"La vacunació dels professionals sanitaris ha de convèncer els escèptics"

Santa Coloma de GramenetLa vacunació a les residències del país està en marxa. Després de les primeres dosis administrades aquest diumenge, el gruix de vacunes es desplegarà previsiblement a partir de dimarts per cobrir les persones grans que viuen als geriàtrics i els professionals que hi treballen. El sí a la vacuna d'aquestes persones és crucial per avançar cap a la immunitat de grup, com també ho serà especialment la resposta de tot el personal sanitari, el segon gran col·lectiu prioritari cridat a vacunar-se, segons ha recordat el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon. Amb la immunització del personal sanitari no només es protegirà el sistema i els pacients que s'atenen, sinó que també es reforçarà un missatge d'acceptació de les vacunes entre la població, encara força escèptica a causa del temps rècord en què s'han desenvolupat les vacunes.

Els immunòlegs consultats per l'ARA defensen que el milió de professionals sanitaris que es podrien vacunar a Catalunya –treballadors d'hospitals i d'atenció primària, centres d'atenció sociosanitària i residències, farmàcies i serveis mèdics d'emergència– han de ser els principals promotors de la confiança en la seguretat i eficiència de les vacunes. "Si s'aconsegueix vacunar la majoria [de sanitaris], la població hi anirà al darrere massivament", assegura el director del màster de control de la infecció a la UB i vocal de la junta del Cercle de Salut, Enric Limón. En canvi, si hi ha poca cobertura entre el personal sanitari es generarà l'efecte contrari: augmentarà encara més la desconfiança.

La cursa mundial per aconseguir la vacuna més segura i eficaç és excepcional. Només deu mesos després de descriure i seqüenciar el virus ja hi ha centenars de vacunes en estudi i almenys tres han arribat –com Pfizer/BioNTech– o ho faran d'aquí a poques setmanes –Moderna i Oxford/AstraZeneca–. "Totes han superat les etapes clíniques i les agències han estat tan informades en tot moment que, quan els arriben els expedients, ja en tenen tota la informació", explica la immunòloga i investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Matilde Cañelles, que afegeix que si el procés s'ha accelerat és "perquè és una pandèmia i s'hi han destinat més diners" que en un procés normal.

Però precisament la sobreinformació sobre l'estat de les vacunes ha fet créixer les reticències davant la vacunació. L'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) recull que només el 40,4% dels ciutadans assenyalen estar disposats a vacunar-se immediatament. La xifra suposa una lleugera millora –a l'anterior enquesta eren 32,5%– però cal tenir en compte que el CIS ha eliminat una pregunta en què el 55,2% dels enquestats deien que primer preferien veure els efectes sobre la població de la vacuna administrada.

"La gent té dret a tenir dubtes i és aquí quan el metge de capçalera i les infermeres tenen un encàrrec molt important, que és el d'escoltar i explicar-se amb tota la transparència i honestedat possibles", explica Adelaida Sarukhan, doctora en immunologia i redactora científica de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Els professionals sanitaris tindran un paper clau als centres de salut per fer conscienciació, segons Cañelles, ja que el pacient hi confia i, alhora, són els que millor els poden traslladar com funciona i què han d'esperar de la vacuna. De fet, del grup dels escèptics constatat pel CIS, aproximadament tres de cada cinc afirmen que canviarien d'opinió immediatament si el seu metge els recomanés vacunar-se donat el seu historial clínic. "No només se'ls ha de prioritzar com a receptors de la vacuna, sinó que han de ser els seus promotors, predicar amb l'exemple i ser els primers convençuts dels seus beneficis. I evidentment han de vacunar-se. La vacunació dels professionals sanitaris ha de convèncer els escèptics", resumeix Sarukhan.

Més d'un 70% d'immunitat

Segons una altra enquesta, en aquest cas de la Universitat de Barcelona, únicament tres de cada deu persones estarien disposats a posar-se la vacuna tan aviat com estigui disponible. Un 14% asseguren que no se la posarien i un 56% diuen que s'esperarien un temps prudent abans de fer el pas. "Temem que quan arribin les vacunes hi hagi molta gent que no se la vulgui posar i que després tothom s'atabali perquè la vol", alerta Cañelles.

Sarukhan adverteix que a la gent se li ha d'explicar bé que és preferible mil vegades vacunar-se abans de contagiar-se. Si l'objectiu és que entre el 60% i el 70% de la població general es vacuni per assolir la immunitat de grup, en el cas dels professionals la taxa de cobertura hauria de ser encara superior i superar el 80%. Però el recel no només existeix entre la població general, sinó que també hi ha professionals que temen que les dosis no generin una resposta immune significativa i que això dissuadeixi la població.

"Els sanitaris són l'agent clau per generar confiança en la població i per crear un clima favorable per incentivar la vacunació en un temps relativament curt, cosa que és molt complexa", afirma Limón, que defensa que la necessitat de segones dosis i el fet que les mutacions obliguin a revacunacions estan sobre la taula i cal fer un debat obert i transparent.

Sigui com sigui, tots els experts consultats per l'ARA conclouen que el gran esforç col·lectiu que han fet científics d'arreu del món ha d'acabar amb el procés de vacunació i no amb el desenvolupament de les vacunes. Per això, Limón insta els sindicats, els col·legis professionals, les universitats i els proveïdors sanitaris, tant públics com privats, a posicionar-se a favor de la vacuna, a motivar internament el seu personal i a obrir línies directes per consultar dubtes i transmetre la informació tan honestament com sigui possible.

Qui vacunar primer?

A Catalunya els avis que viuen en residències i els seus cuidadors són el grup prioritari en la vacunació, especialment al principi de la campanya, quan les dosis seran molt limitades. El departament de Salut, però, assegura que s'anirà ampliant el focus del procés per anar vacunant progressivament també els professionals sanitaris, especialment les infermeres. "L'ideal seria fer-ho alhora, però fins i tot així crec que caldria començar pels sanitaris i els cuidadors, perquè hi ha evidències sobre el seu risc de fins a set vegades més gran d'emmalaltir greument. Immediatament després, vacunaria els majors de 80 anys per la seva vulnerabilitat i mortalitat", opina Sarukhan.

Qui cal prioritzar, doncs? ¿Els vulnerables o els més exposats? La immunòloga Matilde Cañelles admet que aquest és un tema controvertit que ha generat moltes discussions arreu del món i que només se'n podrà tenir una resposta d'aquí un temps, quan es vegi com evoluciona la immunitat als països que ja han començat a vacunar, els Estats Units i el Regne Unit.

"Els immunòlegs encara tenim dubtes sobre l'efectivitat de les vacunes en els ancians a causa del seu sistema de defenses, que és més rudimentari", explica. La investigadora reconeix que per la seva elevada mortalitat, els més grans de 80 anys han de ser els primers a vacunar-se però només si la vacuna és realment efectiva. "Si no fan prou efecte", i tenint en compte la limitació de dosis inicial, defensa que "caldria prioritzar indubtablement els sanitaris".