El coronavirus dispara les sol·licituds d'ajudes per comprar menjar i pagar el lloguer

Les entitats del tercer sector reclamen una renda vital temporal per als més vulnerables

Sensellar fent cua sota la pluja al davant del pavelló habilitat a Montjuïc
Maria Garcia
08/04/2020
4 min

GironaLes conseqüències de la crisi del coronavirus comencen a fer estralls entre els sectors més vulnerables de la població. Càritas, la Creu Roja, el Banc d'Aliments i la Taula del Tercer Sector alerten que han crescut exponencialment les sol·licituds d'ajuda per pagar despeses bàsiques com el menjar o el lloguer. "Calculem que aquest abril anirà a més i que incrementarem un 100% la demanda d'ajudes en alimentació i productes bàsics", adverteix el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist.

"Aquest abril serà molt crític", reconeixen des del tercer sector, que reclamen a la Generalitat un òrgan de coordinació conjunta que defineixi un pla d'emergència social amb mesures com la que proposa el director de Càritas, Salvador Busquets: una renda vital temporal. "Pal·liaria molt la situació d'emergència actual i, a més, les entitats podríem destinar els nostres recursos a altres col·lectius, com les persones en situació irregular, que no existeixen per a l'administració", subratlla.

Les entitats socials avisen que la crisi sanitària sense precedents del coronavirus està derivant en una emergència social. L'aturada de l'economia ha deixat sense ingressos centenars de persones que vivien, majoritàriament, de l'economia submergida o amb infracontractes en àmbits com el servei domèstic, la cura de persones grans, el manteniment o el sector serveis. Ara no poden demanar l'atur ni cap ajuda, i han hagut de trucar a la porta de les entitats socials per poder comprar menjar o pagar l'habitació que tenen rellogada.

A Càritas han multiplicat per tres les peticions d'ajuda social, el Banc d'Aliments ha repartit 900.000 quilos d'aliments des de l'inici de l'estat d'alarma i la Creu Roja ha augmentat un 25% la demanda d'ajudes i preveu arribar al 100% aquest mes. "És, malauradament, com una tempesta perfecta: som una societat feble que encara no s'ha recuperat de la crisi del 2007, molta gent no té estalvis ni una xarxa de suport i ara s'ha quedat sense feina. Plou sobre mullat i, a més, hi ha molta incertesa: ningú sap com anirà ni quan es reprendrà l'activitat econòmica", exposa el coordinador de la Creu Roja a Catalunya.

Una pobresa transversal i creixent

El director de Càritas recorda que el 25% dels catalans viuen en una situació de pobresa i exclusió i que són ells els que primer han rebut les conseqüències de la crisi del coronavirus: "Ens hem acostumat al fet que una quarta part de la població no pot sobreviure amb el que ingressa i ara han sigut els primers que s'han quedat sense els pocs ingressos que rebien. Només una dada: el 80% de les demandes que hem rebut en els últims dies eren de productes bàsics", indica Busquets, que descriu el perfil de les persones que han sol·licitat ajuda a l'entitat des que es va decretar l'estat d'alarma: "És un perfil molt divers i transversal. Des de famílies joves amb nens petits fins a mares solteres o homes i dones de 50 anys en amunt, que viuen de manera molt precària i que sobrevivien amb feinetes". I molts són persones que havien necessitat ajuda durant la crisi del 2007 i que ara s'hi han tornat a trobar.

A la Creu Roja, a més, han detectat un nou perfil que els ha sol·licitat ajut des del decret d'alarma: persones grans sense cap xarxa familiar i que necessiten que algú els pugi la compra, els medicaments o les bombones de butà, perquè no poden sortir al carrer.

Un altre dels col·lectius que preocupen especialment a les entitats socials són les famílies joves amb infants que viuen en habitacions rellogades. "Les condicions en les quals viuen no són les òptimes: estan confinades en un espai reduït, amb sorolls i, en molts casos, han de conviure amb persones que no coneixen", destaca el director de Càritas, que adverteix, també, que creixerà la desigualtat entre els infants: "Aquests nanos no tenen accés a internet, no poden anar a l'escola, i s'eixamplaran un conjunt de bretxes: la digital, l'emocional, la social, la cultural..."

Una situació de precarietat que coneix personalment l'Anny, una veïna de la Garrotxa de 23 anys que en fa dos va arribar d'Hondures amb el seu fill de 3 anys. Treballava cuidant un senyor gran, però, amb l'arribada del covid-19, es va quedar sense feina. "No tenia contracte i no tinc papers, per tant, no puc demanar l'atur ni cap ajuda". Per això es va dirigir a la Creu Roja, que li ha proporcionat una targeta moneder per poder menjar. "He de pagar 150 € per l'habitació i no sé com ho faré aquest mes si no puc treballar. N'hauré d'agafar del menjar per no quedar-me al carrer. I el pitjor és no tenir-ne per al nen", lamenta.

Garantir uns ingressos

Davant la perspectiva que augmentin les emergències socials en les pròximes setmanes, la Taula del Tercer Sector reclama a la Generalitat que es redacti, juntament amb les entitats socials, un pla d'emergència social post covid-19: "És imprescindible garantir un sistema de drets socials i de protecció social sòlid i eficient per no tornar a deixar ningú enrere", deixen clar en un comunicat, abans d'advertir, però, que "no es poden aplicar les mateixes receptes ni repetir els mateixos errors que el 2008 perquè encara s'arrosseguen les conseqüències de l'anterior crisi".

Per això, des de Càritas, Busquets aposta perquè les administracions creïn una renda vital temporal: "Es pot donar a tots els ciutadans durant tres o quatre mesos i que els que no la necessitin la tornin amb la renda de l'any següent. O confiar en les entitats socials que treballem al territori i que conjuntament la fem arribar a les persones més vulnerables per cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació o l'habitatge".

Per donar resposta a l'allau de sol·licituds d'ajuda, totes les entitats han començat campanyes per recaptar donacions, sigui en forma de productes o serveis, o en aportacions econòmiques, que es poden consultar a les seves pàgines webs i xarxes socials.

stats