Sis mesos després: què sabem i què no sabem del covid-19

Què no sabem del covid-19, encara?

No sabem exactament quan el nou coronavirus va començar a infectar els humans, però ara que hem entrat al juny es pot dir que ja fa sis mesos que ens acompanya. Després de tot aquest temps, el coneixement científic sobre el virus encara presenta llacunes significatives.

Quantitat de virus per emmalaltir

Si es pot afirmar alguna cosa en relació amb el nombre mínim de partícules víriques necessàries per generar una infecció per coronavirus, és la següent: la xifra se situa entre una i un milió. Si es pressiona una mica més els científics, potser accedeixen a donar un ventall una mica més acotat: entre uns pocs centenars i uns quants milers, i algun potser s’atrevirà a llançar una estimació que voltaria els molts centenars basant-se en el que s’ha après del comportament del coronavirus causant de la SARS el 2002-03.

Per què té efectes tan diferents

La covid-19 és una malaltia voluble. Per bé que hi ha persones a qui només provoca símptomes lleus i passatgers, d’altres pateixen l’embat d’un quadre gripal greu que pot durar unes quantes setmanes. Una minoria dels pacients desenvolupa complicacions potencialment mortals i alguns poden sucumbir-hi. ¿Com és que hi ha persones que passen la malaltia sense més ni més i d’altres pateixen el procés inflamatori agut i els danys pulmonars que caracteritzen el covid-19?

Els experts afirmen que la resposta immunitària del pacient a la infecció vírica determina la gravetat del quadre clínic. Si el sistema immunitari sobrereacciona, pot desfermar una allau d’efectes nocius que lesiona els pulmons i altres òrgans. La funció immunitària s’afebleix amb l’edat i, de fet, les persones d’edat avançada que contrauen el covid-19 són de les més susceptibles a presentar símptomes greus, juntament amb les que pateixen patologies cròniques com hipertensió, diabetis o malalties cardiovasculars.

El paper dels infants

Hi ha moltes preguntes clau sobre els nens i el covid-19 a les quals encara no s’ha trobat resposta. Un dels misteris és el paper que tenen els nens en la propagació del virus. Els infants semblen tenir una probabilitat més petita de patir quadres clínics greus que els adults i representen aproximadament un 2% dels casos de coronavirus confirmats als Estats Units. Es diu, per exemple, que els infants tenen menys probabilitats d’infectar-se o que s’infecten amb la mateixa facilitat, però solen ser asimptomàtics o presentar escassos símptomes.

En qualsevol cas, cada cop hi ha més dades que apunten que els nens infectats poden contagiar el virus. A més, un estudi recent indica que, quan les criatures van a escola, es relacionen amb el triple de persones que un adult mitjà, de manera que les possibilitats que s’infectin o que transmetin la malaltia augmenten. Per bé que molts menys infants que adults han patit símptomes greus, s’han observat quadres molt greus en alguns nens i s’han registrat unes 20 morts d’infants a causa de la covid-19 als Estats Units i la resta del món. Dels informes hospitalaris se’n desprèn que les criatures més susceptibles de desenvolupar la insuficiència respiratòria que presenten els adults són les que ja pateixen una patologia greu. També hi ha estudis que assenyalen que els nadons i els nens en edat preescolar podrien ser més vulnerables que les criatures de més edat.

Quant dura la immunitat

¿Les persones que han contret el coronavirus estan protegides davant d’una infecció posterior? I, en cas afirmatiu, per quant de temps? Les respostes a aquestes preguntes tenen implicacions enormes per a la reactivació econòmica i per reduir la por de la població a reinfectar-se a curt termini, així com per a l’eficàcia de les vacunes. I el cert és que la ciència s’ha anat acostant de manera incessant però molt gradual a respondre a aquests interrogants. Quan el cos entra en contacte amb un virus, sol generar anticossos. Alguns d’ells són prou potents per neutralitzar el patogen i evitar una reinfecció. D’altra banda, l’organisme també produeix cèl·lules immunitàries capaces d’eliminar el virus.

Un equip científic ha informat que la majoria dels infectats, també els qui només han presentat símptomes lleus, generen anticossos potents. Les dades sobre les cèl·lules immunitàries han trigat més a sortir a la llum, però uns quants estudis apunten a l’existència d’una resposta vigorosa també per part d’aquestes cèl·lules.

Una qüestió que encara es desconeix és la duració de la immunitat. La comunitat científica té l’esperança, fundada en el comportament d’altres coronavirus causants del refredat comú, la SARS o la MERS, que la immunitat al nou coronavirus duri almenys un any.

.... i què sabem?

Després de sis mesos de conviure amb el nou coronavirus, la comunitat científica ha arribat a alguns consensos importants.

