Tres quartes parts dels estrangers paguen a tercers per aconseguir cita prèvia a Barcelona

BarcelonaEl retard al servei d’atenció i tràmits d’estrangeria s'ha agreujat encara més per la falta de personal durant la crisi del covid i deixa milers de persones indefenses legalment perquè no poden renovar o tramitar la seva documentació. El col·lapse és total i afecta fins i tot la porta d'accés d'aquest servei gestionat per l'Estat: tres quartes parts dels immigrants que sol·liciten cita no l'aconsegueixen, i el 65% han hagut de pagar a tercers per aconseguir cita, un tràmit que és gratuït. Un 30% han pagat entre 50 i 100 euros, i un 11% han pagat més de 100 euros. El 80% de les gestions estaven relacionades amb la targeta d'identitat d'estranger (TIE), segons revela una enquesta del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona a la qual han respost més de 1.200 persones. El 34% dels enquestats tenien la TIE caducada i el 62% han intentat més de 50 cops tenir una cita prèvia.

Pel que fa als tràmits per als quals les persones enquestades sol·licitaven la cita, el 60% eren per la presa d’empremtes i l’expedició de la TIE i el 20% per recollir-la. A més, una petita part de la població enquestada, el 5%, requerien poder dur a terme tràmits relacionats amb l’asil, ja sigui per fer-ne la sol·licitud o amb relació a la documentació de protecció internacional.

La sol·licitud de cita només es pot fer a través de la seu electrònica d’Estrangeria, un tràmit que d’entrada genera ja dificultats a causa de la bretxa digital present en aquest col·lectiu i a tota la societat en general. Així i tot, la gran majoria de persones enquestades, sis de cada deu, revelen que han intentat realitzar el procediment en més de 50 ocasions, i només l'1% ho han aconseguit a la primera.

La resta, el 15% ho han hagut d’intentar entre 11 i 30 vegades, el 14% entre 31 i 50 vegades, i el 8% entre dues i 10 vegades. Les dificultats per accedir a la sol·licitud de cita han provocat que moltes persones hagin acudit a serveis de pagament, ja sigui a través d’advocats (19%) o locutoris i gestors de cites (37%), segons informa l'ACN.

Així, el 64% de les persones declaren haver pagat per un tràmit que, fet a través de la seu electrònica, és gratuït, amb unes despeses que en alguns casos han superat els 300 euros. El grup més nombrós de persones que han pagat per a l’obtenció de cita hi ha destinat imports d’entre 51 i 100 euros (29,8%), i el 23,8% hi han destinat menys de 50 euros.

Conseqüències directes

La conseqüència directa de no aconseguir la cita i, per tant, de no poder fer cap tràmit d’estrangeria és la de no poder regularitzar la situació d’aquestes persones o renovar permisos prèviament concedits, cosa que pot fer-les caure en la irregularitat sobrevinguda. Les conseqüències de no disposar de la TIE són la impossibilitat d’aquestes persones migrades o sol·licitants d’asil de mantenir una vida autònoma i estable, fa difícil o impossible l’accés a l’asil, a un contracte de treball (cosa que també afecta la persona o empresa que contracta), a un contracte de lloguer, a un compte bancari, al reagrupament familiar, ajudes socials o un ERTO, al carnet de conduir, entre molts d’altres, a més de possibles situacions d’estrès i angoixa per la incertesa provocada.

La situació podria agreujar-se a finals d’aquest desembre, quan finalitza la pròrroga dels permisos de residència i treball que vencien des del moment en què es va decretar el primer estat d’alarma.

El Consell Municipal d’Immigració de Barcelona (CMIB) ha dut a terme entre el 10 i el 22 de novembre una enquesta oberta per quantificar l’afectació dels retards continuats del servei d’atenció i tràmits d’estrangeria en les persones migrades a Barcelona. L’enquesta, que ha estat disponible a la web Decidim.Barcelona en set idiomes (anglès, àrab, castellà, català, francès, urdú i xinès), ha comptat amb la participació de 1.208 persones, gràcies a la difusió de participació de les entitats que formen part del CMIB i de les diferents comunitats de persones d’origen migrant de la ciutat. La comunitat que més ha participat a l’enquesta ha sigut la de persones d’origen xinès, ja que aquesta llengua ha sigut la més utilitzada per respondre-la, el 43,6%, seguida del castellà (30%), el català (14%), l’urdú (6%), l’anglès (5%), el francès (0,4%) i l’àrab (0,3%).