"Ajuda de mans, això és el que ens cal"

Barcelona"Que com estem? Doncs malament, treballant dotze i catorze hores al dia", diu una cuinera de la residència Casa Asil, al barri de Sant Andreu de Barcelona, mentre signa un albarà i recull la mercaderia que un repartidor ha deixat en una de les entrades del centre. La dona, amb una mascareta a la boca, explica a grans trets que abans eren sis treballadores a la cuina, que ara són quatre i que una està ingressada a l'hospital amb coronavirus. "Però parla amb les de dalt, elles estan pitjor", diu, assenyalant la primera planta. Les de dalt són les auxiliars que treballen a la residència.

Casa Asil és un centre emblemàtic de Sant Andreu. Data del segle XIX i està situat al costat del també conegut Col·legi Sagrada Família. Les dues institucions pertanyen a la mateixa fundació, i estan especialment sol·licitades. Per ingressar a la residència hi ha una llista d'espera de fins a quatre anys. El centre té cinc plantes i més de 150 places, però aquest dimecres només hi quedaven 103 residents: des de l’11 de març hi han mort 31 persones. Es creu que per coronavirus, encara que només a sis els han fet la prova.

Nuria Mejías treballa com a auxiliar en una de les plantes: diu que té 38 residents al seu càrrec. Abans eren quatre treballadores per aixecar-los, rentar-los i vestir-los. "Però dues van agafar la baixa i ara a sobre hi ha molta més feina", lamenta. Abans, relata, ella havia de donar la medicació i l'esmorzar a 19 residents, que eren els que es quedaven a l'habitació i no anaven al menjador. Però ara no n'hi ha cap que vagi al menjador, tots es queden al dormitori per evitar riscos. Així que cal donar-los els àpats i la medicació un a un, i també prendre'ls la temperatura per comprovar si tenen febre i cal aïllar-los per si de cas.

L'equip mèdic de la residència feia abans part d'aquestes tasques, però ara tots estan de baixa amb símptomes del covid-19: el metge, la responsable higienicosanitària i les cinc infermeres, segons va informar la fundació responsable de la residència en un comunicat fet públic dimarts. Aquest dimecres el seu portaveu, Xavier Bota, ha detallat a l'ARA que en total 57 dels 108 treballadors de la plantilla són a casa pel mateix motiu. "La Generalitat ha enviat uns quants auxiliars com a reforç, però no són suficients i cal explicar-los tot el que han de fer", diu Mejías, que parla sense embuts: "Ajuda de mans, això és el que ens cal". Les residències d'avis són competència del departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Ligia Cor treballa com a auxiliar a la nit, i la situació és igual o pitjor. Segons diu, a cada planta hi ha un únic auxiliar a càrrec. A la seva hi ha 34 persones grans, i les de menys edat tenen 80 anys. "Abans el nombre de treballadors ja era justet i ara amb això no donem l’abast", confessa. "A més, no es tracta només de llevar-los, posar-los al llit o rentar-los. Són persones, cal parlar-hi, riure amb elles, i això porta temps", es queixa, perquè diu que no donen més de si, que es desviuen pels ancians però que la situació se'ls està escapant de les mans.

Quan ella arriba a la residència, la majoria de residents de la seva planta ja són al llit. "Alguns m'esperen aixecats, asseguts en una cadira per dir-me bona nit", explica. Malgrat això, diu que durant totes les hores de feina no para ni un moment. Ha de donar-los la medicació, canviar-los de postura cada dues hores i mitja, comprovar-los la tensió i l'oxigen a la sang i prendre'ls la temperatura cada quatre o cinc hores. I, per descomptat, si algú agafa febre, aïllar-lo. "Se me n'han mort tres", diu amb la veu entretallada per telèfon. "Tu saps com és de dur això?"

Desinfecció del centre

Mejías explica que la direcció del centre ha intentat contractar més gent, però esclar, qui vol treballar ara en una residència d'avis? Ningú. Els Bombers de Barcelona van desinfectar el centre dissabte passat, però és que la Fundació Casa Asil ja havia fet el mateix la setmana anterior amb una empresa privada. Es va netejar habitació per habitació, sala per sala, i no va servir de res. En els últims quatre dies hi han mort sis persones. "Si no fan la prova del coronavirus als residents i al personal, és impossible parar-ho", denuncia Mejías. "Jo crec que no ens volen fer la prova perquè no quedaria ningú per treballar. Totes donaríem positiu".

La Carme té la seva mare ingressada a la residència. Assegura que la Fundació Casa Asil està sent transparent amb la informació: cada dos dies li envien un correu electrònic amb les últimes notícies, que cada cop són més dures. No sap si treure la seva mare de la residència, però a casa seva no té ni un llit adaptat, ni els aparells per atendre-la, ni atenció mèdica, i la seva mare és una persona completament dependent.

"Gràcies pel vostre esforç. Ànims a tots. Junts podem", diu una pancarta penjada just davant del centre. Però les treballadores, asseguren, necessiten molt més que ànims.