Hi haurem de conviure

L’estiu és a tocar, els estats surten del confinament i els nous casos de coronavirus estan baixant o, si més no, es mantenen estables en moltes parts del món. Com a mínim cent equips científics rivalitzen en la cursa per desenvolupar una vacuna. El virus, però, no ha donat senyals de desaparèixer: l’era de la pandèmia durarà força temps, probablement un any o més. Com va avisar el mes passat Mike Ryan, director executiu del programa d’emergències sanitàries de l’Organització Mundial de la Salut, “aquest virus pot convertir-se en un dels virus endèmics a les nostres societats i potser no desapareixerà mai”. Segons alguns científics, com més temps hi convisquem, més lleus seran els seus efectes; això està per veure, però.

S’ha de portar mascareta

El debat sobre la conveniència de les mascaretes per controlar la transmissió de coronavirus ja s’ha tancat. Tot i que, durant els primers mesos de la pandèmia, les autoritats sanitàries van donar consells confusos i sovint contradictoris, la majoria d’experts estan ara d’acord que, si tothom porta mascareta, ens protegim mútuament.

Els investigadors saben que fins i tot una mascareta senzilla pot convertir-se en una eficaç barrera per a les gotetes procedents del nas o la boca d’un contagiat. En un estudi publicat a Nature a l’abril, uns científics demostraven que, si els contagiats per la grip, el rinovirus o un dels coronavirus lleus dels refredats porten mascareta, es bloqueja prop del 100% de les gotetes víriques que exhalen, així com les diminutes partícules dels aerosols.

No cal patir per les superfícies.

Quan es va donar a conèixer aquesta notícia, l’amenaça del coronavirus va fer un gir aterridor: segons un estudi publicat al març al The New England Journal of Medicine, el virus, dintre d’un laboratori, pot arribar a sobreviure tres dies en algunes superfícies, com ara el plàstic i l’acer, i 24 hores al cartró. Altres estudis deien que s’havia trobat el virus als conductes de ventilació de les habitacions d’un hospital i a les baranes dels llits dels malalts.

A molta gent li va agafar por de contagiar-se del virus si tocaven una superfície on s’haguessin dipositats gotetes procedents d’una persona infectada i, tot seguit, es tocaven la boca, el nas o els ulls. Però cap d’aquests estudis buscava virus vius, només rastres del seu material genètic. Altres científics han dit que el virus, en general, potser es degrada més de pressa sobre aquestes superfícies. El Centre de Control i Prevenció de Malalties dels EUA va dir, després del març, que “es creu que les superfícies contaminades” no són la principal via de transmissió del virus.

Sembla que el principal vehicle de transmissió és la inhalació directa de les gotetes expulsades per una persona infectada quan esternuda, tus, canta o parla.

No cal patir per un virus mutant

Els virus que aconsegueixen entrar en nous hostes experimenten mutacions. Però aquestes mutacions no acostumen a tenir uns efectes significatius. Els científics han identificat noves mutacions inofensives en diferents llinatges del nou coronavirus. Aquests llinatges no són noves soques perilloses.

Per sort, els científics han descobert que, en comparació amb els altres, el nou coronavirus té un índex de noves mutacions relativament lent. I això és un gran alleujament per als fabricants de vacunes. Els virus de la grip muten tan de pressa que cal vacunar-se cada any per mantenir la protecció. El nou coronavirus representa uns reptes immensos per als fabricants de vacunes, però en molt bona part aquests reptes estan relacionats amb la fabricació de milers de milions de dosis en qüestió de mesos.

La calor no derrotarà el virus

El temps càlid i humit de l’estiu no frenarà del tot la pandèmia. Potser l’alentirà. Altres factors -reducció dels desplaçaments, augment de la distància personal, suspensió d’actes multitudinaris, ús de mascaretes- produeixen uns efectes que pesen més que la influència del clima.

Els rajos ultraviolats de la llum solar ajuden a destruir els virus dipositats sobre les superfícies, i alguns estudis han demostrat que la humitat també hi influeix. No sobreviurà a les piscines, ni a l’aigua dels llacs i el mar. El vent el dispersa. El risc de transmissió és més baix a l’aire lliure que als espais tancats. Però si un infectat s’asseu a prop teu i tus o parla molt, tant se val el lloc on siguis ni el bon temps que faci.

Com molt bé diu Peter Jüni, epidemiòleg de la Universitat de Toronto: “Aquest virus no necessita condicions favorables”. Té tota la població mundial no immunitzada esperant a ser infectada. Ja pot sortir el sol, que el nou coronavirus sobreviurà.

Traducció d'Ignasi Vancells i Lídia Fernández

Copyright The New York Times