L'objectiu d'entre 15 i 20 milions de vacunats a l'estiu és irrealitzable

LondresLa pell de l'ós s'ha venut abans de caçar-lo. És el que ha passat amb els grans anuncis sobre vacunació que el darrer trimestre de l'any passat van fer diferents governs de la Unió Europea (UE), entre altres l'espanyol, potser el més agosarat i el que més emfàticament ho va fer, amb l'excepció del britànic, que també hi ha posat molta carn a la graella, encara que el Regne Unit ja no és membre de la Unió des de fa quasi un any.

A finals de novembre, el president del govern, Pedro Sánchez, va assegurar que l'objectiu era tenir vacunada "bona part de la població" abans de l'estiu: parlaven llavors d'entre 15 i 20 milions de persones. Una previsió molt ben intencionada però potser massa optimista, que ara ja sembla impossible d'acomplir llevat que tant el ritme d'immunitzacions com l'abastiment de les vacunes ja aprovades, Pfizer/BioNTech i Moderna, i les que es preveu que s'aprovin en els propers dos mesos –Oxford/AstraZeneca a finals de gener i Jansen (Johnson & Johnson), presumiblement a finals de febrer– millorin exponencialment les respectives perspectives de producció.

El repte, en tot cas, és vacunar el màxim nombre de persones (entre el 60% i el 70% de la població es considera el nivell crític per començar a tenir una immunitat de ramat, d'acord amb el president de l'Associació Espanyola de Vacunologia, Amós García Rojas), assumint, encara que de moment no hi ha cap certesa, que un immunitzat no pot transmetre el virus.

Xifres descoratjadores

Els exemples britànics i espanyol il·lustren molt bé les dificultats de complir les previsions. Des del 8 de desembre, quan es va iniciar al Regne Unit la vacunació amb Pfizer/BioNTech, fins a aquest dijous, l'NHS (sistema públic de salut britànic) ha aconseguit protegir amb una primera dosi 3,06 milions de persones.

La previsió del govern de Boris Johnson era que el 15 de febrer s'havia d'haver vacunat la població de més risc: entre 13,5 i 15 milions de persones. Tot i que ja es disposa de dues vacunes –el 5 de gener es va començar amb la d'Oxford– al ritme actual –una mica més de mig milió de persones per setmana– no s'hi arribarà fins al juliol.

La urgència és màxima i Londres ja ha autoritzat des d'aquest dijous un programa pilot de vacunació en sis farmàcies, possible amb la vacuna d'Oxford, que només necessita nevera convencional per conservar-la. En les properes setmanes n'hi haurà 200 que ho faran. També s'han establert vacunòdroms de gran capacitat, o s'hi està treballant, que es vol que obrin 24 hores al dia. De moment, però, tot són plans.

Menys de 600.000 persones

Què ha passat des del 27 de desembre a Espanya? Per vacunar, en el pitjor dels casos, només 15 milions de persones fins a finals de juliol, cal posar 30 milions de dosis –si es vol respectar la doble injecció i mentre no entri en servei la vacuna de Jansen, l'única d'una sola punxada del portafolis de 2.300 milions de dosis que ha comprat la UE–. Això implica 850.000 administracions per setmana (121.000 per dia), assumint, a més, que els darrers immunitzats del juliol ja se n'aniran fins a la tercera setmana d'agost per completar el cicle.

Fins a aquest dimecres, arreu de l'estat s'havien vacunat, només, 581.638 persones. La mitjana diària és de 32.311. Si no es millora molt la ràtio, si es manté amb la mateixa velocitat actual, el 31 de juliol només s'hauran vacunat 7,01 milions de persones. Menys de la meitat de l'objectiu mínim fixat. L'estiu no s'haurà salvat. És o hauria de ser previsible que el ritme augmenti. Però es dubtós que ho faci en la progressió necessària.

Treballar a cegues implica no poder planificar prou bé la campanya, un altre dels grans elements afegits a les dificultats d'una operació logística tan inèdita per la complexitat com massiva per la quantitat. Es treballa a cegues, entre altres raons, perquè no hi ha cap certesa del nombre exacte de lliuraments de vacunes. A Catalunya, per exemple, arribaran 700.000 dosis de Pfizer/BioNTech fins a finals de març, cosa que permetrà immunitzar 350.000 persones. Però és una estimació.

D'altra banda, la Unió Europea, a través de la Comissió, no informa públicament ni del nombre de lliuraments per a cada estat membre ni si es produeixen variacions en dates i quantitats previstes. Només de forma general ha dit: "

Malgrat tot, la marxa del pla de vacunació a l'estat espanyol no és, ni de lluny, la pitjor en comparació amb la resta de països de la Unió Europea. Només Dinamarca (2,04) i Itàlia (1,47) han vacunat més persones per cada 100 habitants que Espanya (1,24). Amb diferència, però, al capdavant, tot i que fora de la UE, hi ha Israel (23,56), que ha fet un esforç sense parangó posant, probablement, la seva eficiència militar al servei de la batalla contra el covid-19.