Un viacrucis per poder cobrar l'ingrés mínim vital

MartorellEs va plantejar com la gran esperança per donar un flotador a les famílies més empobrides i, nou mesos després de la seva posada en marxa, l'ingrés mínim vital (IMV) està resultant un fracàs i tant la complexitat dels tràmits com la poca claredat exclouen el gruix de les persones amb més necessitats, segons denuncia un estudi elaborat per ECAS, Entitats d'Acció Social, i l'Ajuntament de Barcelona, en què es reclama simplificar el procés i adequar les rendes mínimes exigides a les del 2021 i no a les d'abans del coronavirus.

Les dades són més que eloqüents: tres quartes parts de les sol·licituds s'han denegat a l'Estat, i a Catalunya s'han concedit 14.000 prestacions, lluny de les 200.000 famílies detectades el 2018 que complirien els requisits per acollir-se a aquesta prestació no contributiva aprovada pel Congrés el mes de maig passat. Tenint en compte que la pandèmia ha creat una bossa de "nous vulnerables" entre els autònoms o treballadors de serveis (hostaleria, turisme) que han perdut la feina i el mig milió de treballadors acollits als ERTO que corren el risc d'acabar en un ERO, la xifra de desprotegits és, amb tota seguretat, molt més elevada. "L'índex de cobertura és baix respecte a la pobresa i pot ser una quarta part de la quarta part", il·lustra Lluís Torrens, director d'Innovació Social de l'Ajuntament de Barcelona.

Segons les entitats socials que acompanyen els possibles beneficiaris, el circuit és "caòtic i complex" des de la primera casella a l'hora de fixar quins són els criteris per accedir-hi, perquè entre els requisits s'estableix que es donen a persones de més de 23 anys, amb residència legal i que viuen en "unitats de convivència", nuclis amb relacions de parella o família fins al segon grau, obviant els rellogats, els immigrants sense regularitzar i els sensellar als quals deneguen l'empadronament. Beatrice Carpani, de la Fundació Surt, ha explicat que a sol·licitants sense cap ingrés se'ls denegava perquè no complien "el requisit de vulnerabilitat econòmica".

A partir d'aquí, a cada tram es complica la troca perquè s'exigeixen documents de diverses administracions i tots els tràmits s'han de fer per la via telemàtica, fet que dificulta la població beneficiària, que en bona part no disposa d'internet o de coneixements digitals per omplir uns formularis difícils de comprendre, denuncia l'ECAS. A més, es requereix que els sol·licitants tinguin un correu electrònic i un compte corrent al seu nom, quan la realitat és que un 6% no en tenen, i en especial aquest grup són dones de famílies monomarentals.

La càrrega dels serveis socials

Amb aquesta carrera d'obstacles, els beneficiaris es veuen obligats a recórrer a entitats socials o serveis socials municipals, que durant la pandèmia no han parat de tenir nous usuaris i nous tràmits i han vist com la càrrega de feina els ha sobrepassat. "Què passaria si aquestes associacions no existissin?", es qüestiona l'autor de l'estudi, Carlos Delcós, de l'IGOP, que ha assegurat que el suport de les ONG és "imprescindible" per evitar que el nombre de desprotegits creixi encara més.

La confusió continua un cop s'ha presentat la sol·licitud i en un percentatge molt alt l'administració denega l'ajuda sense explicar clarament per què i deixa només deu dies per presentar al·legacions, un termini massa curt, ja que els demandants no sempre se n'assabenten a l'instant –molts no tenen accés continu a una línia d'internet per fer un seguiment de la consulta i quan saben que han sigut rebutjats ja és massa tard.

Per a Teresa Crespo, vocal de pobresa d'ECAS, el model de l'IMV fracassa en el seu intent de prevenir el risc de la pobresa i l'exclusió social, els motius que van impulsar el govern espanyol a implementar-lo. Crespo denuncia que els sol·licitants estiguin constantment obligats a provar la seva pobresa i siguin tractats com a "subjectes de sospita" i no de drets. "Prou de desconfiança cap a les persones sol·licitants", ha reclamat en la presentació telemàtica de l'informe, al costat de representats d'altres entitats. En aquest sentit, les organitzacions han demanat que s'informi millor que la prestació és compatible i complementària de la renda mínima garantida que des del 2017 concedeix el Govern a famílies vulnerables i que ser beneficiari d'aquest ajut doni accés directe a l'IMV.

També troben moltes dificultats les persones migrades o els nous vulnerables com a conseqüència de la pandèmia, ja que els ingressos que es tenen en compte són els de l'any anterior. Aquest "excés de restricció" i de zel per evitar que gent que no compleix els requisits acabi cobrant la prestació és perjudicial perquè, en expressió de Lluís Torrens, "per evitar falsos positius [que rebin l'ajuda] hi ha milers de falsos negatius".