L’espai per als sensellar a la Fira de Barcelona, una bomba de rellotgeria

BarcelonaAbans d'accedir als pavellons de la Fira de Barcelona que l'Ajuntament ha habilitat per allotjar els sensellar, li van prendre la temperatura i va haver de deixar totes les seves pertinences a l'entrada, sota una carpa. Després el van fer dutxar-se, li van donar roba nova –un xandall–, unes xancletes, productes de neteja, un sac de dormir i una manta i li van posar una polsera al canell amb dos números i una lletra. A partir d'aleshores va deixar de dir-se Alan Andrés Salazar i es va convertir en el B26-22, codi que corresponia al número del seu llit i al de la consigna on va deixar totes les seves coses.

El xilè Alan Andrés, de 36 anys, és una de les moltíssimes persones que van acudir a la Fira de Barcelona quan va començar tot això del coronavirus. Ell no vivia al carrer, assegura. S'allotjava en un hostal que, com tants d'altres, va tancar per la pandèmia i es va quedar sense un lloc on poder confinar-se. L'Ajuntament de Barcelona va ser una de les poquíssimes administracions –per no dir l'única– que van actuar amb celeritat i van buscar una solució per a tota aquesta gent.

La Fira acull en l'actualitat gairebé 400 persones en dos pavellons. "El menjar era molt bo", recorda l’Alan, que assegura que això i la dutxa eren el millor. ¿I el pitjor? "La gent que hi està allotjada", contesta. Segons diu, s’hi van formar grups rivals i els robatoris i les baralles eren constants. Ell només va aguantar-hi dues setmanes. Després va marxar-ne per por de contagiar-se i fart d'haver d'estar sempre vigilant.

Zona a l'aire lliure

Els pavellons habilitats per als sensellar a la Fira són els de just a la dreta de la rèplica de les quatre columnes jòniques de Josep Puig i Cadafalch, mirant cap a la imponent muntanya de Montjuïc. O sigui, a tocar de la Font Màgica, que ara de màgica en té ben poc: està apagada, l'àrea està totalment acordonada i ja no passegen ni turistes ni curiosos, només guàrdies urbans que vigilen la zona. Davant la Fira s'han instal·lat tendes militars, i també hi ha alguna ambulància i voluntaris de la Creu Roja que controlen l'accés. Aquesta entitat gestiona ara un dels pavellons. I Salut i Comunitat, l'altre.

A la part posterior dels pavellons, a l'exterior, s'ha habilitat una zona a l'aire lliure envoltada de tanques perquè els sensellar puguin sortir de l'edifici. És una esplanada on també s'han col·locat un munt de vàters portàtils, que es veuen perfectament des del carrer annex, l'avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per aquesta esplanada precisament, assegura l’Alan, és per on alguns sensellar s'escapaven del recinte i després hi tornaven amb droga. "També van trobar ganivets amagats entre les plantes", afirma.

Imatges de vídeo filmades per ell i per altres persones que continuen allotjades a la Fira a les quals ha tingut accés l'ARA mostren com en l'actualitat vigilants de seguretat privada escorcollen els sensellar amb detectors de metalls cada cop que entren o surten de l'edifici per anar a aquesta zona a l'aire lliure. A les imatges també es poden veure discussions a crits entre els allotjats al recinte i gent amuntegada al voltant d'una taula per poder carregar les bateries dels mòbils, on la distància de seguretat per evitar el contagi és una quimera.

"Ens prenen la temperatura cada tarda, abans de dinar", explica per telèfon el salvadorenc José Armando González, de 42 anys, que fins dimarts va estar allotjat a la Fira. Se'n va anar per voluntat pròpia i sense una raó prou justificada, i després ja no el van deixar tornar a entrar-hi, lamenta. Així és com funciona. Durant les setmanes que va estar-hi, assegura, almenys quinze persones van ser aïllades perquè tenien símptomes de coronavirus. "Malgrat això, a la resta no ens han fet cap prova per saber si estem infectats", es queixa.

Flavio González és argentí, té 40 anys i ell sí que continua allotjat a la Fira. També explica per telèfon la seva versió del que passa allà dins: "Hi ha baralles a la cua del menjar, baralles pel tabac i ara han posat una tele i també hi ha baralles pel canal que vol veure cadascú", resumeix. El pitjor, però, són els robatoris. "A la nit s'ha de dormir amb un ull obert, perquè si no t'ho roben tot: el mòbil, els cigarrets, els diners o fins i tot la roba i les vambes que ens dona la Creu Roja", explica. Alguns sensellar han sigut expulsats precisament per això, diu, però els problemes continuen.

Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels –que és una de les entitats amb més experiència en l'atenció a les persones sense llar–, explica que tot això no li sona a res de nou. "Els robatoris i les baralles també són normals als albergs", diu. "Si un professor experimentat ja té problemes en una classe amb 25 adolescents, és lògic que el descontrol sigui total en un espai tan massificat com la Fira", afegeix. Gent de totes les procedències i amb tot tipus de problemàtiques es concentra en un lloc on, a més, la intimitat és zero: no hi ha habitacions individuals. Tots dormen en un mateix espai, en lliteres que estan separades dos metres de distància les unes de les d'altres, però juntes al cap i la fi.

Sorprenentment, l'assessor de la tinença d'alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Sales, accepta totes les crítiques. Admet que a la Fira hi ha hagut robatoris i expulsions, que l'equipament és un simple pedaç i que l'única solució de veritat seria garantir a tota aquesta gent l'accés a un habitatge. Però és que estem enmig d'una pandèmia. "Trobar un espai era el més fàcil. El que era difícil era disposar de prou professionals per atendre tanta gent i organitzar tota la intendència", argumenta. Separar-los en espais més petits ho hauria fet impossible. La Fira era l'única solució, assegura. Encara que ara sigui una bomba de rellotgeria.