ha subratllat que fa tres setmanes que Salut està vacunant les persones de més de 80 anys i dependents, i que ja s’han protegit més de 100.000 persones grans. En concret, un 21,4% de les persones més grans de 79 anys han rebut la vacuna, un 53% dels més grans de 79 anys en atenció domiciliària i un 62,6% dels grans dependents.

Part de les vacunes que arribin la setmana que ve, les 84.000 que envia Pfizer, s’hauran de destinar a aquesta protecció, assegurant les segones dosis i continuant vacunant la gent de més edat. Segons la ministra Carolina Darias, n’arribaran 1,2 milions setmanals. “Ho hem vist al Twitter, però en no tenim la confirmació oficial", ha assenyalat el secretari de Salut Pública, que ha demanat concreció. “Necessitem xifres de dosis i dates concretes”, ha exigit.