A finals de juny es posaran en marxa les proves pilot de la T-Mobilitat, el bitllet que ha de permetre pagar en funció del recorregut i no per les zones, segons ha avançat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Aquest títol estava previst que entrés en vigor el 2016 però any rere any se n'ha anat ajornant la implementació, tot i que les estacions ja tenen els torns d'accés habilitats per poder llegir-lo i validar-lo.
El transport públic recupera poc més de la meitat dels usuaris d'abans de la pandèmia
La davallada de viatgers ensorra els comptes de la xarxa, que redueix els ingressos en 250 milions d'euros el 2020
BarcelonaA poc a poc els usuaris tornen al transport públic però la demanda encara queda molt lluny de l'activitat d'abans de la pandèmia. Encara hi ha un 15% d'usuaris habituals que o bé ja hi han renunciat o bé encara estan a l'expectativa de com evoluciona l'epidèmia abans de decidir-se a viatjar-hi per por de contagis, malgrat que, segons insisteixen les autoritats, no hi ha cap evidència científica que els combois col·lectius siguin un focus d'infecció ni a Catalunya ni a cap lloc del món. Segons les últimes dades, la demanda continua baixa: el dimarts després de les vacances de Setmana Santa la demanda es va situar en un 56% respecte a les dades del 2019, ha informat aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en la presentació de la campanya institucional Un viatge segur per enfortir la confiança a tornar a pujar a trens i autobusos.
Segons dues enquestes que es van fer al maig i el desembre de l'any passat, vuit de cada deu usuaris habituals tenien clar que continuarien utilitzant el transport col·lectiu, una dada que es va mantenir gairebé invariable, mentre que els que no volen tornar-hi o mantenen reticències es van reduir lleugerament, del 20% al 15%. Aquests són els que administracions i operadors aplegats a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) volen recuperar, conscienciant-los que els vehicles i les estacions són espais segurs perquè s'han fet les inversions per augmentar-hi la neteja i desinfecció i garantir la renovació de l'aire als interiors dels combois cada 2, 5 o 10 minuts. Tot i que no s'aprecien diferències entre gèneres, sí que n'hi ha pels trams d'edat, perquè els més fidels són els de més de 66 anys i els que es mostren més favorables a deixar el sistema són els menors de 44.
A les instal·lacions de l'ATM la mascareta és d'ús majoritari i els usuaris que no la porten són un percentatge "anecdòtic", en paraules del director general, Pere Torre, que sí que ha incidit en el fet que quan el personal de seguretat els recrimina l'actitud s'hi tornen i protagonitzen incidents. Per contra, la crida a mantenir el silenci dins els vagons continua sent una assignatura pendent i Torre ha insistit en la necessitat de "reduir les converses", tant presencials com telefòniques, per evitar la propagació dels aerosols, que són la font principal de contagis.
A Barcelona la recuperació d'usuaris és lenta però per primer cop des de l'esclat de la pandèmia el març de l'any passat, el nombre d'usuaris del transport públic supera en 100.000 els que opten pel transport privat, ha destacat la presidenta de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Rosa Alarcón, que ha assegurat que els viatgers valoren el servei amb un notable alt, la nota més alta des de fa quinze anys.
La davallada d'usuaris i l'increment de despeses per mitigar els riscos de coronavirus han tingut un impacte clar en les arques públiques perquè, per exemple, l'oferta de transport ha crescut a una mitjana del 95%, segons el conseller Calvet, per garantir prou espai per als viatgers. L'impacte econòmic se situa en 407 milions d'euros, en una primera aproximació dels comptes del 2020, any en què es van ingressar 250 milions menys. Tot plegat agreuja el dèficit històric del transport públic. Les previsions, subratllen les autoritats i les empreses operadores, són difícils de xifrar perquè l'evolució de la demanda dependrà de com i quan hi haurà una recuperació econòmica i si milloren les dades epidemiològiques que permetin recuperar una certa normalitat.