Mampares, desinfectant i mascaretes: així són els taxis a Barcelona en temps de pandèmia

BarcelonaL’Andrés ha posat film transparent –aquelles làmines fines de plàstic que es fan servir per embolicar aliments- entre els reposacaps dels dos seients davanters del seu taxi. "No et creguis, no n’he utilitzat gaire. Amb menys d'un rotllo de film n’he tingut prou", assegura. El resultat és rudimentari però sens dubte útil: el film impedeix que el passatger es pugui acostar al conductor des del seient del darrere. "És que, quan et despistes, se t’acosten massa quan van a pagar", es justifica l’Andrés, que admet que altres taxistes sí que han col·locat al vehicle unes mampares que tenen més cara i ulls, fabricades per un professional, però que han hagut de pagar entre 55 i 60 euros. I la seva economia, assegura, actualment no pot assumir més despeses.

L’Andrés és un jove alt i robust. Té 26 anys i porta una mascareta. Diu que es dedica a això del taxi des de fa relativament poc, quatre anys. Té el taxi aparcat just davant de la porta de l'Hospital del Mar de Barcelona i fa petar la xerrada amb un company mentre espera clients. Però no hi ha sort. Ja porta mitja hora i no surt ningú de l'hospital. Al darrere hi ha una desena de taxis més, que també esperen.

"Aquí t'hi estàs com a mínim quaranta-cinc minuts esperant, però què hem de fer? Ara l'únic lloc on pots trobar clients a Barcelona és davant d'un hospital", assegura el jove. Segons diu, donar voltes per la ciutat és en l'actualitat una autèntica pèrdua de temps. Ningú atura un taxi. Literalment no hi ha passatgers.

Lavabos tancats

"No m'han deixat entrar al lavabo, i això que ho he demanat de bones maneres", es queixa indignada l’Ana María, que es dirigeix cap on són els seus companys amb pas decidit. També és taxista, té 31 anys, i assegura que actualment és fins i tot difícil que et deixin fer servir un lavabo. "He anat a urgències de l'hospital i també a consultes externes, i als dos llocs m'han contestat que el lavabo és només per al personal, i això que els he dit que m'estic pixant", es queixa. Segons diu, els lavabos també estan clausurats en la majoria de les gasolineres. I els bars segueixen tancats, així que tampoc hi pot anar, que és el que feia abans que comencés tota aquesta pandèmia.

"Ves a l'Estació de França, que allà crec que el lavabo està obert", li aconsella un company. Però l’Ana María es resigna. "Aguantaré", sospira. Fa un munt d’estona que espera clients a la parada de taxis davant de l'hospital i ara no se n’anirà. I menys amb el panorama actual: els taxistes només estan autoritzats a treballar a Barcelona un únic dia a la setmana i algun cap de setmana al mes. És la solució salomònica de l'Institut Metropolità del Taxi per adaptar l'oferta a l'escassa demanda actual.

"El dia que treballo a la setmana guanyo uns 100 euros, o com a molt molt 150", explica la noia. En definitiva, que no està per perdre el temps. Ella no ha posat una mampara al taxi, però assegura que ha comprat unes tovalloletes especials per desinfectar el vehicle. L'Andrés també té la seva pròpia fórmula per netejar: ha barrejat alcohol amb gel desinfectant i l'aplica amb un polvoritzador als tiradors de les portes del taxi i als cinturons de seguretat. Confia que, usant dos productes, el resultat serà més eficaç.

Víctor Varas té 37 anys, en fa sis que és taxista, i ell sí que ha instal·lat una mampara oficial al seu cotxe i fins i tot l’ha desinfectat amb ozó. Tot li va costar més de seixanta euros. La mampara és d’un plàstic similar al que es fa servir per cobrir un cotxet de nen quan plou, s’ajusta perfectament al vehicle i fins i tot té un forat a la part inferior perquè el client pugui pagar al conductor. "La vaig posar fa tres setmanes, quan encara no era obligatori que els passatgers portessin mascareta al transport públic", comenta l’home. Ara, confessa, potser no s’hauria gastat aquests diners. "I tant que desinfecto entre servei i servei. Tenim temps de sobres per netejar. No hi ha feina", lamenta.