La primera onada del covid frena un de cada quatre trasplantaments d'òrgans a Catalunya

Santa Coloma de GramenetSense llits de cures intensives ni professionals sanitaris que poguessin operar-los, les persones pendents d'un trasplantament d'òrgan han viscut en la seva pròpia pell l'altra cara de l'epidèmia: la de passar a un segon pla tot i necessitar més que mai el sistema sanitari. Acostumats a ser líders en trasplantaments i donacions a l'ecosistema europeu i després de set anys encadenant dades de rècord, l'epidèmia ha truncat l'èxit dels hospitals catalans, que van haver de suspendre moltes d'aquestes intervencions durant tres mesos per poder fer front al virus. Concretament, l'any passat es van practicar un total de 997 trasplantaments d'òrgans, un 23% menys que l'any 2019, quan es van assolir les 1.296 intervencions.

Els trasplantaments més freqüents l'any passat van ser els de ronyó (677), fetge (188) i pulmó (73), unes xifres que van caure fins a un 40% respecte a l'any anterior en el cas de les implantacions pulmonars. El trasplantament de cor és el que va patir la caiguda més dràstica: va passar de les 70 intervencions del 2019 a les 36 de l'any passat; és a dir, es van practicar la meitat de trasplantaments cardíacs a tot el país. En canvi, els hepàtics i els pancreàtics només s'han reduït un 4,6% i un 15%, respectivament.

Aquestes xifres han fet retrocedir Catalunya cinc anys enrere, al 2015, quan es feien 955 trasplantaments. Durant el pic de la crisi sanitària, entre els mesos de març i maig, els trasplantaments es van limitar als pacients pediàtrics i als casos urgents, que són els que necessiten el trasplantament d'un òrgan vital per sobreviure. "El 2020 ha sigut un any molt complicat però, malgrat la pandèmia i gràcies a l'esforç dels professionals, hem fet gairebé un miler de trasplantaments", ha celebrat aquest dimarts la consellera de Salut, Alba Vergés, en la roda de premsa anual per fer balanç de l'activitat de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

Les autoritats sanitàries remarquen que quan els hospitals van poder recuperar part d'aquesta activitat quirúrgica cabdal, a partir de l'estiu, es va garantir l'accés progressiu dels pacients. A més, destaquen que els trasplantaments pediàtrics han tornat a batre el seu propi rècord, amb 54 intervencions, la majoria (47) realitzades a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Al detall, l'any passat es van fer 24 trasplantaments de ronyó infantils; 19 de fetge; 6 de cor i 5 de pulmó.

"Durant la primera onada, gràcies a la menor afectació del covid en els infants, els programes de trasplantament pediàtrics van estar oberts, i això va permetre mantenir o incrementar l’activitat durant els mesos més complicats", ha explicat el president de la Societat Catalana de Trasplantament i cap de la unitat de trasplantament renal de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Francesc Moreso.

En canvi, els trasplantaments d'adults pràcticament van desaparèixer durant la primera onada: al març se'n van fer 29; a l'abril només 7, la xifra més baixa documentada, i al maig 36. El revés epidemiològic va fer caure la taxa de trasplantaments per milió de població fins a les 128 implantacions. L'any 2019 se n'estaven fent 169.

Menys donacions

Quan tots els hospitals es van convertir en espais d'atenció exclusiva i continuada al coronavirus, una de les primeres decisions dels centres va ser suspendre totes les intervencions quirúrgiques no urgents per alliberar espais a les UCI per al coronavirus. Els sanitaris tampoc no s'atrevien a exposar els pacients per la seva extrema vulnerabilitat. A més, encara que ho haguessin volgut, tampoc haurien pogut fer-ho: la majoria de cirurgians s'havien convertit en metges intensivistes i les infermeres es dedicaven de ple al covid. "La primera onada va ser traumàtica: va frenar sobtadament tota l'activitat de trasplantaments", sintetitza Moreso.

Fins al juny no es va poder recuperar certa activitat i, tot i així, els hospitals encara ara breguen per pal·liar els greus efectes de l'aturada i recuperar la normalitat. Sobretot, treballen per no haver de recórrer de nou al tancament dels quiròfans ara que la tercera onada els colpeja amb força. D'altra banda, durant la segona onada, l'embat del virus no ha fet oscil·lar la corba de trasplantaments, sinó tot al contrari: les intervencions s'han mantingut relativament elevades, amb un centenar d'implantacions mensuals (vegeu gràfic).

Com que la majoria d'implantacions es van ajornar durant tres mesos, no només els trasplantaments van quedar reduïts a la seva mínima expressió al primer trimestre de l'any. També els processos de donació d'òrgans es van aturar en sec. L'any passat es van destinar un 29% menys d'òrgans que el 2019: van passar dels 510 donants cadàver vàlids als 267. A més, també s'ha registrat un descens del 17% en els donants vius, que han passat dels 134 del 2019 als 111 de l'any passat. Indirectament, la pandèmia ha frenat un altruisme del que Catalunya sempre s'havia pogut vanagloriar.

No obstant això, Vergés ha volgut destacar el trasplantament d'úter que va realitzar l'Hospital Clínic el mes passat entre germanes, el primer a tot l'Estat, i el tercer trasplantament renal creuat de donant viu que va fer la Fundació Puigvert conjuntament amb Portugal, el primer en l'àmbit internacional del sud d'Europa.

A més, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya va distribuir 13.133 unitats de teixits el 2020: 2.716 unitats de teixit ocular; 9.646 de teixit musculoesquelètic; 465 de teixit cutani i 306 de teixit cardiovascular. I una altra dada positiva va ser l'increment dels donants de medul·la òssia a Catalunya, que han passat dels 56.509 als 61.536 malgrat l'impacte de la pandèmia.

El director de l'OCATT, Jaume Tort, ha remarcat que s'ha produït una davallada de donants per accident de trànsit, molt relacionada amb l'aturada de país i el confinament domiciliari, amb un 2,6% del total de teixits donats per persones finades. El 2019, en canvi, representaven el 6,1% dels casos. En total, els 378 donants cadàvers i vius, gestionats als 23 centres autoritzats de Catalunya, han generat 1.031 òrgans aptes per al trasplantament.

Llistes d'espera esbiaixades

I tot i que gradualment les donacions i els trasplantaments s'han anat incrementant, en part perquè el sistema s'ha adaptat i ha establert circuïts diferenciats per garantir la seguretat de les instal·lacions, a finals d'any encara no es van poder recuperar els nivells prepandèmia. Si bé a priori les llistes d'espera per un òrgan s'han anat reduint i enguany només n'hi ha 1.073, quan el 2019 eren 1.217, Tort ha admès que aquesta és una interpretació esbiaixada.

"No s'han inclòs nous pacients a causa de la disminució de l'activitat de consultes externes i derivacions, especialment durant la fase crítica de la pandèmia", ha detallat. En definitiva, l'any passant van entrar a la llista menys candidats a rebre un òrgan que altres anys i, per tant, les xifres "haurien de ser superiors". En concret, el 31 de desembre constaven 925 persones esperant un ronyó, 40 un fetge, 31 un cor, 53 un o dos pulmons i 23 un pàncrees. D'aquests, 14 són infants i adolescents.

Pel que fa als consentiments per a la donació d'òrgans, si bé vuit de cada 10 famílies dels candidats a donants van consentir l'extracció dels òrgans o van seguir els desitjos del seu familiar (voluntats anticipades o manifestacions verbals), hi va haver un 16,5% que es van oposar que els teixits d'un parent es destinessin a una altra persona. Això suposa un 0,5% menys que l'any 2019. La majoria de les oposicions es van formular per familiars que no adduïen cap motiu concret o pel mateix potencial donant, que així ho va deixar dit de forma anticipada. També hi destaquen les negatives per dubtes de la família amb la integritat corporal després de la mort i per raons religioses.